Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ops
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

OPS (escrit també obs). ant. adj. i subst. m.: cast. ant. huebos, it. uopo, prov. ops, fr. ant. ues.
I. adj.
|| 1. Esser ops: esser necessari, haver-hi necessitat o gran conveniència. Com entén cosa la qual li seria ops que no la entesés, Llull Felix, pt. viii, c. 11. Si pot e compra res que ops sia al leny, Consolat, c. 183. Com... en temps de pluies no s'i puscha obrar per obs que fos, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151). Cant quer diciplina | és ops que pererós no sia, Fasset, v. 231. Si vols anar per dreta carrera de rahó, enans és obs que gits de tu ànsies mundanals, Genebreda Cons. 56. Si vos volets guarir, és obs que perdonets a tots aquells qui ab mi vendran, Eximplis, i, 269.
|| 2. Haver ops: tenir per necessari, tenir necessitat. a) Amb complement verbal. Obs auem a saber què és caritat, Hom. Org. 1 vo. Sènyer, auria ops que vós aleujàssets mos peccats, Llull Cont. 5, 18. Hauem ops a menjar, e per ço treballam, Eximplis, i, 154. Anà tan leugerament que no hauia obs que la tenguessen, Curial, i, 30.—b) Amb complement nominal o pronominal sense preposició. Que hauets ops conseyl gran a tan grans paraules, Jaume I, Cròn. 49. En loch que'l senyor de la nau hagués ops exàrcia ne res que necessari fos a nau, Consolat, c. 106. En cas que hage obs diners, doc. a. 1379 (Roca Medic. 55). No la entench a escusar, car dauant tu no ho ha obs, Curial, i, 12. Los metges no havian obs geomatria, Cauliach Coll., pròl. Que vinguessen a ella per obs que'ls avia, Scachs 21.—c) Amb complement nominal o pronominal regit de la preposició de (representat per la partícula pronominal ne). Honra a ton pare tan com pots, | da-li del teu si n'haurà ops, Turmeda Amon.
|| 3. Haver-hi ops: haver-hi necessitat, esser necessari. Bon port hi hauia e no y hauia obs pus d'una àncora, Jaume I, Cròn. 59.
II. m. (considerat unes vegades com a singular i altres com a plural):
|| 1. Necessitat, cas de fretura, en què es necessita ajut. Ells dixeren que u farien uolonters, car ueyien que mester ho hauíem, e ueyen la cuyta e l'ops que y era, Jaume I, Cròn. 409. Par bé que en alguns ops siats stats, Desclot Cròn., c. 5. Nul hom no deu falir a príncep a aytal ops ni a aytal cuita, Usatges 89. Hauem deliberat commutar la dita nostra demanda e instància en altres ops e necessitats, doc. a. 1453 (BSAL, ix, 334). Aquell no té verdadera amor qui no la mostra als obs, Tirant, c. 354. Als obs se conexen los amichs, Scachs 68. Tots els ops: totes les coses necessàries. Per rahó e preu de una ballesta de fust e son arbrer e tots sos obs, ço és, corda, strep, doc. a. 1459 (Arx. Gral. R. Val.). A tots ops: per a totes les coses necessàries. Tres peus de cortines corredices de tafatans vermells fornits a tots obs, doc. segle XIV (Catalana, ix, 95).A tot ops: tant com sia necessari. Quant seran picades a tot hops, Flos medic. 248.
|| 2. A ops o Per ops d'algú, d'alguna cosa: per a ús i profit de tal persona o cosa. A son ops o A sos ops: a ús i profit seu, per a son profit. Que negú aus comprar ni fassa comprar a sos obs, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Lo seyor rey a IX mesures a sos obs, doc. a. 1283 (RLR, iv, 57). Cascun home pren de les riquees mundanes a sos obs com més pot, Llull Cont. 41, 14. A ops e a necessari de son veixell, Consolat, c. 22. Que gaus talar ni ramar a obs de bestiar, doc. a. 1306 (RLR, vii, 50). Talaren l'aybre del molí de fusta a ops de II cases del castel, doc. a. 1316 (Bordoy Hist. Felanitx, i, 268). Qui faça fer bescuyt a sos obs o d'altre, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Comprí un cànter de terra per obs del castell, doc. a. 1416 (Miret Templers 565). No fasses a tos ops ydoles, Serra Gèn. 89. Ne empatxar la treta de forments... ne altres vitualles per ops de la dita ciutat, doc. a. 1481 (Capmany Mem. ii, 292). Perles e altres johes fetes a obs del ornament de son cors, doc. a. 1485 (BSAL, x, 14). Tots los mestres e obrers qui obren a lur ops e pagan a la caxa, doc. a. 1570 (BSAL, iv, 56).
|| 3. A ops o Per ops de (fer tal o tal cosa, amb complement verbal): per fer tal o tal cosa; per tal o tal fi. Avien mester saig ad ops de les dites causes a fer e a complir, doc. a. 1292 (RLR, iv, 511). Una tomba de fusta gran... feta a ops de cobrir lo cors de Sta. Susanna, doc. segle XIV (Catalana, ix, 231). Que sia hauda una campana e mesa en lo dit studi general per obs de sonar a les liçons que's faran, doc. segle XIV (Villanueva Viage, ii, 205). Tot lo usufruit de tots mos béns... per a obs de alimentar als altres fills, doc. a. 1627 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. Fer els ops d'algú: atendre a les seves necessitats, proveir-lo d'allò que necessita. Si negun pert caual ni neguna altra cosa, nós le us esmenarem e us farem uostres obs cumplidament, Jaume I, Cròn. 68. Si per ventura era freyturós de béns temporals de què no 's pogués fer sos obs, que li sia feyta messió del comú de tots los dits ferrers, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Que los balles e thezaurers seus provesesquen o fassen lurs obs als couentz dels Prehicadors, doc. a. 1310 (RLR, x, 60).
|| 5. Male o Maleyt a ops d'algú: en mala hora per a ell, a son mal profit. Fo dia maleyt a ops de chrestians, Muntaner Cròn., c. 33. Si la avest tocada male a vostros obs, Graal 32. Ells ne foren foragitats mal e lurs ops, Boades Feyts 253.
    Etim.:
del llatí ŏpus, mat. sign. El nostre esser ops és copiat del llatí opus esse, i el nostre haver ops representa exactament el llatí habere opus. (Cf. Menéndez Pidal, Cid, vocabulario, s. v. huebos; Meyer-Lübke REW 6079; Levy Prov. Suppl. Wb. v, 497-503).