Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  penar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENAR v.: cast. penar.
|| 1. tr. Imposar una pena; assenyalar una pena a algú, a algun delicte. «La llei pena aquesta falta amb multa i presó».
|| 2. tr. o intr. Donar pena, afligir. Creent que d'açots tan fortment penar-vos | ... | la causa 'ls daria d'aver-vos mercè, Passi cobles 56. Que és lo que an ella li penava [li sabia greu], Pons Auca 240.
|| 3. intr. Passar pena; sofrir; patir un dolor, un treball. Es necessari que pene, que muyra, Passi cobles 51. Perque d'Infern no creen que allí penen, Ausiàs March, cxii. O penaran per conquistar tendra donzella, Somni J. Joan 3048. Puix me sou mare, no'm façau penar, Villena Vita Chr., c. 26. La cambra d'estudi on En Jordi penava damunt de la gramàtica, Pous JF 29.
|| 4. intr., fig. Estar una cosa en situació inestable o perillosa perquè sosté massa pes o fa massa força. «Aquesta taula pena; hi ha massa coses a sobre». «Aguanta el tauló d'aquesta banda; ¿no ho veus, que pena?» (BDC, iii, 36).
    Fon.:
pəná (or., men.); pená (occ., mall.); penáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de pena, art. 1.