Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ministre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MINISTRE m.: cast. ministro.
|| 1. El qui exerceix un ministeri, unes funcions per encàrrec d'un superior. Ministres de Déu o de l'Església: els sacerdots. Ministres de justícia: els oficials encarregats de perseguir, detenir i executar els malfactors. Si negun farà tort als ministres de sancta esgleya... subdiaque, lector, exorcista, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Ministre d'exferminis que els llamps hi descarregues, Atlàntida v. Féu venir los ministres de la justícia per executar lo lapidari, Tirant, c. 97. Especialment: a) En els oficis religiosos, cadascun dels sacerdots que assisteixen a l'oficiant; en les misses cantades, el qui canta l'evangeli o l'epístola. Vuyt sacerdots ministres servien al gran vell, Costa Trad. 172.—b) Algutzir, saig de l'Ajuntament (Ulldecona, Eiv.).—c) Peix de l'espècie Chlorichthys Pavo, anomenat també saig (Eivissa).
|| 2. Administrador dels béns de certes ordes religioses, hospitals, etc. No degen jaure fora del damunt dit hospital sens licència del ministre del hospital, doc. segle XV (BSAL, x, 366).
|| 3. Persona que regeix cadascun dels departaments generals en què es divideix la governació de l'Estat. Ministre de la Guerra, de Finances, etc. Primer Ministre: el president del Govern. Ministre sense cartera: el qui no té al seu càrrec un departament determinat, i només forma part del consell de ministres per a efectes d'assessoria. a) Taula ministre: taula escriptori de luxe, amb una columna de calaixos superposats a cada banda. A la vora del balcó hi havia una taula ministre, Oller Vilaniu 42.
|| 4. Diplomàtic de menor categoria que l'ambaixador, però que té plens poders del seu govern per a representar-lo davant un govern estranger.
|| 5. ant. Ministrer, sonador d'instruments musicals. Escoltar ab gran pler xandres y ministres, Metge Somni ii. Aver ministres o juglars o tocadors de struments, doc. a. 1419 (arx. mun. d'Igualada).
    Refr.

—«Tot bon ministre rellisca»: significa que tothom, per entès que sigui, està exposat a equivocar-se.
    Fon.:
minístɾə (or., bal.); minístɾe (occ., val.). En la pronúncia molt vulgar es diu mənístɾə (or., bal.) i menístɾe (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí ministrum, ‘servidor, administrador’.