Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. palla
veure  2. palla
veure  3. palla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PALLA f.
|| 1. Tija de cereals o de llegums, seca i separada del gra; conjunt de les tiges de cereals o llegums, emprades per a diferents usos, com alimentació del bestiar, farciment de coixins, fabricació de capells, etc.; cast. paja. Havia assats poca quantitat de palla, Llull Blanq. 15. Trobaven assats fe e palla e altres reffrescaments, Pere IV, Cròn. 170. La sciència que havien era axí com a palla sequa, Sermons SVF, i, 149. Lo flagel al gra, lo qual deneja de la palla, açò mateix fa la tribulació en l'ome just e virtuós, Villena Vita Chr., c. 64. Lo gra que en les eres se pert entre palla, Llorente Versos 43. Sense ni tan sols encomanar a l'arbret la palla envescada, Ruyra Parada 60, Palla trita: la que ha estat molt capolada i reduïda a fragments petits en la batuda. Palla ventada: trossets menuts de palla que les forques no han pogut replegar. Palla nova: la produïda en la collita i batuda recent. Palla vella: la guardada de l'any o anys anteriors; fig., guany, estalvi. Palla fustal: la palla sense aixafar, només amb les espigues a fora, de la qual umplen part de la xalma (Pallars). Palla morta: palla menuda que queda en retirar la palla grossa amb la forca (Cerdanya, ap. Griera Tr.).
|| 2. fig. Cosa inútil, sobrera; cast. paja. a) Cartes que no tenen cap valor. «Tot ho tinc palla; no tinc cap pedra»: ho diu el jugador que no té sinó cartes dolentes, mancades de valor en el joc (Empordà).—b) Home de palla: home mancat de voluntat pròpia, de personalitat, de formalitat.
|| 3. Trosset de palla o d'herba; cast. paja, brizna. «Tenir una palla dins un ull».
|| 4. Barreta d'or o d'argent en brut; cast. paja, riel. Palla de or o de plata: Palea aurea aut argentea, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Aerolit, cos lluminós que es veu petitíssim com cau durant la nit (Crevillent). «Si la palla ve de ponent, farà aire de ponent».
|| 6. Defecte en una peça de metall o de vidre; taca en una pedra preciosa; cast. pelo.
|| 7. Palla d'aigua: antiga mesura d'aigua que equivalia a la setzena part d'un real; cast. paja de agua.
|| 8. a) Palla de camell: planta semblant al jonc, olorosa i medicinal; cast. esquinante, paja de meca.b) Palla de mar: planta zosteràcia de l'espècie Zostera marina (Companyó Bot.).—c) Palla de veça: planta de l'espècie Osyris alba, anomenada també ginestó (Vayreda Flòr. 222).
|| 9. Palla d'ordi: nom d'un joc de nenes, en què l'acció és idèntica a la del joc de Sant Joan de les Cadenelles, però en lloc del diàleg que té aquest joc a Menorca, hi ha aquest altre: «Paia d'ordi!—Paia de ciment!—¿Per on ha de passar aquesta pobra gent?—Per aquí davall corrents.—¿De quin so?—De guiterra d'or». Passen totes dient: «Guiterra d'or! guiterra d'or!», i després les dues de l'extrem diuen: «Què val aquest gerricot?—Es massa xapadot.—Així mateix valdrà». (Artà).
    Loc.
