Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pam
veure  2. pam
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PAM (ant. palm). m.
|| 1. Distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos; mesura longitudinal equivalent aproximadament a la dita distància considerada en la mà d'un home normal, i que és la vuitena part de la cana; cast. palmo. Entenem que la nostra ànima no pot bastar ni atènyer a saber quants palms ha de la terra entrò al cel, Llull Cont. 270, 13. Aquest rey de Aragó en Jaume... era major que altre hom hun palm, Desclot Cròn., c. 12. Donà-li tant gran colp per lo quartó primer de l'escut, que més de mig palm ne passà dins, Muntaner Cròn., c. 188. Hajen haver d'ampla deu palms e tres quarts, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 444). Posats-la sobre la casola mig pam en alt, Flos medic. 251. Pam destre: mesura antiga, de més llargària que el pam ordinari; equivalia, segons uns, a 21 centímetre, i segons altres, a 23 cm., mentres que el pam ordinari es considera que no arriba bé als 20 centímetres en el Principat i a les Balears (devers 194 mm.); en el País Valencià es compta el pam ordinari a 226 mm., o sia, com el pam destre aproximadament.
|| 2. hiperb. i familiarment, s'usa el mot pam per a ponderar exageradament la mida d'una cosa que no arriba de molt a la longitud del pam normal, v. gr.: Tenir un pam de nas; Obrir uns ulls d'un pam; Portar tres pams de tacó; etc. Me fa, per resposta, | uns morros d'un pam, Penya Poes. 16. Obrint uns ulls de pam, Genís Mercè 60. Pel paseo les voràs | en cuatre pams de tacó | i sis de cola arrastrant, Guinot Capolls 66. Vaig restar amb un pam d'ulls oberts, Ruyra Parada 16.
|| 3. Un pam: molt (usat com a adjectiu i com a adverbi en certs dialectes, sobretot al Camp de Tarragona i comarques veïnes, i en part també a l'Urgell); cast. mucho, muy. «Ahir va ploure un pam»: va ploure molt. «A l'església hi havia un pam de gent». «El vostre fill creix un pam»: creix molt. «Aquesta noia és un pam bonica»: és molt bonica. «Fa un pam de fred»: fa molt de fred.
|| 4. En certs jocs de bolles i altres jocs infantils, fer pam és aconseguir que la bolla o altra peça pròpia resti a distància d'un pam o menys d'un pam de la d'un altre jugador, i el qui ho aconsegueix, guanya. El guany màxim consisteix a fer pam a més de tocar amb la bolla pròpia la de l'altre jugador, i d'això se'n diu fer pam i toc. Jugar a pam i toc (o pam i pet, Tarr.): jugar a bolles amb la condició que el guany màxim sigui fer pam i toc. Es soldats s'entretenien amb bolles a pam y toch, Roq. 40. a) Pam i xulla: joc infantil en què els jugadors es posen asseguts a terra amb els peus un damunt l'altre, i els altres jugadors els salten, i si toquen els peus amb els seus, paren (val.).
    Loc.
—a) Fer pam i pipa: fer un gest de burla consistent a posar-se les mans esteses amb el polze d'una apuntalat al nas i el polze de l'altra ajuntat amb el cap del dit petit de la primera, i moure repetidament els altres dits. Tres vaylets en renglera que feyen, ab posat desvergonyit, pam i pipa al tren, Víct. Cap., Film (Catalana, iv, 88).—b) A pams: a poc a poc i examinant detalladament les coses. «Anem a pams, i no a canes». Ja ho veurà: parlem a pams, que jo no sóch desconsiderat, Vilanova Obres, iv, 73. Anem a pams—va saltar en Vadó, Ruyra Pinya, ii, 65.—c) No haver-hi on posar un pam: estar totalment ocupat, no restar gens de lloc lliure. Quanta gent hi ha en es Pla!... No hi ha sols ahon posar un pam!, Benejam FyF, acte ii, esc. 4a.—d) Fer pams i quarts (avui deformat en Fer parts i quarts): fer mesura desigual per a cada un, tenir accepció de persones, mancar a la justícia.—e) Amb un pam de boca oberta: esglaiat, sia badocant, sia pres de gran admiració.—f) Amb un pam de llengua defora: amb grans mostres de cansament per un esforç violent.—g) Obrir un pam d'ulls, o uns ulls d'un pam: donar mostres de gran esglai, d'admiració, o bé anar molt viu, vigilant i actiu.—h) Esperar una cosa amb un pam de dents: esperar-la amb gran desig.—i) Posar un pam de greix: complaure's molt amb una cosa.—j) Tenir tres pams de barba: esser una notícia molt vella o molt sabuda.—l) Amb un pam de nas: amb gran sentiment de decepció, de sorpresa.—m) No venir d'un pam: no haver-hi necessitat de mirar prim, de mesurar exactament les coses.—n) Anar-se'n d'un pam o Venir d'un pam: venir gairebé just, mancar-hi molt poc. «Se n'ha anat d'un pam com la bala no m'ha tocat a mi».—o) No haver-hi un pam de net: estar tot pertorbat moralment, no haver-hi qui obri bé. Anem, anem, no hi ha un pam de net, Ruyra Parada 146.—p) No tenir un pam de terra: no tenir gens de possessions o béns seents.—q) No tenir pam ni quart: no tenir cap ni centener, no tenir senderi.—r) Amb un pam d'orella: escoltant amb gran atenció.—s) Pam a pam, o Pam per pam, o De pam a pam: amb gran lentitud i minuciositat. Les serres catalanes | que pam a pam cobràreu, may més trepitjareu, Collell Flor. 3. Maldament tresqueu els recons de pam a pam, Penya Mos. iii, 26.
    Refr.

—«Pam ne val cana», o «Més val un pam que una cana»: significa que convé més una cosa petita i bona que una de gran i dolenta.
    Fon.:
pám (pir-or., or., occ., val., bal.); páɫm (eiv.); páwm (mall. vulgar).
    Intens.:
pamet, pamàs, pamarro, pamot.
    Etim.:
del llatí palmu, mat. sign. || 1.

2. PAM m.
Onomatopeia imitant un tret, un cop violent.