Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nuvi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

NUVI, NÚVIA m. i f.,
sinón. de novii i novia (or. occ., alg.). Salvant que a la nuvia puscha trametre..., doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). Crida lo nuvi, Serra Gèn 174. Aquella qui era la nuuia, Eximplis, ii, 162. Mentre saluda, | ja cavalcant, la núvia d'lsaac, Alcover Poem. Bíbl. 40. Els nuvis havien anat a visitar una tia, Ruyra Flames 144.
    Var. form.
dial.: novi, nòvia (pir-or., or., occ.). Per si el novi li fea o no la perla del mig, Morales id. 28).
    Refr.
—a) «Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes»: significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul.—b) «Qui és enemic de la núvia no diu bé de la boda»: vol dir que moltes vegades els judicis desfavorables es formulen per apassionament o antipatia personal més que per visió sincera dels defectes.—c) «En les bodes, qui menys menja és la núvia»: significa que generalment el qui té més dret a una cosa és el qui en fa menys ús.—d) «Molts componedors descomponen la núvia»: expressa la dificultat que hi ha de sortir bé una cosa si són molts que la manifassegen.—e) «No hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles»: vol dir que no hi ha res tan alegre que no tingui algun caire trist, ni res tan trist que no s'hi pugui trobar qualque cosa alegre (val.).—f) «Com la nóvia del Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet» (Val.); «Com la nóvia d'Albal, que es quedà vestida» (Val.): es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat.
    Fon.:
núβi, núβiə (or.); núβi, núβiɛ (Ll., Urgell); nɔ́βi (pir-or., Empordà, Fraga, Artesa de S., Sta. Col. de Q.); nóβio, nóβia (Val.); nóvio, nóvia (Cast.).
    Etim.:
del llatí *nŏvĭus, ‘casat de poc’ (derivat de nŏvus, ‘nou’). La forma novi i sobretot la variant nóvio són degudes a influència castellana.