Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pel
veure  pèl
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEL
Contracció de la preposició per i l'article el. La forma plural és pels. a) S'usa normalment davant paraula començada amb consonant. Fa al rey XX diners pel mas den Batle, doc. a. 1283 (RLR, iv, 55). Li donà de les portes pels pits, Pere IV, Cròn. 396. Lleixa anar l'aygua pel riu, Metge Somni ii. Ligat al pretori tantost pel matí, Passi cobles 28. En temps d'estiu pel llenyataire encesos, Atlàntida, introd. Vaig agafar En Lluís pel braç, Ruyra Parada 29.—b) Es troba alguna vegada davant paraula començada amb vocal, en l'ortografia antiga. Imperatriu pel immortal tresor, Trobes V. Maria [97]. Los angelets pel entorn que li feyan companyia, Milà Rom. 36.—c) Representa de vegades la contracció de l'article el amb la preposició per a, pel fet de confondre's aquesta amb la simple per. Aqueixa flor és mia, la vull pel meu altar, Verdaguer Idilis. La primera llei fou dita | pel govern del rusc humà, Alcover Poem. Bíbl. 16. Ta parla és metgia | pel jai sens capçal, Colom Juven. 21.

PÈL m.: cast. pelo.
I. || 1. Cadascun dels filaments prims de matèria còrnia que neixen a la pell de la major part dels mamífers. Encara, Sènyer, és sabut per vós... quants pèls ni cabells són, Llull Cont. 22, 8. Als animals no'ls cal roba, que han bona pell ab pèls, la ovella lana, Sermons SVF, ii, 130. Lo qui ha multitud de pèls en les celles és de molta cogitació, Albert G., Ques. 84. Semblava que els pèls verdosencs de la barbota li haguessin crescut, Víct. Cat., Ombr. 45.
|| 2. Conjunt dels dits filaments que cobreixen el cos o una part del cos d'un animal. Una mula de pèl negre, Inv. Pellisso 1486. Ab açò li fareu tenir lo pèl lluent, Dieç Menesc. i, 3 vo. Un cavall de pèl castany, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Les haques, per la lluentor de llur pèl, puresa de raça i boniquesa de tipus, Pons Com an., 6. Pèl de la barba: conjunt dels pèls que cobreixen la part inferior de la cara d'una persona. Pèl moíxí (or., occ., bal.) o Pèl rucà (bal.) o Pèl bord (mall.): el pèl de barba molt fi i poc visible, que surt a la cara dels joves quan estan en la pubertat; cast. bozo. Llurs cares cobertes de pèl rucà, Galmés Flor 10. Pèl rucard: pèl que creix en el clatell. Bestiar de pèl, animals de pèl: nom genèric dels animals que tenen el cos cobert de pèl, com els cavalls, bous, conills, etc., per oposició als animals de llana (ovelles) i als de ploma (ocells). Caça de pèl: caça d'animals de pèl. Fer pèl: deixar caure pèl un animal per haver estat ferit superficialment pel dispar del caçador. Pèl de rata: color grisenc de la pell de certs animals. Dues mules, la una de pèl castany e l'altra de pèl de rata, doc. a. 1424 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Huna mulla falba ho pèl de rata, doc. a. 1587 (Est. Univ. xviii, 75). Coloms... culiblanchs, culipabos, pèl de rata, Ros Rom. 116. Pèl d'oronell: classe de pèl curt i negre de certes cabres, semblant a les plomes de l'oronella (Mall.). Pèl de bou: color que ha de tenir la fusta quan està a punt d'esser tallada, i que és senyal que no és seca ni verda (Cerdanyola). a) Conjunt dels filaments que cobreixen la pell d'un animal o animals, en quant són emprats en l'adoberia de pells o per a esser filats i teixits. Carga de flassades de pèl de boch, Leuda Coll. 1249. Aquell hàbit era de pèl de boc, Llull Blanq. 52. Que neguna persona no gos fer ne texir negun drap de pèl de camell ne de pèl de ventre de someres, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 263).Pèl de camell: fibra tèxtil procedent del camell, que serveix principalment per a fer catifes i corretges. Pèl de cabra: tela que es feia de llana i de pèl de cabra, semblant a l'anomenada pèl de camell. Pèl de cavall: fibra tèxtil procedent d'animals de peu rodó, que s'empra en la fabricació de teixits per a folros o reforç, fundes de coixins, tapisseria, sedassos, etc. Pèl de ca, o Pèl caní: fibra gruixuda, grossera i mancada d'elasticitat, que es cria entre certes llanes i constitueix un defecte per a la filatura i el teixit. Pèl d'hivern: entre adobers es diu del pèl d'aquells cuiros que el tenen llarg. Pèl rascle: entre adobers, el pèl que en l'operació de pelar es treu dels cuiros petits, i s'empra en el comerç per a fer pinzells i raspalls. En pèl: es diu dels cuiros que encara no han estat pelats. Cuyros en pèl que vénen de la India, Tar. preus 83. A pèl: en la direcció de la fibra o pèl. A repèl, o Pèl amunt, o Contra pèl: en direcció contrària a la de la fibra o pèl. Lo raure que'ls hòmens fan fer de lur barba fort sovint la manera que tenen de fer-la raure pèl amunt per ço que la cara romangue pus lisa, Metge Somni iv. A pèl i a repèl: fent passar les peces de pana per certes màquines entrant-les alternativament per un i altre extrem.—b) Encara que en català els pèls que cobreixen el cap de les persones són anomenats pròpiament cabells, existeix també el nom de pèl en aquest sentit, sobretot en valencià i en els parlars catalans d'Aragó, fronterissos amb el castellà. Caron, fort vell, ab los pèls blanchs larchs e no pentinat, Metge Somni iii. El seu cap petit, rublert de pèl roig, Massó Croq. 43.
