Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ora
veure  2. ora
veure  orà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ORA f. ant.
Vora, vorera; cast. orilla. Per les ores dels rius e de les fonts seran molts beyls arbres, Llull Gentil 285. Cobertor ab les ores grogues e en mig vermell, doc. a. 1343 (Sanchis Vida 32). Sàuenes serrahinesques ab ores de seda, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). Deu esser fassida, per totes les ores de la barcella de lates de ferre, Cost. Tort. IX, xv, 7. A la ora de la mar entre lo muntanyar blanch e los pinatells de la platja de València hixqué un peix, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). Acostant-se sa clemència al dit pou, recolzà's sobre la ora de aquell, Villena Vita Chr., c. 124. Fareu que tinga lo canyiz ores de dues canyes doblades a totes parts perque no cayga ni's derrame la arena, Anim. caçar 85 vo. A la ora del fossat asetià ab gran diligència sos reparos, Esteve Eleg. m 1 vo. a) usat com a prep., Vora, a la vora de. Si alguna persona posarà ora lo pou arnes de abelles, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191).
    Etim.:
del llatí ora, mat. sign.

2. ORA f.
Ventet suau, fresc i placèvol, de manera que no fa fred ni calor ni amoïna; «Fa una bona ora» (Selva del Camp, Caçà de la Selva). Temperatura suau i apacible sense fred ni calor, tant a l'estiu com a l'hivern; «Fa una bona ora» (Catalunya). Les accepcions indicades, i les frases citades, són preses del treball de Mn. Antoni Griera sobre els noms del vents (BDC, ii), el qual afegeix que en aquesta frase «Fa una bona ora» ha quedat petrificat el mot llatí aura, ‘vent suau’. No acaba d'esser segur que tot plegat no sigui un modisme a base del mot hora.

ORÀ topon.
Ciutat del nord d'Africa, famosa en l'edat mitjana i ocupada per Espanya des de l'any 1509 fins a les darreries del segle XVIII; cast. Orán. Era stat pres per los moros de Orà, Tirant, c. 374.
    Loc.

Anar-se'n a Orà: anar-se'n del cap, perdre l'enteniment (Palma de Mall.). Es diu fent un joc de paraules entre Orà i orat.
    Etim.:
de l'àrab waran, ‘retall’.