Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pardal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PARDAL
I. m.
|| 1. Ocell de diferents espècies del gènere Passer, de la família dels fringíl·lids; cast. gorrión. «Dos pardals en una espiga | no s'hi poden sostenir; | dos fadrins amb una nina | mai se saben avenir» (cançó pop. Empordà). Un ocell mascle a una femella sola s'ajusta, axí com veu hom dels coloms e dels pardals e altres, Scachs 17. Donar certa quantitat per centenar de pardals e certa quantitat per cascun corp, doc. a. 1497 (BSAL, vi, 90). Per ella esparverant-les com a pardals esquerps, Atlàntida ii. a) imatge  El pardal comú del nostre país és l'espècie Passer domesticus, de bec fort, cònic i una mica tombat en la punta, plomatge rogenc-terrós per l'esquena i les ales i la cua, i grisenc pel ventre, amb un collar negre; fa el niu principalment per teules i forats de paret (pir-or., or., occ., men.); cast. gorrión. També s'anomena pardal teulader (o simplement teulader i teuladí), pardal vilero o de vila, i pardal cirer (eiv.). El petit o molt jove d'aquesta espècie s'anomena a Menorca pardal culot. Una varietat d'aquesta espècie s'anomena dialectalment pardal xec (Empordà, La Selva).—b) Pardal blanc: ocell de l'espècie Passer cisalpinus, en el qual predomina el color blanquinós o gris clar (Olot, Empordà); cast. pinzón de las nieves, gorrión cisalpino.c) Pardal roquer (or., occ.), o Pardal toledà (Tortosa), o Pardal de moro (men.): ocell de l'espècie Passer montanus, molt semblant al pardal comú o teulader, però més gros, i habita en el camp, sobretot a llocs rocosos; cast. gorrión serrano.d) Pardal de verneda: ocell de l'espècie Passer Hispaniolensis, que té de color castanya intens la part superior del cap; cast. gorrión moruno.
|| 2. a) Pardal boig, o de muntanya, o Pardal de passa, o Pardal salvatge, o Pardal tordà: ocell de la família dels fringíl·lids, de l'espècie Petronia Petronia, bru cendrós amb les parts inferiors blanques; cast. gorrión de las peñas.b) imatge  Pardal de bardissa: ocell de la família dels sílvids, de l'espècie Accentor modularis, que té el cap i el coll cendrosos, els pits i ventre blanquinosos, les ales amb ratlles fosques i una franja blanca a la cua; és animal de pas a les nostres latituds (or., bal.); cast. acentor.
|| 3. Ocell en general (val., eiv.); cast. pájaro. No y basta volant lo vol del pardal, Passi cobles 136. Preneu un pardal viu de quina manera se vulla e plomau-lo bé, Anim. caçar 35 vo.
|| 4. fig. Home astut, que obra en profit propi (or., occ., val., bal.); cast. pájaro, pillastre. Hi ha les denominacions especials de pardal descuat (val.) i pardal de vila (men.). Alcoleja,... ahon hi ha uns pardals descuats que li la peguen al més huapo, Martí G., Tip. mod. i, 1.
|| 5. Ratlla ondulada de guspires que es desprenen de l'estalzí d'una xemeneia encesa (BDC, xviii, 309).
|| 6. Ballestrinca, nus o lligada que té per objecte sostenir una cosa (Costa de Llevant i de Ponent, ap. BDC, xii, 54).
|| 7. Membre viril (Freginals, Val., Mall.).
|| 8. Pardal de moro: a) Peix de forma cilíndrica i color fosc, que no és comestible i serveix per a escar palangres (Mall.).—b) Radiat de l'espècie Holoturia fusus (Mall.).
II. adj. (f. PARDALA)
|| 1. (Moltó o ovella) lleuger, eixerit, que surt sovint del ramat (Bagà).
|| 2. Nom donat a muls i mules, a bous i vaques (Ripoll, Ribes, Empordà).
    Loc.
—a) Tenir pardals al cap, o Esser un cap de pardals: esser molt frívol o carregat d'il·lusions.—b) Anar a escampar els pardals: anar a esbargir-se, a escampar la boira (Empordà).—c) Menjar menys que un pardal: menjar molt poc.—d) Ja han fugit els pardals del niu: es diu per indicar que ja ha passat l'oportunitat o l'ocasió d'aconseguir alguna cosa.—e) Gràcies al pardal d'Alcoi, que quan anà a volar, no tenia ales: es diu referint-se a una ajuda ineficaç o massa tardana (V. pardalot) (val.).—f) Matar dos pardals d'un tret, o amb una pedra: obtenir dos resultats amb una sola acció.
    Refr.
—a) «Estudiants, rates i pardals, mals animals» (Griera Tr.); «Rates, frares i pardals, Déu nos guard d'aquests tres animals» (Gomis Zool. 356).—b) «No s'ha de deixar de sembrar per por dels pardals»: significa que no cal deixar-se aturar per perills imaginaris o problemàtics (val.).—c) «Més val esser pardal de bosc que de gàbia»: significa que convé més la llibertat que la subjecció.—d) «Els pardals novells també piquen»: vol dir que no sempre l'eficàcia de les obres depèn de l'experiència, sinó que hi ha gent apta per a obrar ja des de la jovenesa.—e) «Més val un pardal en la mà que una perdiu (o «que una grua») en l'aire»: indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta.—f) «Dos pardals en una espiga fan mala lliga»: significa que no sol anar bé que dos joves festegin una mateixa noia.—g) «Conforme al pardal, la gàbia»: denota que convé adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes.—h) «Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu»: significa que a cada país i fins i tot a cada família hi ha usos i costums diferents (val.).—i) «Pardal acaçat, ja no és engabiat»: vol dir que els vells i experimentats són difícils d'enganyar.
    Cult. pop.
—Segons els pagesos i pastors catalans, el cant dels pardals al matí diu: «Jau, jau! Gira't i jau!» mentres que l'oreneta diu als pastors i pagesos: «Lleva't, lleva't dematí!» A Mallorca i Menorca diuen que els pardals canten dient «Deu, deu!»—El mot pardal ha pres un sentit completament obscè a Mallorca, on l'ocell Passer domesticus és anomenat gorrió o teulader; el mot pardal és usadíssim, però considerat molt grosser, tant per a designar persones molt astutes o egoistes (anomenades també pardals assoleiats) com persones grosseres o curtes d'enteniment, com també a manera d'interjecció: Es pardal! Aquesta exclamació ha sofert moltes deformacions eufèmiques com es perdius, es panets, es beneits, es per diumenge, etc.
    Fon.:
pəɾðáɫ (pir-or., or., bal.); paɾðáɫ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: pardalàs, pardalarro, pardalot.—b) Dim.: pardalet, pardaletxo, pardalel·lo, pardaleu, pardaliu, pardaló, pardaloi, pardalonet, pardaloneu.
    Sinòn.:
— || 1, gorrió, teulader, teuladí;— || 3, aucell, ocell, moixó, mixó;— || 7, piu, piua, siulet.
    Etim.:
del llatí pardalus (< gr. πάρδαλος), ‘ocell de color grisenc’ (cf. REW 6232; Rev. Dial. Rom., ii, 170).