Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. merlet
veure  2. merlet
veure  3. merlet
veure  4. merlet
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MERLET m.
|| 1. Cadascun dels prismes d'obra que per a defensa s'alçaven al cim d'un mur o d'una torre, deixant entre cada dos un espai per on es podia guaitar i hostilitzar l'enemic; cast. almena. Ha en la forma del segeyl una torre ab quatre merlets e una porta, Cost. Tort. I, iv, 10. E fets-vos als merlets e veurets si som Nós. E oydes aquelles paraules, faeren-se als merlets, e conegueren-nos, Pere IV, Cròn. 95. Per adob o reparació dels merlets del mur del castell, doc. a. 1389 (BSAL, ii, 107). Lo castell de tres torres amb sos merlets, Canigó v.
|| 2. Cadascuna de les puntes que sobreïxen d'una corona; cast. punta. Ha en la dita corona sis marlets, en los quals ha sis robiços, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i, 174). Portava en cada merlet de una alta corona, que en nombre de set eren, Corella Obres 353.
|| 3. Pom en què acaba un pilar de llit, un petge de taula o cadira, una pilastra, etc. (Empordà); cast. pomo.
|| 4. Cadascun dels trossos de pedra o rajola que es posen en el fogó sota l'olla per sostenir-la una mica alçada; cast. seso.
|| 5. Rodet cilíndric de fusta per a enrotllar-hi fil (Men.); cast. carrete.
|| 6. Peça d'acer de forma ovalada, de vint cm. de llarg per vuit d'ample i un de gruix, amb una mica de tremp al caire, que serveix als blanquers per a llevar les arrugues de les pells (La Bisbal, Igualada, Terrassa, Vinaròs).
|| 7. Cadascuna de les peces sortides del cos de la llanterna de la premsa, i entre les quals es posa la barra o palanca per a fer-la rodar (Canet de Mar); cast. diente.
|| 8. Extrem sortit del cap del jou de bous (Puigcerdà).
|| 9. Bec del morter, del càntir, etc.; cast. pico.
|| 10. Mascle de l'aixeta (Tremp); cast. grifo.
|| 11. Part posterior i més alta de la paret de la sénia, damunt la qual descansa la tisora (Eiv.); cast. pilar.
|| 12. Estalactita (Pla de Llobregat, ap. Aguiló Dicc.).
|| 13. Penyal isolat o sobressortint en les muntanyes; cast. aguja. Montanyes... de Massanet de Cabrenys, que am sos marlets recorden les de Montserrat, Verdaguer Exc. 58.
|| 14. Pedra o tros de fusta posada verticalment, més alta que ampla. La Mila... ajocada en un marlet del sòl, guaytà trafiquejar a l'home, Víct. Cat., Sol. 246. Lo embragador posarà un mellet [sic] de fanch a cada muda, Fontanet Conró 40.
    Fon.:
məɾlέt (or.); meɾlét (occ., val.); məɫɫə́t (mall., men., eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: merletàs, merletarro.—b) Dim.: merletet, merletó, merletetxo, merleteu, merletiu, merletoi.—c) Pejor.: merletot.
    Etim.:
derivat dim. del llatí merŭlu, mat. sign., probablement per conducte de l'italià merletto, mat. sign.

2. MERLET m.
Bal·let, eina de fuster (Cerdanya, Berguedà, Solsona, Empordà, Pla de Bages, Barc., Penedès, Tremp, Pont de S.).
    Fon.:
məɾlέt (or.); maɾlét (occ.).
    Etim.:
de batlet o bal·let, dim. de batle, modificat per contaminació de merlet art. 1.

3. MERLET adj.
El bestiar boví de color negre (Manresa, ap. Griera Tr.).
    Etim.:
derivat de merla.

4. MERLET (o Marlet).
Llin. existent a Osor, Riells, Maçanes, Malgrat, Montseny, Fogàs de Tordera, Barc., etc.