Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oli
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

OLI m.
Líquid untuós de color verd groguenc, que s'extreu de l'oliva i serveix com a aliment, com a combustible, i com a lubrificant; per ext., Nom genèric de moltes substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l'aigua, dins la qual són insolubles; cast. aceite. Sopes de pa mullat ab let o oli, que hom los dóna, Llull Blanq. 2, 4. Les almàçeres en què fan l'oli, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 110). Preneu holi de oliues que sia bo, Anim. caçar 29 vo. Si ja no les apaguen ab oli o ab resina de pi, Tirant, c. 10. Olives són fruyta que l'oli hix d'elles, Proc. Olives 409. Tan de bo ab la gota | del teu oli en flor | m'ablanissis tota | la fortor del cor, Colom Cançons 74. Els sants olis o l'oli sagrat: l'oli consagrat que serveix per a les uncions sacramentals; cast. óleos, crisma. El Bisbe hi consagra ets olis, Alcover Cont. 157. Les classes i varietats d'olis són innombrables, i es designen generalment amb el nom d'oli acompanyat d'un complement indicador de la planta o animal del qual aquell és producte; indicarem les classes i denominacions més freqüents. Oli d'ametlles dolces: s'obté per pressió de les ametlles dolces entre planxes calentes. Oli d'ametlles agres: s'obté per pressió en fred d'ametlles agres. Oli de bacallà: s'extreu del fetge del bacallà i s'empra com a reconstituent. Oli de balena: procedeix del greix de la balena i té aplicacions industrials, principalment per a l'acabat de les peces de sola. Oli de ginebre: producte de la destil·lació del ginebró, semblant al quitrà, usat en menescalia popular contra la ronya de les ovelles. Oli de lli o de llinosa: s'extreu de les llavors del lli i s'empra en molts usos industrials i en la preparació de la pintura a l'oli. Oli de nous: s'extreu de les nous i serveix principalment per a preparar pintures. Oli de peu de bou: s'extreu de les potes dels bous i serveix per a untar el cuiro de color ros. Oli d'olor: nom que es donava antigament als preparats oliosos i aromàtics destinats a perfumar el cos i sobretot el cap. Oli de ricí (vulgarment de recino o de recina): mescla d'extracte de ricí amb oli d'oliva, que s'usa molt com a purgant. Oli de sardina: extracte de sardines que serveix per a aplacar la bromera de l'aigua dins la cubeta on els assaonadors fan voltar els cuiros. Oli tarongí: (ant.) oli mesclat amb suc de taronja? Per lo preu de dos liures de oli terongí... per obs de trametre a la senyora Reyna, doc. a. 1486 (Arx. Gral. R. Val.). Oli essencial o volàtil: sinònim de essència, en termes farmacèutics. Oli de vidriol: àcid sulfúric. Oli mineral o de pedra: petroli. Oli pesat: oli que es destil·la del residu de petroli a 300o de temperatura. Oli narcòtic: medicament oleaginós usat especialment contra el mal d'orella. Oli antireumàtic: oli de tàpsia. Oli de frare: oli de tàpsia compost. Oli elementar: el fet amb sang d'home sa de 25 a 30 anys, segons un text de l'any 1766 citat per Aguiló Dicc. Pintura a l'oli: la que es fa amb colorants preparats amb un oli, que generalment és de lli o de nous. Olis: el cotó, encara no filat, que es taca d'oli durant les operacions de filatura, i serveix per a fer la trama amb què es fabriquen els moletons, barrejant-lo amb altres rebuigs més ordinaris del cotó (Pons Ind. text.). Fer oli: fer pressió lateral des de cada banda d'un banc els qui hi seuen, per obligar a un o alguns d'enmig a abandonar el seient. Joc de l'oli (Cullera) o de l'oli mut (Llucena): joc de nois, en el qual un dels jugadors s'ajup i els altres el salten, i quan l'ha saltat cadascun pega un bot; quan han botat tots, el de davant fa un cop amb les mans, i el que para li diu: «Què vols?», ell diu: «A qui dónes oli?»; l'altre diu el que vol, i el que ha anomenat el torna a saltar, i darrera ell els altres; si un el salta i després no pensa a pegar el bot, aquell para. Oli d'argent: joc de nines, que es posen totes amb els punys un damunt l'altre i entre una nina i totes les altres diuen: «Què hi ha aquí dins?—Oli d'argent.—Qui l'hi ha posat?—Es fii d'es sergent.—Per on vola?—Per l'escola.—Per on va?—Per la mar.—Qui primer riurà, una clotellada se'n durà». Llavors comencen a fer rotació amb els braços, i si una riu, se'n duu com a premi una clatellada (Artà).