—a) Color de palla: color groc clar, com el que sol tenir la palla de blat. Y guants color de paya, Ignor. 5.—b) Fer palla: acabar la batuda i deixar l'era llesta per a ventar (Urgell, Tortosa).—c) Treure palla: treure amb les forques la palla d'enmig de l'era, quan les mules ja no són a la batuda (or.).—d) Tenir palla a l'ull: esser poc intel·ligent.—e) Batre per la palla: treballar sense guany ni pèrdua, fer un negoci en què no s'hi perd ni s'hi guanya. «Lo meu cor ve i es desmaia | com aquell qui compra i ven; | garridoia, a mi me'n pren | com es qui bat per sa paia» (cançó pop. Mall.). Tot lo demés serà batre per la palla, Rond. de R. Val. 51.—f) Entrar palla: menjar (es diu familiarment a Llofriu).—g) Jeure o Dormir a la palla: dormir a la pallissa; fig., estar descuidat, badar, ignorar el perill. «Ja ho seràs, ja no ho seràs | sa madona d'Alcoraia; | si no vols jeure a sa paia, | ja jeuràs a matalàs» (cançó pop. Mall.). «¿Que et penses que dormo a la palla?»: ¿que et penses que sóc beneit? Aquestes senyores no s'adormen pas a la palla, remouen cel i terra, Pla Pagesos 60.—h) No collir una palla del sòl, o d'en terra: no fer gens de feina.—i) Dur-ne palla vella (d'una cosa): estar-ne molt cansat o tenir ganes de parlar-ne i sortir-ne d'una vegada (Manacor).—j) Tenir la cua de palla: esser fàcilment irritable o sentir-se fàcilment al·ludit.—l) Posar palla a l'esquella: fer callar algú deixant-lo sense saber què respondre.—m) Molta palla i poc gra: cosa de moltes paraules o de molta aparença i poca substància.—n) No saber ni palla ni pols, d'algú o d'alguna cosa: no saber-ne res, no tenir-ne cap notícia.—o) Esser com que donar palla a la mula: esser una cosa molt fàcil o que es fa ràpidament.—p) No valer les palles d'allà on jeu: no valer res, esser una persona inútil, incapaç de fer res de bo.—q) No pesar una palla: esser molt lleuger.—r) Com si tirassin palles de Menorca: sense cap preocupació pel que succeeix; com si no ocorregués res de què calgui tenir esment (Mall.). Me feya tanta mella com si em tirassen payas de Menorca, Aguiló C., Rond. de R. 6. Preniu-ho com si vos tirassen palles de Menorca, Penya Mos. iii, 112.—s) No ensopegar en palles; no fer cas de coses petites, no entretenir-se amb coses accidentals.—t) D'una palla fa un paller: es diu del qui exagera les coses i dóna gran importància a circumstàncies petites.—u) Veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus: veure els defectes petits d'altri i no adonar-se dels grans defectes propis.—v) T'hi faré llum amb una palla molla: es diu al qui vol fer una cosa secreta, perillosa o delictiva, indicant-li que estem disposats a ajudar-lo en el que puguem, però sense comprometre'ns gaire.—x) Posar a algú una palla al cul, com a les cigales: engegar-lo, enviar-lo a mal viatge (Tarr.).
    Refr.
—a) «Any de palla, poca grana».—b) «Qui treballa, té pa i palla»; «En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla».—c) «De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta».—d) «Qui té la mà de palla, no posi foc a la falla».—e) «Blat tardà, ni palla ni gra».—f) «Quan la palla és al paller, la dona és al llumener»: es refereix a les feines agrícoles i a les casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'ha escurçat i les dones han de treballar amb el llum encès.—g) «Amb temps i palla d'ordi maduren les nesples»: significa que les coses han de fer-se amb el temps suficient i amb les condicions oportunes.—h) «Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla».—i) «Fes bé i treballa, i no dormis a la palla».—j) «Quaresma ventosa, collita granellosa; si massa vent fa, ni palla ni gra» (Urgell).—l) «Moltes palles fan un paller»: significa que moltes coses petites arriben a fer un conjunt gran i poderós.—m) «Qui cull palla i llença el gra, mai té pa»: es refereix als qui atenen més a les coses secundàries i d'adorn que a les importants i substancials.—n) «De mal pagador, gra o palla»: significa que dels deutors mal pagadors cal cobrar-se sigui com sigui, fins i tot amb coses que normalment no es consideren de valor.
    Fon.:
páʎə (pir-or., or.); páʎɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); páʎa (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); páјə (or., mall., eiv.); páə (Sóller, Sa Pobla, Men.).
    Intens.:
pallassa, pallarra, pallarrassa, palleta, palletxa, palleua, palliua, pallona, pallota.
    Var. ort.
ant.: payla (segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 301); paya (Llull Doctr. Puer., c. 7).
    Etim.:
del llatí palĕa, mat. sign. || 1.

2. PALLA f. ant.
que apareix usat en un text del «Llibre de Contemplació» de Ramon Llull i sembla significar ‘palaus’: Nosaltres cercam lo bé nostre en les palles e en les places e en la pols d'aquest món, Llull Cont. 29, 17. L'edició llatina de París diu: «in palatiis et in plateis et in pulvere huius mundi». Tant pot esser que l'escriba català vagi posar palles en lloc de palaus, com que el traductor llatí vagi interpretar palles per palatiis en lloc de traduir-ho per paleis.

3. PALLA f., grafia ant.,
per pàl·lia. Un palla de un St. Christo, doc. a. 1653 (arx. Patriarca de Val.). Los corporals y ha dins dita bossa ab sa palla, doc. a. 1724 (arx. de Montblanc).