Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pensió
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENSIÓ f.: cast. pensión.
|| 1. ant. Pagament periòdic fix per serveis prestats; salari. Si cars ere que mester l'aguessen, que'l deguessen afermar a un temps cert, crexent-li la pensió, doc. a. 1385 (Revest Ens. 66). Hauer aquí algun benifici a pensió del senyor Bisbe, doc. a. 1533 (BSAL, x, 45).
|| 2. Allò que una corporació, entitat, persona en general paga regularment a algú o a la seva família en consideració a serveis passats. Tots els qui foren amics meus... tenen dret a una pensió que els pago amb la més gran alegria, Pla SB 326. Marieta cobra una pensió de trenta-nou pessetes, Espriu Lab. 90.
|| 3. Tant anyal que es paga per un censal. De tal ús no deu esser presa pensió ne loguer, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 11. Pagar pensió del diner manllevat, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Auxili pecuniari que es dóna a algú perquè pugui seguir o ampliar estudis.
|| 5. Allò que un hom paga a algú que li dóna allotjament i menjar. Posar un minyó en pensió en casa de algú: Alicui puerum pacta mercede alendum tradere, Lacavalleria Gazoph. Pensió completa: allotjament i menjar per tot un dia. Mitja pensió: allotjament i menjar per una part de dia.
|| 6. Casa on es dóna allotjament i menjar per un preu convingut; casa de dispesa.
    Fon.:
pənsió (or., bal.); pensió (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm. i elogiós: pensionassa.—b) Dim.: pensioneta, pensionetxa, pensioneua, pensioniua.—c) Pejor.: pensionota.
    Etim.:
pres del llatí pensiōne, ‘pagament’.