Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  negre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

NEGRE, NEGRA adj. i subst. m. i f.: cast. negro.
I. adj.
|| 1. Del color del sutge o del carbó; completament fosc. Ordenament dels conils negres e blanchs, doc. a. 1283 (RLR, iv, 360). Vengren al port ab senyeres negres, Muntaner Cròn., c. 54. Lo primer pèl se anomena negre ho morzillo, e és molt gentil pèl, Dieç Menesc. i, 4 vo. a) Dit de persones d'aquell color o molt fosc. Aquelles gents són totes negres, Llull Blanq. 88. La primera squadra de serrayns era de deu rengues de serrayns negres, Desclot Cròn., c. 5. b) Vestit del dit color. Aquest Hugo fou mestre de París, mongé negre del monestir de Sent Víctor, Canals Arra 123.—c) Nota negra: la nota musical que es representa amb un cercle tot massís de tinta, i equival a un temps en el compàs de quatre per quatre, o sia, a la meitat d'una blanca.
|| 2. Molt fosc. Vi negre: vi de color molt fosc; cast. vino tinto. Raïm negre: el raïm de color blau o morat fosc. Met en lo morter ensemps rayms picats, dos o tres de blanchs e altres tants de negres, Robert Coch 9 vo. Caieu-hi, negres núvols, com llops damunt la presa, Atlàntida iv. Si pa negre hi duym a coure, Ignor. 60. Darrera una negra cortinassa de núvols, Ruyra Parada 23. El temps es posa negre: el cel es carrega de núvols foscos, que indiquen pluja.
|| 3. Privat totalment de claror. Negra nit, o A la nit negra, o A les negres de nit: molt tard, molt avançada la nit. Quan l'huracà amb ses ales remou lo negre abisme, Atlàntida i. Com més va, més negra nit, Verdaguer Idilis. Tant és fosca i negra la cambra, Massó Croq. 40. A parar arbret a negres de nit, Ruyra Parada 28.
|| 4. Enfosquit per la brutor. «Duus les ungles negres». «Haurem d'emblanquinar la cuina, que està negra».
|| 5. fig. Enfosquit per la maldat. Un fals e reprouat caualler que's fa anomenar Tirant lo Blanch e los seus actes són ben negres, Tirant, c. 67. O negra enueja, com nos fa perdre'l johí!, Somni J. Joan 2037. He vist a la ignorància del negre crim als peus, Atlàntida iii. Màgia negra: la màgia fundada en la intervenció del diable.
|| 6. fig. Sumament trist, infaust. Contaré... mos casaments | negres, dolents, | ab tanta pena, Spill 768. Mal deport e negre tenim, dix lo emperador, Tirant, c. 115. Acaba ans la sua negra vida que no aquells, Alegre Transf. 74. Contà la negra història, Ruiz Poes. 47. Me sembla que veieu ses coses més negres que no són, Ruyra Pinya, ii, 189. Veure ho tot molt negre: veure-ho tot difícil o ple de perills i de malaurança.
|| 7. fig. Posat en gran dificultat. «M'he vist negre per a passar el pont».
II. m.
|| 1. Color completament fosc, com el del sutge o del carbó. Eren vestits de negre, Llull Blanq. 76. Saul que no se'n pusca vestir de negra, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 180).a) La pintura o matèria colorant del dit color. Negre de fum: polsim recollit del fum de matèries resinoses, amb el qual es fan tintes, betum i altres preparats colorants. Negre animal: carbó resultant de la calcinació dels ossos. Negre ivori o marfil: polsim negre per a filtrar licors blancs. Negre prússia: el molt brillant que es dóna a la seda prèviament bullida. Negre oxidat: l'obtingut per conducte de l'anilina i oxidat després. Negre d'ala de mosca: matís verdós que per l'acció del temps prenen els tints negres de campetxo o els seus extractes.
|| 2. Porció negra o molt fosca d'una cosa. a) Negre de l'ungla: la part més forana de l'ungla, que es pot escapçar.—b) Negre de l'ull: la nineta o pupil·la. Que bé que sabia jugar lo blanch y el negre dels ulls!, Vilanova Obres, iv, 93.—c) El fons de la mar poblat d'algues, per oposició a la part arenosa o rocosa (mall.).
