Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mula
veure  mulà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MULA f.
|| 1. Femella híbrida de cavall i somera (mula somerina) o d'ase i egua (mula eguina); cast. mula. Mula falua, doc. a. 1003 (BABL, vi, 351). Prenguessen dels grechs cavall o mul o mula, Muntaner Cròn., c. 210. Una mula de pèl de rata ab sella e guarnició de cuyro, Inv. Pr. Viana 215. Mula de pas: mula ensenyada per a cavalcar-la. Mula furra: la que no es deixa cavalcar. Mula guita: la que tira guitzes. Mula de marxa: la que en caminar alça poc els peus de terra i més aviat sembla que rellisca que no que camina. Mula de gràcia: la que té figura esvelta i és segura en el caminar, bona per a la sella. Mula catalana: és fina de cames i té cul d'ametlla. Mula parda: la de pèl bru, considerada com el tipus més fort. Mula bragada: la que té el morro, la panxa i l'entrecuix blancs, i la resta del pèl negre o castany, i és molt guita. Mula basta: la de pèl bast i matusser, més bona per al carro que per a la sella. Mula pèl-fina: la que és millor per a esser cavalcada que per al carro. Mula de cordes: la que en un tir va entre el ganxer i el davanter. Mula regalona: mula de luxe.
|| 2. Dona eixorca (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
|| 3. Dona grossera i aspra de tracte; cast. mula.
|| 4. Mostela, sangtraït que es produeix per un cop violent o per una pressió excessiva (Empordà, Ripoll, Bagà, Vic, Segarra, Urgell, Vallès, Barc.); cast. roncha.
|| 5. En el forn de vidrier, taula de l'alçada del postís, però que d'una de les seves parts pugen dos muntants de l'alçada de la banca, i té la mateixa forma d'aquesta (Manresa).
|| 6. Esquena del llagut (Mora d'Ebre, ap. BDC, xxii, 169).
|| 7. Planta euforbiàcia de l'espècie Euphorbia dentroides (Men.); cast. titímalo, lechetrezna arbórea.
|| 8. Peix de l'espècie Capros aper, anomenat també músic (Salvat Dicc. Enc.).
    Cult. pop.
—La gent explica l'esterilitat de la mula dient que quan va néixer el Bon Jesús, la mula, en comptes d'escalfar-lo amb l'alè, com féu el bou, volia menjar-se les poques palles que li servien de coixí, i Jesús la va castigar amb l'esterilitat (Empordà). A Mallorca hi ha una llegenda que explica d'una altra manera aquest defecte de la mula, i diu que quan nasqué el Bon Jesús, la mula que hi havia dins l'estable tirà una guitza a un pastoret perquè aquest l'havia fregada un poc en passar-li per darrera (cf. Alcover Rond. v, 9-10).—A Menorca existeix la creença, entre els pagesos, que un cavall o un ase que cobreixen una mula, estan set anys justs a tornar engendrar (Tres. Avis, 1928, pàg. 102).
    Loc.
—a) Esser més caparrut que una mula: esser molt tenaç o difícil de convèncer.—b) Beure més que una mula: beure molta d'aigua.—c) Beure més vi que una mula aigua: beure molt de vi.—d) Pensar-se treure'n una mula curta (d'allò que es ven): tenir grans pretensions en el preu que es demana d'una cosa.—e) Davallar de la mula: abaixar-se, deixar anar l'orgull (Mall.).—f) Anar amb sa mula d'En Taló: anar a peu (Mall).—g) Agafar la mula: irritar-se i plorar molt, de ràbia, un infant.—h) Comptar els peus a una mula corrent: esser molt viu (val.).
    Refr.
—a) «Per un punt l'abat perdé la mula»: es diu per indicar que per una causa petita es poden sofrir perjudicis grans.—b) «Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua»: es diu del qui fa una cosa malament creient fer-la bé.—c) «Cada untura, mitja mula»: vol dir que, en voler curar una bístia malalta, s'exposen a gastar en remeis més del que val l'animal.—d) «Mula guita, de tothom sospita»; «Mula guita, ven-la prest».—e) «Mula moïna, o molt bona o molt roïna».—f) «Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà»: vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions.—g) «Mula que no veu civada, la sella la té matada»: significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures.—h) «Qui vulga mula sense taca (o sense vici), que vaja a peu»: vol dir que totes les mules tenen qualque defecte.—i) «Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda»: es diu referint-se a aquells que, per no voler patir cap incomoditat, han de sofrir-ne de més grosses que les que defugien.—j) «Mula i dona, garrot la fa bona»: suposa que l'única manera de dominar les mules i les dones, és tractar-les a garrotades (Mall., Men.).—l) «Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força»: significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa (Alcoi).—m) «Déu ens guard de mula que fa hiii, i de dona que sap llatí».—n) «Per a anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa».—o) «De Linyola, ni mula ni dona».—p) «Mula de Prades i dona de Reus, ans que entrin a casa, que es trenquin els peus».—q) «Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames» (Gomis Zool. 164).—r) «Pel juliol, les mules al redol» (Gomis Zool. 163).
    Fon.:
múlə (pir-or., or., bal.); múlɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); múla (Andorra, Esterri, Pont de S., Bonansa, Senterada, Pobla de S., Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.).
    Intens.
—a) Augm.: mulassa, mularra, mularrassa.—b) Dim.: muleta, muletxa, muleua, muliua, mulona.—c) Pejor.: mulota.
    Etim.:
del llatí mūla, mat. sign. || 1.

MULÀ m.:
V. molar, art. 5.