Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marduix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARDUIX o MORADUIX m.
|| 1. Planta labiada de l'espècie Origanum majorana, de fulles peciolades, oblongo-ovades, senceres i tomentoses per les dues cares, espigues oblongues i aglomerades, flors rosades i bràctees moradenques; es conra en els jardins pel seu aroma i s'empra en els condiments; cast. mejorana, almoraduj. Pendràs de totes herbes, so és moraduix..., Robert Coch 36. Ha-n'i molts que hi meten joliuert e menta e moradux en la cassola, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118). Rams de clavells, marduix, aufàbrega, Scriptorium agost 1926.
|| 2. Planta labiada de l'espècie Origanum vulgare, anomenada també moraduix bord i orenga; cast. orégano. Orenga dita altrament moraduix bastart, Agustí Secr. 35.
|| 3. Moraduix bord: labiada de l'espècie Thymus mastichina L.; cast. mejorana silvestre.
|| 4. Marduix anglès: planta labiada de l'espècie Teucrium marum, varietat de timó o farigola.
|| 5. pl. familiarment, Diners (Mall.). «Tenim pocs moraduixos». Pensant de quina manera ha d'aplegar moraduxos, Aguiló Poes. 156.
    Refr.
—a) «Ja et conec, herbeta, que et dius marduix!»: es diu per indicar a algú que li hem descobert les intencions.—b) «Del marduix, l'amor en fuig».—c) «Marduix escapçat, l'amor al costat».—d) «Pel març, el marduix treu el nas».—e) «Moraduix, cap fluix».
    Fon.:
məɾðúʃ (or.); moɾaðúјʃ (Ribera d'Ebre); moɾəðúʃ (mall.); muɾəðúʃ (men.).
    Etim.:
de l'àrab mardaddūx, mat. sign. 1.