Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mercader
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MERCADER, -ERA
|| 1. adj. ant. Pertanyent o relatiu al comerç; cast. mercante. Nau mercadera, Spill 11293. a) Que es pot vendre; que té prou bona qualitat per a admetre's en el comerç. Los draps... si no fan aqueys pesos, no poren passar per bons ne mercaders, doc. a. 1486 (Mall.). Si... trobaven algunes fustes que no fossen mercaderes..., que'ls dits sobreposats aquelles fustes pusquen trencar, doc. a. 1629 (RLR, xvi, 20).
|| 2. m. i f. Qui tracta o comercia amb gèneres vendibles; cast. comerciante, mercader. Que pagetz los mercaders, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Los cavallers per mercaders s'espachen, Ausiàs March, civ. Especialment: a) Qui compra i ven bestiar (or., occ., mall.); cast. tratante en ganado.
Mercader: llin. existent a Celrà, Palafrugell, Gir., Barc., Agramunt, Àger, Valls, Vinaròs, Val., etc.
    Refr.
—a) «Cada mercader alaba les seves coses».—b) «A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners».—c) «El mercader i el porc, no es sap el que té fins que és mort».—d) «El mercader a la plaça i el menestral a sa casa».
    Fon.:
məɾkəðé (or., bal.); meɾkaðé (occ.). meɾkaðéɾ (val.).
    Etim.:
derivat de mercat.