|| 3. fig. Qualitat, forma, manera d'esser en quant es fa visible o es pot percebre exteriorment. «Quin bon pèl tenen estos garrofers!»: quin bon aspecte tenen! (Tortosa, Val.). De mig pèl: de qualitat mitjana; es diu de persones o coses que aparenten esser millors del que realment són. De tal pèl: de tal manera, amb tal aspecte. Yo us veig de tal pèl, que encara esta nit jugaríets a punyades qual de vosaltres l'auria. Ladonchs una vella... dix:—Amiga..., yo no sé de quiyn pèl nos vets, mas yo veig a vós de tal que no'l perdrets de vista, Curial, ii, 14.
II. || 1. Apèndixs filiformes que cobreixen exteriorment un animal no mamífer, una planta, una fruita (com el préssec), la superfície de certes robes, etc.; cast. vello, pelusa. No tocar un pèl de roba a algú: no fer-li mal ni ofendre'l gens. Pèl a u, pèl a dos: manera de comptar el fils en l'ofici dels torcedors de seda, dels velers, dels galoners, etc. (Aguiló Dicc.). Ningun velluter... no gose texir... vellut de dos pèls, pèl y mitx, ni de un pèl, sens que los tals velluts... tingan los senyals següents..., Const. Cat. 313.
|| 2. Qualsevol fibra o fil curt, i especialment la seda greix, doblada i torta a dos o més caps (Pons Ind. text.). Agafa sa ploma, la torca bé que no hi haja pèls, Ignor. 68. a) Pèl de cuca (Empordà, Costa de Llevant, Bal.), o Pèl de cuc (Ross., val.): fibra molt resistent, brillant, que s'obté del budell dels cucs de seda sotmesos a una maceració en vinagre, i que serveix per a lligar l'ham i mantenir-lo a certa distància del fil de la canya o palangre que el sosté, a fi que els peixos no vegin la unió de l'ham amb l'ormeig de pescar i es llancin més confiadament a l'esquer; cast. sedal, coco, hijuela. També s'anomena pèl de seda, i en substitució d'ell s'empra així mateix pèl de cavall (BDC, xiv, 47, 58).—b) Pèl de senglar: nom dels pèls que els sabaters posen al cap del llinyol per a fer-lo passar més fàcilment pels forats que fa la lesna (Garrotxa).—c) Pèl capell: el fil de seda anomenat pèl, si procedeix de seda collida a Espanya.—d) Pèl mort: fibres que no prenen bé el tint i es troben generalment en la llana, sobretot en la de procedència espanyola (Pons Ind. text.).—e) fig. Pèl de gat: plugina menuda, gairebé imperceptible (Manresa, Gaià, Cornet).
|| 3. Part trencada o que interromp la continuïtat d'una cosa amb unes dimensions tan mínimes que té l'aspecte d'un pèl o cabell. a) Part fibrosa de la fusta que se separa de les altres porcions en tallar-la o picar-la.—b) Faixa o ratlla composta d'una classe determinada de pedra dins una massa que és d'una altra classe, de la qual, per tant, trenca la unitat.—c) Malaltia dels animals de peu rodó, consistent en un trencament i separació lleugera d'una porció de la part còrnia de la pota.—d) Trosset de filament, bri, que constitueix una nosa; taqueta o clivella filiformes que constitueixen un defecte d'una pedra preciosa, d'un vidre, d'un metall, etc. Trobar pèls: trobar defectes pertot. Tan mal profit, | tal pertinàcia, | tan gran audàcia, | pèls e repels, | tant de recels | les dones tenen, Spill 6657.—e) Pèl de mamella: mamitis, malaltia produïda per obstrucció dels conductes de la llet en les femelles que alleten (val., bal.).
