Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mercaderia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MERCADERIA f.
|| 1. Ofici de mercader; acte de mercadejar, de dedicar-se al comerç; cast. mercadería, comercio. Per açò perdé ço que ab la mercaderia hauia guanyat, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Burgeses e mercaders | faent gran mercaderia, Cobles Diuis. 12. Subjuguants la manera de nostres mercaderies faedores en esta terra, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205).
|| 2. Cosa vendible, objecte de comerç; cast. mercadería, mercancía. Los féu carregar una nau de mercaderies, Muntaner Cròn., c. 44. Que et creus que abandono la nueva mercaderia?, Ruyra Flames 113. Tren de mercaderies: el tren destinat a portar mercaderies i no passatgers.
|| 3. Matèries fecals procedents de les comunes i que es destinen a adobar els camps (Barc., Tarr., Montblanc); cast. estiércol.
    Refr.

—«No hi ha mercaderia que no tengui es seu dia»: significa que totes les coses arriben a vendre's (Men.).
    Fon.:
məɾkəðəɾíə (or., bal.); meɾkaðeɾíɛ (Ll.); meɾkaðeɾía (Tortosa, val.).
    Var. form.:
mercaduria.
    Etim.:
derivat de mercader.