Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moca
veure  2. moca
veure  móca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOCA f.
Ventresca; conjunt d'estómac i budells, especialment dels animals morts (Empordà, La Selva, Penedès, Mall., Men.); cast. bandullo, mondongo. Ningun carnicer no gos tenir les moques que farà per lo matí sinó fins a tèrcia, doc. a. 1434 (BABL, xi, 321). Ne sia gran ne massa poca, | e que no aia ampla moca, Fasset, 218. M'ha comprat moques es dia de ses matanses, Maura Aygof. 121. No tenir tripa ni moca (Barc.) o No tenir ventre ni moca (Mall.) o No tenir moca ni budell (Men.): estar molt magre.
    Fon.:
mɔ́kə (or.); mɔ̞́kə (bal.); mɔ̞́сə (Palma, Manacor).
    Loc.
—a) Treure la moca o Fer la moca: fatigar-se molt.—b) Fer-se una moca de riure: riure excessivament.
    Etim.:
del gòtic *mauka, ‘ventre, budell’ (cf. Meyer-Lübke REW 5436).

2. MOCA m.
Cafè procedent de la ciutat de Moca d'Aràbia; cast. moka.

MÓCA f.
Pòlip de la família de les meduses, principalment l'espècie Rizostoma Cuvieri (Barc., Val.).
    Etim.:
derivat de moc, per la seva consistència gelatinosa com de mucositat.