III. fig. Quantitat mínima; cosa insignificant. Ni un pèl: gens ni mica. Digues a qui roman la riquea ab aquest món, car no se'n portarà un pèl, Sermo septem art. May pus levaria un pèl a la Església, Carbonell Ex. Joan II, c. 20. Curial és molt apte, e no és hom al món que li pusca avançar d'un pèl, Curial, ii, 94. Hi no us guastarà un pèl les geniues, Proc. olives 1323. La model va somriure sense moure un pèl el cap, Oller Febre, i, 114. La teniu ensenyada d'allò de l'u; fins us vaig a dir que un pèl massa, Ruyra Pinya, ii, 57. Un pèl d'aire o de vent: una bufada molt suau, tot just perceptible. No haver-hi un pèl, d'una cosa a una altra: no haver-hi a penes distància o diferència entre les dues coses. «Estrenyeu un pèl més!»«Tireu-vos un pèl més enllà, i hi cabrem tots». «No m'agrada un pèl la teva conducta». «Ha vingut d'un pèl» o «Hi ha mancat un pèl per a haver-hi una desgràcia»: ha estat a punt d'ocórrer una desgràcia. «No faltar un pèl de conill»: no mancar-hi gairebé res. «Entre tu i ell no hi ha un pèl de dona vella»: no hi ha gairebé gens de diferència.
IV. || 1. Pèls de novi (pir-or.) o Pèls de farigola (or., occ.): planta cuscutàcia de les espècies Cuscuta europaea i Cuscuta epithymum, més conegudes amb el nom de cabells de la Mare de Déu (V. cabell || 5).
|| 2. Pèl de boc: a) Planta gramínia de l'espècie Vulpia pseudomyurus, de fulles primes (Viladrau).—b) Planta cariofíl·lia de l'espècie Spergula arvensis, de fulles linears filiformes, flors blanques, càpsula ovoide i llavors subglobuloses (or., occ.); cast. esparcilla.
|| 3. Pèl de ca o pèl de bou: planta gramínia de l'espècie Poa annua, de mata espessa, fullatge atapeït, flors en forma d'espigueta; es fa per sembrats de terres primes (Cat., Bal.); cast. espiguilla, hierba de punta. També es diu pèl de ca i pèl de bou l'espècie Poa bulbosa. Pèl de ca també és el nom de la planta Hordeum murinum (Masclans Pl. 172).
|| 4. Pèl de ca marí: planta gramínia de l'espècie Scleropoa maritima, de fulles estretes, que es fa pels arenys marítims (Tarragona).
|| 5. Pèl de capsa: cabellera de blatdemoro (Empordà).
|| 6. Pèl de moix: planta de l'espècie Ranunculus parviflorus (Mall.).
|| 7. Pèl de rata: planta de les espècies Hordeum murinum i Astragalus monspessulanus (Masclans Pl. 172).
|| 8. Pèl de roca: algues que creixen en matolls per les roques de la costa on es troben els musclos petits (BDC, xiv, 48).
|| 9. Pèl de moro: gram, planta paràsita dels sembrats (Migjorn-Gran.).
|| 10. Pèl de porc: herba que creix pel prat (St. Feliu de Llobregat, ap. Griera Tr.).
|| 11. Pèl caní: planta de l'espècie Nardus stricta (Serra del Cadí).
    Loc.
