Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  navegar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

NAVEGAR v. intr. o tr.: cast. navegar.
I. intr.
|| 1. Anar dins una nau o altre vehicle que es mou dins l'aigua. Deu dir als mariners que ell no pot nauegar, Consolat, c. 101. Y navegam ab tot nostre hostol fins Alguer, Pere IV, Cròn. 321. Passat lo cas, no ha deport | altr' en lo món que navegar, Ausiàs March, cxxviii. Patró, patró, fora veles, | que jo no vull navegar, Costa Trad. 100. Carta de navegar: mapa dels mars i costes, amb indicació de les longituds i latituds geogràfiques, destinada a servir de guia dels vaixells en les rutes marítimes. «Perduda l'havem perduda, | la carta del navegar; | nou mesos anant per l'aigua | sense mai terra trobar» (cançó pop. mall.). a) fig. Punir tots aquells e aquelles que en la mar del amor nauegaren, Tirant, c. 48. Donzella discreta trasteja y nauega | segons que lo Eolo li dóna lo vent, Viudes donz. 174. Tot navega mig perdut entre la immensitat, Massó Croq. 110.
|| 2. fig. Moure's d'un lloc a l'altre; obrar activament; desplegar activitat, treballar fructuosament. «Ara ve l'hivern, | sempre plou i neva; | pobres traginers | que pel món naveguen» (cançó pop. catalana). La feyen navegar granat, a sa cuyera, Alcover Rond. ii, 286. Estarà més alerta a fer navegar ses mans, Alcover Cont. 130.
|| 3. fig. Estar, trobar-se (en tal o tal lloc). «¿Per on navega, ara, el teu germà?—Deu esser a l'hort». Axí sabem per quines aygos navega sa vigilància pública, Roq. 3.
II. intr. Anar una nau o altre vehicle per dins l'aigua. Aquesta nau navega gran temps, Muntaner Cròn., c. 194. Dels nauilis qui naueguen, | per mils saluar-los de dans, | són patrons e gardians, Turmeda Diuis. 15. Navegar a arbre sec: navegar a força de rems i amb temps desfavorable, amb el pal nu de tota vela ni antena. Navegar de bolina: anar una embarcació formant la proa un angle de 32 graus amb la direcció del vent. Navegar desquartelant, o amures a la gata: navegar formant la proa un angle de 75 graus amb la direcció del vent. Navegar a la quadra: navegar formant la proa un angle de 90 graus amb la direcció del vent. Navegar a la llarga: navegar formant la proa un angle de 135 graus amb el vent. Navegar per l'aleta: navegar formant la proa un angle de 150 graus amb la direcció del vent. Navegar de popa: navegar formant la popa un angle de 150 graus amb la direcció del vent.
III. tr.
|| 1. Recórrer per mar o per riu (tal o tal extensíó, paratge, etc.). L'home... va per la terra, navega la mar, passejant-la moltes vegades, Cordial 8 vo. Vols navegar-la, gentil nineta, la mar blavosa, Cases A., Poes. 147.
|| 2. ant. Portar en embarcació. Vós navegàs aquella richa bala | del gran tresor obrat dins vostra sala, Trobes V. Maria 125.
|| 3. ant. Tripular. Les dites mercaderies sien portades ab vaxells marítims navegats y patronejats per sotsmesos del dit senyor, doc. a. 1400 (BSAL, ix, 244). Que los senyors de elles no les navegassen, doc. a. 1529 (BSAL, vi, 113).
    Loc.
—a) Navegar amb qualsevol vent: anar avant, persistir en el seu propòsit malgrat de les dificultats.—b) Navegar entre dues aigües: no declarar-se a favor d'un partit ni de l'altre, mantenir-se neutral.—c) Perdre la carta de navegar: desorientar-se, perdre la noció del que cal fer en una empresa o assumpte.
    Fon.:
nəβəɣá (or.); naβeɣá (occ.); naveɣáɾ (Cast., Al.); naβeɣáɾ (Val.); nəvəɣá (bal.); nəvəɟá (Palma, Manacor).
    Etim.:
pres del llatí navĭgare, mat. sign.