Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mongeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MONGETA f.
|| 1. Monja (dit en sentit diminutiu o afectuós); cast. monjita. Quant fon mongeta | ella vestida, Spill 4934. S'ha de fer mongeta, monja del convent, Orlandis Poes 62.
|| 2. Llegum de diferents espècies del gènere Phaseolus, i principalment del Phaseolus vulgaris (or., occ., bal.); cast. judía, habichuela, alubia. Mongetes: Phaseolus, Pou Thes. Puer. 207. Una barsella de monjetas, doc. a. 1772 (arx. convent de Felanitx). Ses faves y ciurons, monjetes y fasols no hi volen coure, Ignor. 4. Què tenim per sopar...—Mongetes, Saisset Poc de tout, 18. Hi ha moltes varietats d'aquest llegum, algunes de les quals corresponen a espècies particulars del gènere Phaseolus; indicarem tot seguit els noms de les principals. Mongetes blanques: les que tenen el gra llarg, prim i blanc. Mongeta vermella: la que té el gra vermellós, i correspon a l'espècie Phaseolus multiflorus (Flora Bal. 633). Mongetes negres: varietat de mongetes de color negrós i de forma llarguera (Mall.). Mongetes boniques (occ.) o Mongetes d'endiana (mall.): les que tenen taques de diversos colors. Mongeta del vermar: la que té un gra rodonet de color de rosa (Manresa, ap. Griera Tr.). Mongeta banyolina: varietat de llegum que té la tavella prima, llarga, i el gra verdós (Griera Tr.). Mongetes catalanes, dragones blanques o setsetmaneres: llegum de l'espècie Phaseolus tumidus, anomenat en castellà judías de la princesa. Mongetes rènegues (Cat.), Mongetes renes (Men.), Mongetes de confit (Mall.): llegum de l'espècie Phaseolus sphaericus, que és gros i rodó com un confit; cast. judías de Orleans. Hi ha mongetes de confit blanc (de color blanc i amb dos pics negres a l'ull), i de confit vermell (de fons vermell i un pic blanc a l'ull). Mongetes de Parets: fesols planells. Mongeta de pasta real o de la reina: llegum de l'espècie Phaseolus haematocarpus, rodó un poc aplanat, amb la bajoca un poc pintada de blanc i vermell (Mall.). Mongeta de la torteta, nana, montmelona, tarragonina, del ganxet, de mitja lluna, de fava o favatera: l'espècie Phaseolus compressus, de llegum gros i planer a manera de fava (Mall.). Mongeta de la balança: llegum grosset, de bajoca llarga, que ja madura pel mes de maig i es menja verda (Mall.). Mongeta fogoneu: varietat de mongeta llarguera, de la qual n'hi ha de negres i de blanques. Mongeta algerina: no fa fils i es menja amb la clovella (Artà). Mongeta manresana: és fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries (occ.) Mongeta facciosa: és de bessó groc i tavella vermella (Aguiló Dicc.). Mongetes d'ou de canari: són de bessó pintat (Artà). Mongetes de formiga: fan el bessó menut i la cella és una ratlleta negra en forma de formiga (Artà). Mongeta de jardí és l'espècie Phaseolus lunatus, subespècie macrocarpus (La Selva ap. Masclans Pl. 158). Mongeta vinyetaire: la de secà que es fa entre vinyes (Arbúcies). Mongeta de l'abundància: és de tavella petita i no fa fils (Cerdanya). Mongeta mora: té el gra vermellós vinós (Manresa, ap. Griera Tr.). Mongeta del grapat: és l'espècie Phaseolus oblongus (Masclans Pl. 158).
|| 3. Mongeta borda o d'arbre: planta papilionàcia de l'espècie Anagyris foetida, de fulles trifoliades, flors grogues-verdoses amb l'estendard més curt que les ales, i llegum penjant bequerut i bonyegut (or., occ.); cast. collar dorado, hierba del embarazo.
|| 4. pl., fig. El menjar; l'aliment de l'home; cast. habichuelas. Hi esperava l'hora de les mongetes [=de menjar], Pons Auca 6. «Cal treballar per guanyar-nos les mongetes».
|| 5. Au palmípeda de l'espècie Neophron percnopterus, que es cria a l'Albufera de València i és semblant al fumadell.
|| 6. Caragol petit, blanc o grisenc, retxat, molt gustós (Penedès, Ciutadella).
|| 7. Peix anomenat també monja (Val.); cast. chucho, rata.
|| 8. Orinal (Esteve Eleg. q 8 vo).
|| 9. Esplandit de la finestra o portal (Calasseit).
|| 10. pl. Testicles de marrà o de boc (Poboleda, ap. Amades Past.).
    Fon.:
muɲʒέtə (pir-or., Maó); moɲʤétɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa); moɲʤéta (Andorra, Esterri, Pont de S., Calasseit, Tortosa); moɲʒə́tə (Mall.); muɲʒə́tə (Ciutadella, Eiv.); muɲʤéta (Alguer).
    Intens.:
—a) Augm.: mongetassa, mongetarra, mongetarrassa.—b) Dim.: mongeteta, mongetetxa, mongetel·la, mongeteua, mongetiua, mongetona, mongetó, mongetarrina, mongetoia, mongetarrinoia.—c) Pejor.: mongetota, mongetot.
    Sinòn.:
— || 2, fesol;— || 3, garrofer bord, garrover del diable, garroveret de moro;— || || 6, 7, monja.
    Etim.:
derivat dim. de monja.