Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mos
veure  2. mos
veure  3. mos
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MOS (ant. mors). m.
|| 1. Acció i efecte de mossegar; cast. mordisco, bocado. Natura humanal... a manera de bèsties se delita en morses, Marsili Cròn., c. 49. La serp la mordé, per lo qual mors morí, Genebreda Cons. 167. Los cans... stimulant lo ab diuerses maneres de ladrars e còpia de morsos, Curial, ii, 103. Pren los rayms... e a mossos los sta menjant, Tirant, c. 248. a) Mos del diable: escabiosa, planta silvestre, de fulla semblant a la de malva, petita; es cria planera per terra, en llocs ombrívols, i és medicinal per a guarir nafres (Tortosa, val.); cast. mordisco del diablo.b) Mos de gallina: herba anomenada en castellà picagallina o hierba pajarera. La cendra... sie destemprada ab suc de fenoyll o de mors de galina, qui és erba, Tres. pobr. 21.
|| 2. Porció de menjar que es mastega d'un cop; porció petita d'una cosa comestible; cast. bocado. Si co'l malalt qui per un plasent mos | tot son menjar en dolor se nodrex, Ausiàs March, i. No ha de quedar-li un mos de pa, Pous Empord. 16. Que li ha pres malament es mos?—va demanar l'amo, compatit, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 182). «He menjat un mos de pa». Fer un mos, o Pegar un mos: menjar un poc de cosa. Bons mossos: bona teca, menjar suculent i agradable. «Sempre m'han agradat els bons mossos».
|| 3. Dentadura (Plana de Vic). Tenir bon mos: tenir bona dentadura (Aguiló Dicc.).
|| 4. fig. Porció més o menys gran (d'una cosa desitjable); cast. bocado, tajada. Eres filla única: heretaràs un bon mos a nostra mort, Morales Id. 24.
|| 5. Mordassa; cast. mordaza. Sols la gerarquia o el diner llargament esmerçat posen, axí, un mos a la boca, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 217).
|| 6. Part del fre que entra dins la boca de l'animal; cast. bocado. Mos daurat, regnes de capsana, doc. a. 1365 (Rubió Docs. cult. i, 207). Regnes ab tot son forniment e mos genet, Inv. Anfós V, a. 1413, pàg. 157. Un mos de rossí ab son banch de ferro, doc. a. 1421 (BSAL, iii, 312). Ab semblant brida, | regnes e mos, Spill 16167.
|| 7. Mordassa de les estenalles o del caragol d'estrènyer (mall.); cast. mordaza, quijada.
|| 8. pl. Bocins de fusta en forma de U, disposats de manera que subjecten motllures o altres peces de fusta posades amb aiguacuit (Palma). a) Mos de posar portes: peça grossa de fusta amb una mòssa i un tascó, on es subjecta una porta o vidriera perquè s'aguanti de cantell per a ajustar, sense necessitat que un noi o mosso l'aguanti (Palma).
|| 9. Partícules de fusta que s'adhereixen dins les estries de la barrina mentres forada (Ciutadella).
|| 10. La capa negra de la part superior de la mola, formada per partícules d'acer (Palamós, ap. BDC, xiii, 129).
|| 11. Buit produït en un tall o superfície d'una eina, per cop o fricció amb un altre objecte dur; cast. mella.
    Loc.
—a) Menjar a mos redó: menjar a grans mossos (Val., Cocentaina).—b) Menjar amb un mos, o amb dos mossos: menjar ràpidament, sense passar temps mastegant.—c) Comptar els mossos: observar el que un altre menja, amb esperit de crítica per creure que menja més del que pertoca.—d) No haver-n'hi un mos perhom: haver-hi poca quantitat d'una cosa que ha de repartir-se entre molts.—e) Amb el mos a la boca: tot just acabant de menjar.—f) No saber un mos, d'una cosa: no saber-ne res (val.).—g) Soltar el mos: cedir, deixar d'insistir (val.).
    Refr.
—a) «Ovella que bela, perd el mos»: vol dir que els qui enraonen molt solen descuidar les coses importants i pràctiques.—b) «A casa dels senyors, per criança un mos»: significa que el qui és convidat d'un superior ha de menjar amb moderació.—c) «La llet no surt dels ossos, sinó dels mossos»: indica que l'abundància de llet en les dones sol provenir d'abundància de menjar.—d) «Com més gros, més mos»: significa que les coses han d'esser de dimensions proporcionades al qui les ha de rebre.—e) «Mos menjat, no guanya amistat»: vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi.
    Fon.:
mɔ́s (or., occ., eiv.); mɔ̞́s (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: mossàs, mossarro.—b) Dim.: mosset, mossetxo, mossel·lo, mosseu, mossic, mossiu, mossó, mossarrí, mossarrinoi, mossoi, mossarrinet, mossarrineu.—c) Pejor.: mossot.
    Var. ort.
ant.: moç (Inv. Anfós V, 156; Isop Faules 28).
    Sinòn.:
— || 1, mossada, mossegada;— || 2, bocí, bocinada, mossada;— || 11, mòssa, osca.
    Etim.:
del llatí mŏrsu, mat. sign. || || 1, 2.

2. MOS
forma de plural masculí de l'adjectiu possessiu mon; cast. mis. No'm desempareu en la fi de mos dies, Llull Blanq. 4. (V. mon).

3. MOS
forma dialectal del pronom personal dèbil de primera persona plural: V. nos.