Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mica
veure  2. mica
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MICA f.
Mineral brillant, silicat de composició i coloració vàries, disgregable en làmines transparents més o menys elàstiques; cast. mica. Sobre el pla de les rodes les puntes de mica de la carretera, Pla Carrer 81.
    Etim.:
pres del llatí mīca, ‘partícula’.

2. MICA f.
|| 1. Partícula, petita porció, especialment de pa; cast. migaja. He colides miques sots la taula dels sants pares, Canals Carta, pròl. Convé donar-los micas de pa tendras y de formatge, Agustí Secr. 154. Especialment: a) pl. Menja feta de trossets de pa fregits amb oli i alls (val.).
|| 2. Quantitat mínima; porció molt petita; cast. migaja, poco. Fes-me gràcia d'una mica de l'aigua del teu càntir, Alcover Poem. Bíbl. 32. Una mica: un poc (en tots els sentits materials i immaterials). «Espera'm una mica». «El nen està una mica febrós». Al vespre tanca una mica més d'hora que els altres dies, Catllar, 1921. La corda s'afluixa una mica, Víct. Cat., Ombr. 40. Una petita mica o Una mica mica: un poquet, tot just un poc. De mica en mica: de poc en poc.
|| 3. en frases negatives o dubitatives, equival a gens; cast. pizca, nada. «No tinc mica de memòria». «No ho sé mica». «No m'agrada mica». «Tot s'ho ha begut; no n'ha deixat mica». Faz uos ser saber que io no e micha de la paga que uos mi promessés, doc. s. XIII (Pujol Docs. 21). Depuys no ha hauda dolor, sinó un petit que n'hac lo dimecres...: depuys, senyor, no n'ha hauda mica, doc. a. 1374 (Roca Medic. 83). De vergonya no'n té micha, Coll. dames 364. No té ni mica d'escrúpol, Aguiló Poes. 155. Ni s'hi encaboriava mica, Pons Auca 18. Gens ni mica: absolutament gens. No s'en havia fet gens ni mica, de mal, Rosselló Many. 41.
|| 4. ant., en frases negatives, servia per a reforçar la negació, equivalent a pas. No dix mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor, Hom. Org. 4 v.o
|| 5. Mica de pa: marisc de les espècies Lima squamosa i Lima inflata, que es troben gairebé sempre davall pedres i es mouen molt de pressa (Ferrer Aledo APM 63).
    Refr.
—a) «De mica en mica s'omple la pica»: vol dir que fent les coses a poc a poc s'arriba a acabar-les.—b) «Una mica, al cor se fica»: significa que una concessió, encara que sigui petita, té el seu valor.—c) «Moltes miques fan un tros» (o «fan un munt»): indica que a força de petits esforços o aportacions s'arriba a obtenir qualque cosa considerable.
    Fon.:
míkə (pir-or., or., bal.); míkɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); míka (Andorra, Esterri, Pont de S., Tortosa, Cast., Val., Al.); míсə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.
dim.: miqueta, miquetxa, miqueua, miquiua, micona, micoïna, miquinga, micota, miconota, miconeta, miconeua, miconiua, micoia, micarrina, miconinga, micorroteta, micoteta, micorrotiua, micorrotinga, micorrina, micorrineta, micotiua, micorrotiua, micorrotiueta, miconina.
    Etim.:
del llatí mīca, mat. sign. || 1. El resultat normal del llatí mīca en català seria miga, com en castellà; la conservació de la consonant yelar sorda deu haver-se d'explicar per una forma intensiva *mīcca, deguda a l'ús d'aquest mot com a reforç d'una negació, amb un reforçament expressiu comparable al de la forma tōttu per tōtu (cf. Coromines en Vox Rom. ii, 450).