    Loc.
—a) Cremar oli en una cosa: treballar-hi molt, estudiar-la atentament.—b) No esser ben tret d'oli: no estar completament bé del cap, esser una mica curt d'enteniment (Olot).—c) No tenir sal ni oli: esser una mica ximplet (Vallès).—d) Anar-se'n a beure oli: perdre's, fer-se malbé (Urgell).—e) Fer oli amb dues bigues: fer gran negoci o treballar amb gran profit (Manacor).—f) Esser pitjor que taca d'oli: esser una desgràcia o un mal difícil de remeiar.—g) Estendre's o Escampar-se com una taca d'oli: estendre's molt i de pressa.—h) Esser de pa sucat amb oli: esser de poc valor, no valer res (Vallès).—i) Saber més que l'oli de basses (Camp de Tarr.), o que l'oli pudent (Cast.), o que l'oli de tenda (Val.), o que s'oli ranci (Mall.), o que s'oli de Son Vivot (Llucmajor): saber molt, esser molt entès o saberut. Era un pobre estodiant de medicina que sabia més que l'oli ranci, Penya Mos. iii, 115. (Es tracta d'un joc de paraules entre el verb saber amb el significat de ‘tenir ciència’ i el mateix verb amb el sentit de ‘fer gust, tenir sabor’).—j) Esser o Estar com una bassa d'oli: estar la mar (i fig. altra cosa) molt calmada, en completa tranquil·litat. Una plaça que tota la vida ha sigut una bassa d'oli, Vilanova Obres, xi, 52.—l) Voler esser oli sobre aigua: voler esser el primer, ocupar el lloc principal.—m) Oli m'hi ha caigut: es diu quan s'ha caigut en una desgràcia o esdeveniment molt dolorós o de gran perill. Y llavores dèyeu: oli m'hi ha caigut!, y el mestre us ensenyava pràctica y llamentablement lo que és y significa la interjección, seguida d'unes quantes bastonades, A. Ruiz Pablo (Catalana, i, 412).—n) Esser com posar (o com qui posa) oli a un llum: esser un remei ràpid i radical.—o) Ja ha begut oli: ja està perdut, ja ha caigut en el perill.—p) Me som untat i no he begut oli: es diu quan s'han sofert els perills o molèsties d'una empresa sense arribar-ne a assolir els beneficis.—q) Una i oli!: es diu per indicar que ha romàs escarmentat d'una cosa i que no tornarà a caure-hi (Mall., Men.). Ja has conseguit lo que volies; però te dich, Llorens, que una y oli, Penya Mos. iii, 194.—r) Els veïnats són a dur oli: es diu irònicament quan algú s'elogia a ell mateix indiscretament (Mall.). Diu ella:—No és tot triar una al·lota de primera, no, i ja hu veurem!—Es veinats són a dur oli, diu ell, Alcover Cont. 29.—s) Saber-ho els nins que van a dur oli: esser una cosa molt sabuda, de gran notorietat (Mall.).
    Refr.
