Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nosa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

NOSA f.
Cosa que, amb la seva presència, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar; cast. estorbo. Tot vessava d'embalums y nosas, Pons Auca 25. Fugiran amb es bot i ens deixen aquí; no volen noses, Ruyra Pinya, ii, 117. Aquella mateixa petita nosa a la gorja, Carner Bonh. 92. Fer nosa: obstruir, dificultar o privar algú o alguna cosa d'obrar, de funcionar, d'estar a pler; cast. estorbar. Coses que facin nosa en la ribera, doc. a. 1340 (BABL, xi, 397). Indissoluble amor que han a lurs fillastres o a altres qui'ls fassen nosa, Metge Somni iii. Tot lo restant del món li fa gran nosa, Ausiàs March l. Hi que no'ls fa nosa la tos ni'l ruguall, Proc. Olives 1218. Cayga donchs tot quant fa nosa, Aguiló Fochs foll. 120.
    Loc.

Fer més nosa que una busca dins un ull: esser molt molest, fer molta nosa.
    Refr.
—a) «El saber no fa nosa» (val.).—b) «Faena feta no fa nosa»: significa que convé fer prest les feines que de totes maneres cal fer (val.).—c) «Qui fa falta a ca seva, a ca d'altri fa nosa»: es diu per aquells qui abandonen els seus assumptes propis per anar a ocupar-se dels d'altri (men.).—d) «Diner aturat, gent que fa nosa»: es diu contra la immobilització de capitals (Mall.).
    Fon.:
nɔ́zə (or.); nɔ́zɛ (Ll.); nɔ́za (Andorra, Tortosa, Calasseit, Cast.); nɔ̞́zɔ (Al.); nɔ̞́sa (Val.); nɔ̞́zə (bal.).
    Etim.:
del llatí nausĕa, ‘basca, malestar’.