|| 3. m. i f. Persona que té la pell de color molt fosc. Com tots los franchs negres christians residents per ara en la present ciutat de Barchinona... entenen fer una confraria... los dits negres supliquen a Vostra Magestat li plàcia atorgar-los e dar licència de fer... la dita confraria, doc. a. 1455 (Col. Bof. viii, 464). Totes les coses que a donzella de tanta dignitat pertanyen te deuen esser cares, e sobre tot la gràcia de un tal enamorat..., e per aquest negre perdre'l desiges, Tirant, c. 253. Les cristianes, | juhies, mores, | negres e lores, | roges e blanques, Spill 424. a) fig.
Escriptor que cedeix una obra seva a un altre, que davant el públic se'n presentarà com a autor.
|| 4. m. o f. Malura que ataca certs arbres fruiters, principalment les oliveres i els ceps, en forma de polsina negra, que arriba a assecar les plantes (or., occ., val.). Passava de cinc anys que el negre se n'havia apoderat de les oliveres i no's feia una gota d'oli, Pous Empord. 65. En el català oriental el mot negre en aquesta accepció és masculí; en l'occidental i valencià, en canvi, és femení.
Negre (escrit també Negra en el català oriental): llin. existent a Albons, Barc., Vilafamés, Val., Al., Mall., etc.
    Loc.
—a) Negre com una móra, o com un tió, o com fum de gerrer, o com un fumall, o com gola de llop, o com la pega, o com l'atzabeja, o com el pecat: expressions intensives, sovint hiperbòliques, per a designar una cosa de color molt obscur.—b) No veure (algú o alguna cosa) ni blanc ni negre: no veure'l gens.—c) Fer veure el blanc negre: fer veure una cosa per una altra, enganyar.—d) Treure d'una cosa lo que el negre del sermó: no treure'n res en net, no entendre-ho gens (Cast.).—e) Tant li és blanc com negre: es diu d'algú a qui una cosa és del tot indiferent.—f) Fer o Posar negre algú: pegar-li molt fort, deixar-lo assenyalat de cops.—g) Haver-hi o Anar-hi un negre d'ungla: haver-hi una diferència petitíssima, insignificant. De savi a boig hi va un negre d'ungla, Ruyra Parada 172.—h) No pujar un negre d'ungla: tenir molt poca importància o esser molt escàs, insignificant.—i) Fer feina o Treballar com un negre: treballar intensament. Que vomite yo fel, treballant com un negre, Rond. de R. 28. Son pare feya feyna com un negre, Roq. 32.—j) Constar en blanc i en negre: estar provat i documentat abundantment. Ha de constar en blanc y en negre y ab paper de pago, Vilanova Obres, xi, 64.—l) El negre l'embarassa: es diu d'algú que no sap llegir.—m) Dur-se bandera negra: esser molt enemics, tractar-se com a contraris acèrrims (Mall.).—n) Veure'n de blanques i de negres: veure coses extraordinàries, de tota mena.
    Refr.
—a) «La culpa és negra»: significa que ningú vol que li donin la culpa de les malvestats o fracassos.—b) «Sobre negre no se tiny»: vol dir que no és possible fer més intenses aquelles coses que ja han arribat al màximum.—c) «La raó, que valgui per a un negre»: significa que cal reconèixer la raó encara que el qui la té sigui de categoria o condició molt inferior.—d) «Si és negre, botifarra»: es diu referint-se a una cosa que pot sortir malament, i que se'n traurà el profit que es puga segons el resultat que doni (val.).—e) «Terra negra fa bon blat, i la blanca el fa migrat» (pir-or., or.).
    Fon.:
nέɣɾə (pir-or., or., Maó); néɣɾe (occ., val.); nə́ɣɾə (Mall., Ciutadella, Eiv.); néɣɾa (Alg.).
    Intens.:
negràs, -assa; negret, -eta; negrot, -ota; negríssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí nĭgru, mat. sign.