—a) «Per a saber, s'ha de cremar oli»: significa que per a adquirir coneixements cal estudiar i treballar força.—b) «Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol»: vol dir que el qui disposa dels mitjans i ressorts d'un govern, d'una organització, etc., pot donar-li l'orientació que vulgui.—c) «Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment»: és una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie (Urgell).—d) «Oli, vi i amic, és millor com més antic».—e) «Roín oli, sap a pega»: vol dir que les coses dolentes no fan goig mai (val.).—f) «L'oli sempre va damunt»; «La veritat sura com l'oli»; «La veritat fa com l'oli, que sempre sura»: significa que en definitíva arriba sempre a saber-se la veritat dels fets.—g) «Oli gros, amb poc hi ha bon mos» (Matons Voc. oli).—h) «Si vols tenir oli vell, guarda (o «no vessis») el del sitrell».—i) «Oli d'oliva, tot mal esquiva»: es diu per indicar les grans propietats medicinals que s'atribueixen a l'oli d'oliva.—j) «Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut»: significa que a les persones pobres o de baixa categoria se'ls carreguen fàcilment les culpes que no tenen.—l) «L'oli gelat vol el setrill molt foradat» (Súria).—m) «De dia va madona, i de nits crema s'oli»: es diu referint-se a les persones que treballen de nits i no fan res de profit durant el dia (Mall., Men.).—n) «Qui oli maneja (o «mesura»), els dits se n'unta»: significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell.—o) «Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca»: es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits resulta molt cara.—p) «Amb oli a les piques, les cases són riques».—q) «Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver».—r) «Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva».—s) «Per sant Llop, oli pertot».
    Cult. pop.
imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  Producció de l'oli. El conreu de l'olivera és un dels més importants de Catalunya, i l'elaboració de l'oli constitueix una indústria principalíssima a moltes comarques, especialment a l'Alt Empordà, a l'Urgell, al Segrià, a les Garrigues, al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d'Ebre, al Baix Aragó, al Maestrat, a la Serra d'Espadà, al Pla de Quart, al Camp de Llíria, a la Costera de Xàtiva, a les comarques de Pego i Alcoi, a la Vall de Novelda i a Mallorca. Aquesta indústria s'ha modernitzat extraordinàriament durant el segle XX, però encara hem estat a temps a veure funcionar els antics trulls i les premses de biga que constituïen els grans aparells d'extracció de l'oli en les oficines anomenades molins d'oli (al Principat), almàsseres (al País Valencià) i tafones (a Mallorca). Pels gravats adjunts i per la breu descripció que segueix, procurarem donar una idea dels dits aparells primitius, que tenen interès no sols lexicològic sinó també folklòric i etnogràfic.L'elaboració de l'oli es divideix en tres operacions principals: la mòlta, la premsada i la tria. La mòlta es fa en el trull o molí, que consisteix essencialment en una pedra giratòria (mola, trull, roll, corró, curra, rutló, etc.) de forma cilíndrica o troncocònica, unida per un eix a un arbre vertical, i que, posada en moviment de rotació per una bístia, va esclafant damunt un jaç de pedra (sotamola, sotana, sumola, etc.) les olives que hi són aviades a través d'una gronsa o tremuja. La sotamola en les regions del nord i a Mallorca està elevada d'alguns pams sobre el sòl de l'habitació i està vorejada per baranes, per evitar que la pasta d'oliva mòlta vessi i s'escampi fora del jaç; a les comarques del sud, en canvi, és corrent que l'almàssera tingui el jaç o safa gairebé a nivell del terreny. La pedra giratòria és generalment única, però a la regió septentrional hi ha molins on les pedres són dues, situades formant angle recte l'una amb l'altra. Es freqüent que l'acció de la mola o moles sia completada amb la d'uns tallants o peces de ferro que van mantenint la pasta en el circuit que recorren les moles.