—a) Roig mal pèl: es diu de les persones que tenen els cabells rojos, perquè són considerades generalment com a dolentes o poc dignes de fiança.—b) Al pèl o A pèl: al punt, a la mesura del desig; a propòsit, de manera escaient. El Notariet..., que vinguera que no a pèl, en sos enredos y maranyes... posava les senderes de manera que trahia molt bons reals, Rond. de R. Val. 80.—c) En pèl o Al pèl: sense ensellament ni guarniment de cap mena. De la compra de hum matxo en pèl, doc. a. 1589 (Est. Univ. xviii, 76). Dalt de la torda més gran..., montada al pèl, Oller Pil. Pr. 173.—d) En pèl: tot nu, sense gens de roba damunt. A los que dihuen que no té un fil de roba que posar-se, responch que en pèl lo vullch, Rond. de R. Val. 55.—e) Pèl a pèl, o Pèl per pèl: cap per cap, sense fer tornes en un canvi.—f) Pèl per pèl: amb tot detall, mirant totes les minúcies d'una cosa. «Tot s'ho ha mirat pèl per pèl».—g) Amb tots els pèls i senyals: amb tots els detalls.—h) Alçar pèl: engreixar, refer-se de salut, de fortuna, de posició econòmica (Manacor).—i) Lluir el pèl, a algú: veure-s'hi la millorança que ha assolida, sia de salut, sia de fortuna.—j) Allisar es pèl a algú, o Anar-li així com es pèl li jeu: fer-li la bona, procurar tenir-lo content i propici (Mall., Men.).—l) Home de pèl en pit, o de molís pèls, o de pèl arreveixinat: home de molt de coratge i energia.—m) No deixar pèl a raure: no deixar res, aprofitar-ho tot o fer arribar la seva acció pertot, sia per profit, sia per destruir-ho.—n) Mudar de pèl: canviar de condició, de manera d'esser o de pensar.—o) Fer parlar dels seus pèls: donar molt que parlar, fer moltes malvestats (Aguiló Dicc.).—p) Prendre el pèl a algú: burlar-se d'ell, sobretot procurant que no se n'adoni.—q) No veure el pèl a algú: no veure aquella persona en molt de temps, o en el temps oportú, quan calia que es deixés veure.—r) Fer tornar verds els pèls a algú: fer-lo patir molt o donar-li moltes preocupacions. El cas ere pera tornar verts els pèls de l'alcalde més pentinat, Guinot Capolls 31.—s) Posar-se els pèls de punta a algú: venir-li sobtadament un gran espant.—t) No serà pèl ni busca: es diu d'un infant o d'un animalet que es cria molt raquític i sense fer la creixença que pertoca (Santanyí).—u) Deixar-se els pèls en la gatera: passar per un perill imminent (Vinaròs).—v) Comptar els pèls a un cavall corrent: esser molt llest, tenir gran penetració per a comprendre o intuir les coses (Val.).—x) Apegar-se com el pèl a la pasta: esser molt enganxadís (val.).—y) Agafar-se a un pèl: aprofitar qualsevol pretext per fútil que sigui.—z) Trobar pèls en els ous: trobar defectes a les coses més pures.—aa) Tenir pèl a la mà: no tenir gana de treballar (Ross.).—bb) Esser una cosa de pèls o Tenir pèls: esser una cosa molt difícil o perillosa. No tinguen que espantar-se, que el negoci era de pèls, Rond. de R. Val. 25.—cc) No tenir pèls a la llengua: no esser tímid en el parlar; tenir per costum dir les coses clares i sense temor. No tindre pèls en la llengua és comú a tots; y així és simplicitat voler-ho dir tan solament d'aquells que són desvergonyits, Rond. de R. Val. 6.—dd) No tenir un pèl de beneit (de poruc, etc.): no tenir-ne res, estar completament lliure de tal o tal defecte. Y no tench pèl de poruch, Ignor. 46. ¿No saps que no en tinc pèl, de criatura?, Sagarra Comte 212.
    Refr.
—a) «Pèl roig, no et faci goig».—b) «Qui no té pèl, no va al cel».—c) «Allà on hi ha pèl, hi ha alegria».—d) «Gat i conill, tot és d'un pèl»: es diu referint-se a dues persones o coses que són semblants o igualment dolentes.—e) «Allí on se rebolca el burro, queda pèl»: vol dir que les coses en què intervenen persones poc dignes de confiança, queden assenyalades per alguna malifeta (Vila-real).—f) «A cavall donat (o regalat) no li miris el pèl»: significa que cal esser benèvols en jutjar els defectes d'aquelles coses que no ens han costat res d'obtenir.—g) «A cavall flastomat, el pèl li lluu»: es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal són les que viuen més temps i tenen més bona sort.—h) «Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau»: ho diuen els pastors referint-se a la malaltia de les ovelles anomenada pèl caní.
    Fon.:
pέɫ (pir-or., or., occ.); pέ̞ɫ (val., Alaró, Binissalem, Maó); pə́ɫ (Palma, Manacor, Inca, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: pelàs, pelarro, pelot.—b) Dim.: pelet, peletxo, pelel·lo, peleu, pelic, peliu, peló, peloi, pelí, pelinoi, pelinoiet, pelarrí, pelineu.
    Etim.:
del llatí pĭlu, mat. sign. I.