Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mustigar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MUSTIGAR v. tr.
Marcir; privar de la frescor, de la ufana; cast. marchitar, mustiar. Lo sol que bada la flor | després també la mustiga, Collell Flor. 60. Aqueixa flor vermella... que al vent que la mustiga li dóna sa flayror, Llorente Versos 109. a) fig. I els nervis i la sang i les potències | va mustigar en mi, Alcover Poem. Bíbl. 96.
    Fon.:
mustiɣá (or., occ.); mustiɣáɾ (val.).
    Var. form.:
mustiar.
    Sinòn.:
emmusteir, marcir, esmusteir.
    Etim.:
derivat de musti. La forma originària és mustiar; la -g- s'ha inserit per evitar l'hiatus o per influència de mots com castigar.