—Quan l'oliva està mòlta i reduïda a pasta, aquesta es recull amb vasos apropiats i es col·loca dins els cofins o esportins; els esportins plens de pasta i superposats formen la pila o peu, que es situa damunt el bassi o cofinera de la premsa, i fent funcionar aquesta, s'exerceix forta pressió sobre els esportins i se n'extreu l'oli, que s'escorre a les piques, recipients subterranis on resta dipositat fins que s'han assolat les morques i l'aigua i queda l'oli net surant damunt aquelles. Els tipus de premsa antiga principals són dos: la premsa de llanterna, semblant a les premses usuals de vi i moguda mitjançant un argue o boet, i la premsa de biga o de lliura, en què la pressió s'exerceix per una gran jàssera oscil·latòria mitjançant un caragol vertical que a l'extrem inferior porta com a contrapès una feixuga pedra anomenada lliura o quintar. Les premsades o trullades es repeteixen, i a cada nova pressió surt un oli de qualitat més baixa, sobretot quan per afavorir l'extracció es posa en els cofins certa quantitat d'aigua bullent que es té preparada en una caldera situada damunt una fogaina encesa. En les piques es fa la tria de l'oli (que es posa en gerres o alfàbies) i de l'aigua, que es fa passar a les basses, que són altres piques, i dins aquestes encara es fa la tria del poc oli que hi resta, que és de molt baixa qualitat.Les diferents classes d'oli, originades per les diverses etapes i maneres de la seva elaboració, donen lloc a una sèrie d'adjectivacions o denominacions de l'oli. Vulgarment es coneix l'oli de menjar, l'oli de cremar i l'oli de màquina, segons que el producte es consideri apte per a l'alimentació, per a la producció de llum o per a la lubrificació de peces de maquinària. Els entesos en ram d'oli tenen altres maneres de distingir i classificar els olis, segons es veurà per les següents denominacions. Oli verge (mall. oli verjo): el que brolla de la pasta abans de premsar-la o amb una pressió molt petita, sense haver estat en contacte amb l'aigua calenta. Oli de bigues: la primera presa de l'oli en la premsa (Mall.); també se'n diu oli de primera (Cat.). Oli de segones: el que s'obté de la segona pressió, que, essent de qualitat més inferior, es sol posar separat de l'oli de primera. Oli escaldat: el que ha sortit de la pressió ajudada amb aigua bullent. Oli calent: l'oli que encara és terbolenc, que no s'ha cimat (Mall.). Oli cimat: el que s'ha netejat i clarificat pel repòs, separant-se de les impureses que s'han dipositat en els fons de les piques o alfàbies (Mall.). Oli de pellucalles: el que es fa de les pellucalles, de les olives que s'apleguen quan ja ha acabat la feina de la recol·lecció (Artà). Oli de torró: el que es treu de les olives de la primera cuita, del torró, i és més dolent que l'altre (Mall.). Oli sabent: oli que té gust fort i amargant (Mataró, Tarr., Montblanc, Morella). Oli de saba: el que s'ha fet d'oliva verda i fa gust de saba d'olivera (Mall.). Oli fruitat: oli que té gust d'oliva; és una classe característica principalment de l'Urgell i del Pla de Lleida (Matons Voc. oli). Oli mort: el de classe inferior, molt danyat pel corc, que a penes corre i que es pren o glaça després per excés de margarina (Lledó). Oli confit, o oli confitat, o oli florit: el que té gust de floridura. Oli ranci: el que per pas de massa temps ha pres mal gust, està en descomposició. Oli encofinat: el que fa gust de cofí. Oli de cantimplora: oli inferior que es recull dins la sèrie de gerres que hi ha devora la premsa, on passa l'aigua negrosa de l'escaldada que sempre s'enduu alguna porció d'oli (Pego). Oli enredat: el que té poca força i que s'ha espessit per efecte del fred (Mancor). Oli clar: el que va damunt de tot dins el safareig, perquè és menys dens. Oli espès: el que hi ha sota l'oli clar, i que és obscur i conté substàncies estranyes i és un poc fangós. Oli prim o lleuger: el que té poquíssima densitat i és d'un gust poc definit (Lledó). Oli tèrbol: el que encara no s'ha cimat i no té la transparència que pertoca. Oli gras, o de baixos, o de bassetes, o d'infern, o de fang: el