Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. molar
veure  2. molar
veure  3. molar
veure  4. molar
veure  5. molar
veure  6. molar
veure  7. molar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOLAR
|| 1. adj. Pertanyent a una mola de molí; que té el poder de moldre; cast. molar. a) Dents molars, o simplement Molars, f. pl.: els queixals, i especialment el tercer, quart o cinquè; cast. muela, molar. Dents molars, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 2.
|| 2. adj. Pertanyent a una mola uterina; que consisteix en una mola uterina; cast. molar. «Aquesta dona té un prenyat molar».
|| 3. m. Palet de riera, pedra arrodonida i com esmolada pel corrent de l'aigua (Pallars, Ribagorça); cast. guijarro. Baxen uns enormes palets de riera, grossos com moles de molí, que ells anomenen molars, Verdaguer Exc. 29.
|| 4. m. Plataforma més baixa que el jaç del molí d'oli, que enrevolta el dit jaç i és allà on cau la pasta mòlta que ha de portar-se als cofins (Tortosa, Vinaròs, Villar de Canes).
|| 5. m. Pedra de granit de què es fan les moles de molí (Vall d'Àneu).
|| 6. m. Pedrera d'on s'extreu material per a fer moles de molí; cast. molar.
Molar: topon. a) El Molar: poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat.—b) El Molar: llogaret del municipi de Montseny (Vallès).—c) El Molar: poblet situat en el terme d'Elx. «En el poble del Molar | diuen la missa debades; | el cura i el sacristà | se barallen a trompades | per un poc de pa i civà(da)» (cançó pop. valenciana).—d) Molar d'Avellanós: partida de terra situada a poques hores de la Pobla de Segur.—e) Es Molar: lloc de la marina de Manacor (Mall.).
    Fon.:
mulá (or.); molá (occ., Maestr.); moláɾ (val.).
    Etim.:
del llatí molāre, mat. sign. || 1.

2. MOLAR
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a una massa de matèria, a una mole; cast. molar.
|| 2. m. Gran quantitat d'aigua que cau o corre (Montblanc). «Passa un molar d'aigua que fa por».
    Etim.:
derivat de mola II.

3. MOLAR v. tr.
|| 1. Esmolar (Maestr., Mall.); cast. amolar.
|| 2. Moldre (Lloret de Mar); cast. moler.
    Fon.:
mulá (or.); molá (Maestr., mall.).
    Etim.:
derivat de mola I.

4. MOLAR v. tr.
Fer mola, caragolar una corda formant-ne una mola o munt ordenat en cercles (BDC, xiv, 40).

5. imatge  MOLAR o MOLÀ m.
Cetaci semblant al dofí, però molt més gros, de color cendrós o negrenc, amb la boca rodona i un forat al cap per on llança raigs d'aigua; és l'espècie Tursiops tursio, molt voraç, que s'alimenta de peixos petits i grans i és molt temuda dels pescadors; cast. soplador, pez mular. Lop de mar, | lo pex mular, | drach e balena, Spill 7722. Lo peix mular en lo qual Neptuno cavalcava, Curial, iii, 17. De lla lo cap del Llobregat fon atrobat un pex molar mort qui havia de larch entorn XVI canes, doc. a. 1448 (Ardits, ii, 42). Pex qui s'anomena pex mular, Flos medic. 261. Del molar, rey de les ones, | vull veure el salt poderós, Costa Poes. 34.
    Fon.:
mulá (or., bal.).
    Etim.:
si hem d'atendre a la forma castellana pez mular i a la pronúncia mulá amb u, sembla probable que sia derivat de mul, i per tant, la grafia molar i més encara la forma molà adoptada en el diccionari Fabra semblen incorrectes.

6. MOLAR v. ant., terme de nàutica.
Com En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol veeren que las galees s'eren partides de llur caça apoderaren en veles e molaren del hosta e faeren la via de Barcelona, Muntaner Cròn., c. 133.

7. MOLAR
Llin. existent a Celrà, Hostalric, Sant Daniel, Llers, Llagostera, Torroella de M., Viloví, Mataró, Arenys de Mar, Parets, Lliçà de Vall, etc.; escrit sovint Mulà.