Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mentre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENTRE o MENTRES conj.
que indica simultaneïtat, concurrència de temps; equival a ‘durant el temps (que es fa tal o tal cosa)’; cast. mientras. E mentre la batalla era molt gran..., aquells de la vila començaren de exir, Desclot Cròn., c. 2. Mentre aquestes coses per aquesta via anauen, s'esdeuench..., Curial, i, 9. May moriran de scanencia | mentre vi y hage, Coll. dames 201. S'és llevat de matí per dar-vos s'adéu-siau, mentres a terra tothom dorm, Ruyra Pinya, ii, 15. D'enuig ton cor s'omplia | mentre et parlava axís, Orlandis Poes. 10. a) S'usa acompanyat de la conjunció que. E mentre que les cartes anaren, fo don Pero Corneyl ab nós, Jaume I, Cròn. 37. Mentres que Evast era axí request..., considerà una nit en l'orde de religió, Llull Blanq. 1. Si vols hauer bona fi, fé bones obres mentre que est viu, Jahuda Prov. 7. No deu parlar mentre que talla, Robert Coch 5.—b) Mentre que s'usa també com a conjunció adversativa, per contraposar una oració a una altra. «El teu germà és obedient, mentre que tu no creus mai el que et diuen».—c) vulgarment, Mentres o Com mentres equival a ‘qualment, que’, en frases com: «Li va manar com mentres se n'anàs totd'una». Feren una escriptureta mentres se daven per contents, Alcover Cont. 46.
    Fon.:
méntɾə, méntɾəs (or., bal.); méntɾe, méntɾes (occ., val.).
    Var. form.
ant.: dementre.
    Etim.:
reducció de dementre (< llatí dum ĭntĕrim), mat. sign.