Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oncle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ONCLE m.
|| 1. Germà del pare o de la mare; cast. tío. Don Ferrando qui era nostre oncle, Jaume I, Cròn. 18. En Pere de Aragó... tramès un missatge a son oncle lo rey d'Aragó, Pere IV, Cròn. 167. Demana si a ton oncle li plauen com a mi, Canigó i. Oncle valencià: cosí del pare o de la mare (or., occ.). Oncle major: (ant.) germà de l'avi o de l'àvia. El terç grau és nét e néta de frare e sor; e oncle major e tia major, ço és frare e sor d'aui e d'àuia, Furs Val.
|| 2. Tractament que es dóna a certs parents per respecte. a) Al padrastre, els fillastres el tracten d'oncle (Priorat).—b) A les persones d'edat, encara que no sien parents, els diuen oncle (Ll., Segrià, Novelda).—c) A certs pobles de Mallorca es conserva la forma onclo aplicada al germà del pare o de la mare si és capellà o de família senyorial; si no és senyor o capellà, li donen el nom més vulgar de conco (Llucmajor).
|| 3. Obrer estacional procedent de la comarca de la Marina i que treballa en lo collita de l'arròs (Ribera del Xúquer).
|| 4. El senyor onclo: es diu, per eufemisme, del cul (Mall.). O si no, se'n torca el senyor onclo, Ignor. 4. Alenar pel senyor onclo d'algú: pensar o obrar subjectant-se servilment al pensament o a les ordes d'un altre (Mall.).
    Refr.
—a) «Taranina taranana, s'ha de fer el que l'oncle mana»: es diu referint-se a aquelles coses que cal fer per necessitat o obediència, encara que no vinguin de grat.—b) «D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no t'han deixat res, un dia i només» (Pineda); «De dol, per l'oncle i la tia, una nit i un dia; si no t'han deixat re, de la casa al carrer» (Urgell).—c) «A l'hort de l'onclo, roba i fes el sonso» (Griera Tr.).
    Var. form.:
onclo, blonco, conco, uncle, onque.
    Fon.:
óŋklə (or.); óŋkle (occ., val.); óŋklu (or.); óŋklo (mall.); óŋkʎe (Boí, Vilaller); úŋklə (Ross., Gir.); ɔ́ŋkle (Sort); blóŋko (mall.); blóŋku (eiv.); kóŋko (mall.); kóŋku (men.); óŋke (Monnòver). Al País Valencià aquest mot és substituït generalment per la forma tio, però es manté amb certa vitalitat en les comarques d'Alcoi, Novelda, la Vall de Gallinera, etc.
    Etim.:
del llatí avŭncŭlu, mat. sign. || 1.