Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  obstacle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinňnims  CIT  TERMCAT

OBSTACLE m.
Allň que s oposa al pas, i fig., a la consecució d'un objecte; cast. obstáculo. Als nostres rabins ha fet grans obstacles, Passi cobles 30. Yo no puch a la força de rahó contrastant fer obstacle, Corella Obres 71. Puga remoure ets obstacles que pareixen insuperables, Ignor. 8.
    Fon.:
upstáklə (Barc.); opstákle (Val.); ostáklə (Palma).
    Var. form.
ant. i dial.: obstŕcul (Tortosa, val.). Si algun obstŕcul de fustes armades hi havia, doc. segle XV (Col. Bof. xxii, 11).
    Etim.:
pres del llatí obstacŭlum, mat. sign.