Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  monstre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MONSTRE m.: cast. monstruo.
|| 1. Ésser fabulós o real que presenta una conformació contrària a l'orde natural, com és ara una combinació d'home i de bèstia, la presència de dos caps, etc. Que són bramaires monstres de crins estarrufades, Atlàntida v. Fa més feredat que tots es monstres de la terra, Roq. 9.
|| 2. Ésser deforme i d'una grandària extraordinària. a) adj. De proporcions extraordinàries. Apar que la serp monstre per estrafer un cometa, | s'enarboràs amb ales d'incendis al cel blau, Atlàntida i.
|| 3. Cosa que produeix gran terror. Lo monstre de la pesta, Cases A., Poes. 79.
|| 4. Persona d'una excessiva lletjor, dolenteria, perversitat, etc. «Aquest home és un monstre sense entranyes».
|| 5. mús. Versos sense sentit que el mestre compositor escriu per indicar al llibretista els llocs on ha de col·locar l'accent, en els cantàbils.
    Var. form.:
mònstruo (Hauia produït tan terrible e tan espauentable mònstruo, Curial, ii, 60); monstro (Estimant-lo un ferocíssim monstro, Isop Faules 21); mostro (Venint la sort a Teseu de esser fet past del mostro encarcerat (Alegre Transf. 66).
    Fon.:
mɔ́nstɾə (Barc., Palma); mɔ̞́nstɾe (Val.); mɔ̞́stɾo (mall. vulgar).
    Etim.:
del llatí monstrŭum, mat. sign.