que s'extreu dels baixos de l'oli, o sia, del contingut de l'infern del molí; també se'n diu oli de fullades (Calasseit), oli dels fulls (Gandesa), oli de refets (Artà) i oli de crimes (Mancor, Campanet), i és de qualitat molt inferior. Oli de pinyola o de sansa: el que es produeix aprofitant la pinyolada o residus sòlids de l'oliva.En aquest capítol de cultura popular relacionada amb l'oli, és escaient indicar algunes classes dels olis medicinals més coneguts en la farmacopea casolana i en els receptaris antics. a) Oli rosat: producte de la decocció de roses amb oli comú. La póluora de les roses... ajuden molt a les geniues..., e sàpies que d'aquestes fan oly rosat aprofita a moltes malalties, Macer Erbes (ap. Ribelles Biblgr. i, 384). Fet enguent de peucedano, de castor e d'oli rosat, e untat-ne lo cap, Tres. Pobr. 14. Per dolor de orella, preneu oli rosat y un poch de vinagre, y posau-ne a la orella, Agustí Secr. 10.—b) Oli-de ruda: essència que s'obté per destil·lació de la ruda amb vapor d'aigua. Pastava | pasta de muda | d'oli de ruda | e de ginebre, Spill 2528.—c) Oli de blat: suc que surt del blat posat en contacte amb un ferro roent, i que serveix per a guarir vérbols (Eiv.).—d) Oli d'om: bullidura de brotets d'om i caps de sardina amb aigua i un poc d'oli comú; s'usa per a curar els talls (Morella).—e) Oli de ginebre: suc que els pastors extreuen de la segona brotada del ginebre, servint-se de recipients oberts en la roca viva, i que, conservat dins una banya, serveix com a remei per a tots els mals del bestiar de llana (Ripollès, Rupit).—f) Oli de calç: mescla d'aigua de calç i oli d'oliva, que s'empra com a remei contra les cremades (Mall.).—g) Oli de sant Joan: es prepara macerant en fred flors d'herba de Sant Joan (hipericon) amb oli dins una botella penjada al sol i la serena; guareix talls, cops i ferides (Men., ap. Camps Folkl. ii, 127).—h) Oli de murta: decocció de grans, de fulles o de flors de murta, amb oli comú.—i) Oli d'escorpins: decocció d'escorpins dins oli d'oliva.—j) Oli de serp: suc procedent de la maceració d'una serp dins oli comú. La serp ha d'esser agafada en el mes de maig, quan segons creença vulgar l'animal no té verí, i posada viva dins una botella gairebé plena d'oli; aquesta botella es manté ben tapada devers vuit dies, al cap dels quals la serp ja és morta; aleshores es destapa i es posa la botella a un lloc elevat, exposada al sol i a la serena, i al cap de quaranta dies la serp ja està fusa i aquell oli té grans virtuts medicinals, sobretot per a curar encetadures, talls de la pell, ferides amb hemorràgia, nervis encollits, afollaments de braguer de les ovelles, etc. (Tortosa, Mall., Men.).—l) Oli de llangardaix: infusió de llangardaixos en oli d'olives; és usat pels curanders.—m) Oli de rates o de ratolins: també és una infusió usada en la medicina popular.—n) Oli ronyer: decocció considerada útil contra la ronya (Ross.) Va pendre oli ronyer i purgues a plens pots, Saisset Fables y fabliots 19.—o) Oli d'histèric: líquid medicinal usat contra els atacs d'histèria. Si vols, aniré a cercar oli d'histèrich, Vilanova Obres, xi, 181.—p) Oli de neu: liniment refrescant que s'empra per a curar les cremades.—q) Oli de filosofia: nom que es donava a un preparat que, combinat amb altres medicaments, s'usava per a combatre la gota ciàtica. També vos ne poreu seruir per la Gota Siàtica, fent-ne un cataplasme de dita fempta y de sement de Créixens y de Mostalla, ajustant-hi un poch de oli de Philosofia, Agustí Secr. 162.
    Fon.:
ɔ́ɫi (pir-or., or., occ., eiv.); ɔ̞́ɫi (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm., amb valor melioratiu: oliàs, oliarro.—b) Dim., amb valor melioratiu: oliet.—c) Dim., amb valor despectiu: olietxo, olieu, olió.—d) Pejor.: oliot.
    Etim.:
del llatí olĕu, mat. sign. La forma popular del mot olĕu en català havia d'esser *ull, i segurament l'interès a evitar l'homonímia amb ull de ŏclu ha fet que es conservés la forma semiculta oli, afavorida també pel llenguatge eclesiàstic en el que es refereix als sants olis.