Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pasqua
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PASQUA (i ant. i dial. pasca). f. (i molt dial. pasco, f. o m.): cast. pascua.
|| 1. Festa que els hebreus celebraven en recordança de llur alliberació i sortida d'Egipte. Un christià qui hauia mort un juheu lo diuendres de pascha, Llull Felix, pt. i, c. 11. Despuys a dos dies serà pascha, Serra Gèn. 183. Per ser prop la pàscua entrar no volgueren, Passi cobles 28. Menjar la pasqua: menjar-se el be o cabrit ritual de la dita festa. On vols que anem aparellar on menges la pasqua?, Evang. Palau 52 vo.
|| 2. ant. Festa molt solemne i de gran goig. Aquí, Senyor, voleu que yo faça paschua ab vós, Villena Vita Chr., c. 4. Portant-nos la gràcia diuina, pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres, ibid., c. 46.
|| 3. Festa que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist, i que coincideix dins el curs de l'any amb la que els jueus dedicaven a commemorar l'alliberació d'Egipte. Quant les festes de Pasqua foren tengudes per lo rey en Barcelona, Desclot Cròn., c. 134. A la qual coronació assignà lo dia de Pascha, Pere IV, Cròn. 55. Aquesta festa, que cau sempre en diumenge, s'anomena especialment Pasqua florida o Pasqua de Resurrecció, i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a Alguer). Un clergue lo die de Pascha de Resurrecció tenia molt bé apparellat de menjar, Eximplis, i, 90. Al rector de la vila per lo besamà a la pasqua de flors àlias de Resurectió, doc. segle XVII (arx. mun. d'Igualada, ap. BDLIC, x, 40). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua. Doní als vomians la segona festa de pasqua vuit reals per la dança, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).a) Pasqua de Pentecosta, o Pasqua granada (or., occ., val., bal.), o Pasqua segona (Bonansa, Igualada): la festa de Pentecosta o Cinquagesma. Can fo la pasqua de Pantagosta, Graal 1. Era el dilluns de la segona Pasqua, Massó Croq. 61. Antany, per Pasco granada, Salvà Poes. 57.
|| 3. pl. a) Sèrie de dies, en gran part festius, que transcorre des de la festa de Nadal fins a la dels Reis.—b) Bones Pasqües (i dial. mall. bons Pascos): felicitació en ocasió de les festes de Pasqua. «Deixem lo dol, | cantem amb alegria, | i anirem a dar | los Pascos a Maria» (cançó pop. Mall.).
    Loc.
—a) Santes Pasqües: es diu per indicar que no cal parlar més d'una cosa, que ja s'ha acabat o que ja hi estan tots d'acord.—b) Content com unes Pasqües, o més content que un Pasco (mall., men.): molt content, ple de satisfacció. Aquest homo se'n tornarà a Ciutat més content que un Pasco, Penya Mos. iii, 187. Vull que d'aquí a pocs dies aquest ninet estigui com unes Pasqües, Ruyra Flames 99.—c) Fer Pasqua abans del Ram: anticipar les coses; especialment, tenir comerç carnal abans del matrimoni.
    Refr.
—a) «No és cada dia Pasqua»: significa que no sempre ens afavoreix la sort ni hem de pretendre fer cada dia grans negocis.—b) «Altes o baixes, a l'abril les Pasqües»: es diu perquè generalment cada any cau pel mes d'abril la festa de Pasqua florida.—c) «Pasqua marçal, misèria mortal» (Cat.); «Pasqua marçal, mortalera o fam» (Calasseit); «Pasqua marçal, mortandat o fam» (Val.); «Pasco marcenc, fam o pesta primerenc» (Mall.): vol dir que si s'escau la festa de Pasqua primerenca, o sia, en el mes de març, hi ha mala anyada o és any de desgràcies, segons creença popular.—d) «No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida» (Gomis Zool. 340).—e) «Cada cosa per son temps, per a Pasco formatjades»: es diu per recomanar que es facin les coses al temps oportú (Men.).—f) «Per Pasqua, carn de corder; per Nadal, de galliner» (BDC, xix, 119); «Per a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot» (Mall.): es refereix als plats forts típics d'aquestes dues festes.—g) «Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria, i passen com altre dia»: significa que és més gran la il·lusió d'esperar aquestes festes que el goig de passar-les (Manresa).—h) «Pasqua plujosa, anyada granosa»: significa que la pluja d'abril, temps de Pasqua, és molt important per a la bona collita.—i) «Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer» (Miró Afor. 116); «Si Nadal fa estiu, Pasco aprop d'es caliu» (Marroig Refr.); «Si per Nadal s'espardenyeja, per Pasqua s'esclopeja» (Amades Calend. 98); «A Nadal es jocs, a Pasco es focs» (Mall.): signifiquen que si per Nadal fa bon temps, per Pasqua sol fer fred o temps plujós, i vice-versa.—j) «Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral»: vol dir que per aquestes dues festes tothom sol procurar trobar-se a casa seva, fent vida familiar.—l) «Per Pasqua i per Nadal, qui no estrena, res no val»: significa que aquestes festes són propicies a despendre molt i a treure coses noves.—m) «Entre les Pasqües vénen les basques»; «No hi ha més mala Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma»: significa que entre Pasqua i Cinquagesma hi ha tan poc recapte en el camp, que les dones no saben com fer-ho per a mudar el menjar.—n) «Per les Pasqües vénen les basques» (Reus); «A les Pasqües seran les basques» (Val.): s'interpreta com volent dir que en les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments.—o) «De Pasqua granada a Corpus Crist, un dijous per mig»: indica que entre Cinquagesma i el Corpus no hi ha més que una setmana completa (Val.).—p) «Parlem d'ous, que ara ve Pasqua»: es diu per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar la que es portava (Banyoles).
    Cult. pop.
—La festa de Pasqua de Resurrecció se celebra generalment menjant xai o moltó, ous durs i diferents productes de la pastisseria casolana, com la mona (arreu de Catalunya i València), les panades i robiols a Mallorca i les formatjades a Menorca (que poden esser farcides de carn, de formatge o de brossat). En la litúrgia no hi ha gaire particularitats de caràcter folklòric, si exceptuem la processó que a certs pobles de Mallorca i València se sol fer abans de l'ofici, en la qual la figura de Jesús ressuscitat portada processionalment es troba amb la de Maria Santíssima i aquesta fa una petita inclinació com saludant gojosament el seu Fill (processó de sa capadeta).
    Fon.:
páskwə (Ribes, Ripoll, St. Llorenç de M., Bagà, Manresa, Igualada, Vallès, Barc., Tarr.); páskwɛ (Puigcerdà, Rupit, Pobla de L., Vilafr. del P., La Seu d'U., Sort, Tremp, Organyà, Oliana, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Fraga); páskwɔ (Pobla de S., Sarradell); páskwa (Andorra, Esterri, Isavarri, Boí, Vilaller, Tamarit de la L., Calasseit, Maestrat, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); páskə (Cadaqués, Rupià, Torroella de M., Ribes, Campmany, Ripoll, Empordà); páskɛ (Gir., Rupit); pásku (Martinet, Sóller, Men., Eiv.); pásko (Mall.); páskəs (Ross., Capcir, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Ribes, Camprodon, Darnius).
    Etim.:
del llatí ecles. (procedent de l'hebreu) pascha, mat. sign. || 1. La forma pasqua té la u adoptada per analogia del llatí pascŭa ‘pastures’, analogia afavorida per la circumstància de menjar-se per Pasqua un cap de bestiar de llana aportat pels pastors.