Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  notable
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOTABLE adj.: cast. notable.
|| 1. ant. Observable; que es deixa veure o notar. Cascuna stela notabla de vista és maior que tota la terra, Egidi Romà, ll. i. pt. 1a, c. 9.
|| 2. Digne d'esser notat especialment. Com fos una de les notables festes, Pere IV, Cròn. 25. Dona Johana... finà axí com si fos un albat, faent fort notable e maravelosa fi, doc. a. 1407 (Roca Medic. 106). Al món mostraren | senyals notables, | molt admirables, Spill 11585. Especialment: a) Nota qualificativa d'un alumne considerat com a bo però sense arribar a esser excel·lent.
|| 3. Important per la seva intensitat, categoria, etc. Açò fóra notable perjudici del bé comú, Eximenis Lux. 10. La dona... a la sua cambra, acompanyada de molta gent notable, congoxosa tornà, Curial, i, 8.
|| 4. m. ant. Advertiment; cosa a notar. Al quart punct... responch per VII notables... Lo segon notable és que ací vull obseruar la manera, Eximenis I Crestià, c. 3 (ap. Ribelles Biblgr. i, 199, 200).
    Fon.:
nutábblə (Barc.); notáβle (Val.); notábblə (Palma).
    Intens.
superl.: notabilíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí notabĭle, mat. sign.