Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  panarra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PANARRA m. i f. i adj.
|| 1. Que menja molt de pa; cast. paniego. Grossos com uns panarras, Genís Quadros 13. Com és tan panarra, quan ha acabat lo pa, sol pendre lo pa de sos vehins, Bosch Rec. 38. Amb una cara com una panarra, Bol. Dim. 132. Panarres d'Urgell: nom que es dóna als pagesos d'Urgell perquè mengen molt de pa. Els panarres de Les Corts: nom que es dóna satíricament als veïns de Les Corts (Barcelona), des d'un any en què per la festa major s'acabaren tot el pa i hagueren d'anar a Sants a cercar-ne.
|| 2. El noi més gran de la classe (Igualada).
|| 3. Beneitot, molt curt d'enteniment; cast. tontón, burro. Gran senyor, sou un panarra, Pitarra Butif.
    Fon.:
pənárə (or.); panára (Ribagorça, Calasseit, Tortosa, Cast.); panárɛ (Ll., Pla d'Urgell).
    Sinòn.:
|| 1, paner, panisser.