Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pec
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PEC, PEGA adj.
|| 1. Bestial, grosser d'enteniment (Benavarre, Benassal); cast. zafio, tosco, bestia. «Calla, pec!» (Benavarre). «Estau fets uns pecs» (Benavarre). «No li faces cas, que està pec» (Benassal). E respòs F. draper: pec sots, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 23). ¿Com són tan pecs que encerquen ço qui és lur mort e lur destruiment?, Llull Cont. 139. ¿Com hom pot esser, Sènyer, tan neci e tan pec que sa cogitació no té en vós?, Llull Cont. 149. Mafumet parlaua per semblança a les gents qui eren pegues e sens enteniment, Llull Gentil 289. Companya de hom pech és molt perillosa, Llull Mil Prov. 402. Qui és pech de conèxer sa valor, és pus pech de conèxer valor d'altre, Jahuda Dits, c. 44. Per vós són los pechs instruits, Fasset 686. Tres coses fan hom pech: de son loch no axir, ne res legir, ne sermons hoyr, Libre de tres, no 24. Esperiment als pechs trau de sospita, Ausiàs March lxxxvii. Es fol o pech crehent volar sens ales, Joan Garau (Cançon. Univ. 327).
|| 2. Mec, sec (en el llenguatge dels pastors d'Orús, ap. Amades Past. 185).
Pec: llin. existent a Prat de Llobregat, Tarr., Batea, Amposta, Tortosa, etc.
    Loc.

Fer lo pec cerdà: fer el beneit, fingir-se beneitot. Aquests aytals faent lo pech çerdà assagen e cuyden enganar, Collació (Col. Bof. xiii, 357).
    Refr.

—«Qui foll va a Roma, pec en torna»: (ant.) vol dir que el qui és curt d'enteniment per naturalesa, no es refina per molt que visqui en ambient culte. No u farem així con diu un exempli: Qui fol va a Roma, pech se'n torna, Jaume I, Cròn. 542. Donchs què us dirà l'om qui ve pech de Roma, Trobes V. Maria [104].
    Fon.:
pék (Benavarre, Benassal).
    Etim.:
del llatí pĕcus, ‘bestiar’.