Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mussol
veure  2. mussol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MUSSOL m.
|| 1. a) imatge  Ocell de presa nocturn de la família de les estrígides, de diferents espècies, i principalment el Glaucidium passerinum i la Carine noctua, de color pardós pel dors i blanc amb ratlles pardes pel ventre, i de llargària que oscil·la entre 17 i 22 cm.; cast. mochuelo. En la riba del qual ha voltors, muçols, Metge Somni iii. Del rat penat | e del muçol, Spill 15527. Me respòs cinch vegades un muçol, Eximplis, ii, 254. «Es puput i es mussol | tots dos fan una tonada: | es puput canta amb so sol | i es mussol de vetlada» (cançó pop. Mall.).—b) Mussol banyut: ocell nocturn de l'espècie Asio otus, de 35 cm. de llargària, que té dos plomalls a manera de banyetes damunt el cap; cast. buho, torillo, buharro.c) Mussol gros: ocell nocturn de l'espècie Strix brachyotus, de gran talla (Cat.). A València se'n diu mussol marí (Boscà, Fauna val. 536).—d) Mussol reial: mussol banyut (Mall.).
|| 2. Persona taciturna; cast. lechuzo, topo. Tot per aquest natural de mussol, que tinc, Pous Nosa 19. Esser com un mussol o Semblar un mussol o Fer es mussol: estar capficat i silenciós. «Na Pereta fa es mussol | perquè té s'homo menut, | i en sa nit l'ha perdut | dins ses rues d'es llençol» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Beneitot, curt d'enteniment; cast. mochuelo, gaznápiro. Ab vòstron art, falç giny e mal saber, | avets pensat tenir com un mussol | a me, tottemps metent-me 'l cap en torn, Masdovelles 15.
|| 4. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Castellterçol i als de Sant Andreu de la Barca.
|| 5. (en l'argot de Borsa) Jugador de Borsa que actua a sou d'algú, fingint actuar en nom propi (Barc.). Era un engany: venedors i compradors eren mussols de la mateixa casa, Oller Febre, i, 30.
|| 6. Excèntric amb què es combinava el joc de picar dels telers mecànics construïts pel sistema d'espasa (Pons Ind. text.).
|| 7. Pagès per a sostenir el llumener (Eiv.). Hi havia mussols que només aguantaven el llumener, i altres que tenien també una planxa o graellat de ferro per tenir-hi teia encesa.
    Loc.

Estar tot sol, com un mussol: estar en completa soledat.
    Refr.
—a) «Tot sol, vol dir mussol»; «Qui viu tot sol sembla un mussol»: es diu per recriminar els qui es donen massa a la soledat.—b) «Si som mussol, no som tot sol»: ho diu el qui té un defecte o desgràcia, per conhortar-se pensant que altres també el tenen.—c) «Bé cantes, mussol, si vas tot sol» (Mall.).—d) «Cada mussol canta en es seu redol»: significa que cadascú s'ocupa del seu tros, del cercle dels seus interessos propis (Manacor).—e) «Quan el mussol canta, senyal d'aigua»: en sentir cantar aquest ocell, creuen que és senyal de pluja (Cat.).—f) «Si el mussol canta al gener, un altre hivern ve».—g) «A casa d'En Mussol, sa dona fa lo que vol»: es diu despectivament referint-se als homes que es deixen governar per les seves mullers (Mall.).
    Cult. pop.
Caçar al mussol: sistema de caçar en què es posa un mussol com a enze per a atraure els moixonets (Gandesa).—Cacera del mussol: sistema de caçar ocells, en què posen en terra una partida de pedres dretes, de dos pams d'alçada, situades a una distància de tres a quatre metres una de l'altra. Damunt cada pedra posen un pilot de fang amb sis o set brins d'espart envescats i clavats amb fang; el caçador, amagat, crida els ocells amb una xuflaina, i ells hi van i s'agafen (Llucena).—Diuen que quan el mussol canta dalt la teulada o molt prop d'una casa on hi ha un malalt, aquest morirà prest (Cat.). A les Balears es diu això mateix de les òlibes.—A Menorca, diuen que per a curar el reumatisme és eficaç donar al malalt fregues d'oli de mussol, o sia, d'un mussol bullit de viu en viu dins oli (Camps Folkl. ii, 127).
    Fon.:
musɔ́ɫ (or., occ.); musɔ̞́ɫ (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: mussolàs, mussolarro, mussolot.—b) Dim.: mussolet, mussoletxo, mussolel·lo, mussoleu; mussoliu, mussolic, mussolí, mussolino, mussolinel·lo, mussolinet, mussolinetxo, mussolineu, mussoló, mussolinoi.—c) Pejor.: mussolot.
    Etim.:
segons García de Diego (Rev. Fil. Esp. vi, 123), derivat en -ol d'una forma llatina *mutĕu procedent del mateix radical que mutĭlus, ‘sull, sense banyes, pelat’.

2. MUSSOL m.
|| 1. Gra que surt a la vora d'una parpella (Empordà, Costa de Llevant, Tremp, Balaguer, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Tortosa, Vinaròs, Cast., Val., Sueca, Xátiva, Maó); cast. orzuelo.
|| 2. Troset de terreny que es deixa sense cavar a la vora d'una mata de vianda, perquè l'eina no hi arriba prou bé (Empordà).
|| 3. Borró o sarment de més amunt, que treu un empelt quan li han deixat tres ulls (Sencelles).
    Refr.

—«Un mussol mai va tot sol»: es diu perquè aquests grans de la parpella solen esser dobles o bessons (Barc.).
    Cult. pop.
—En el Ripollès i a l'Empordà hi ha la creença que un mussol es guareix d'aquesta manera: el qui el sofreix, se'n va a una casa i diu: «Ave Maria»; els de la casa demanen: «Qui hi ha?», i el malalt del mussol respon: «Aquí us el deixo», i se'n va de seguida. El mussol li desapareix i passa a un dels qui habiten aquella casa.
    Fon.:
musɔ́ɫ (or., occ.); musɔ̞́ɫ (val., mall., men.).
    Var. form.:
uçol, uixol, urçol, urjol.
    Etim.:
de uçol, que és la forma genuïna (del llatí hordĕŏlu, mat. sign.), modificada per analogia del nom d'ocell mussol.