Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  però
veure  pero
veure  1. peró
veure  2. peró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

PERÒ
|| 1. conj. i adv. que marca l'oposició entre dues proposicions o membres de proposició (allò que es diu en el segon és una cosa contrària o una restricció envers del primer); cast. pero. a) En principi de l'oració: Fas en totes les treues desús dites, però uolem nós en Poncz que..., doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Li promès que li seria dada la governació de Aragó, e axí's féu, però a poch de temps fo-li tolta, Pere IV, Cròn. 60. Hoch..., però digues-me, si't recorda..., Metge Somni i. Aquells dos eren bells sonadors e cantadors, però més Paris, Paris e Viana 2. Res pecava de guapo, però en feya estar en dubte, Pons Auca 19. Allí aniré, respon-los..., però sos fills li signen aquella muntanyola, Atlàntida vi.b) Enmig de l'oració o precedida d'una altra partícula: Que él nos retrie los castells e les montanyes, en tal manera però que él pogués honradament viure, Jaume I, Cròn. 163. Pare sant, nós nos en uolem anar, mas però no u farem, ibid. 517. Ab pacte, però, que d'estes olives..., Proc. Olives 149. En la fi però és posat de la difinició, Cauliach Coll., pròl. Quins mars o terres foren ses fites, ningú ho sap; | lo sol, però, que mida d'un colp d'ull l'hemisferi, | era petit, Atlàntida i. Una nit, però molt fosca, Aguiló Poes. 49.
|| 2. m. Objecció, dificultat; cast. pero. No hey ha perons que valguen, Penya Mos. iii, 201. Però vostè creu que en treurem res?—No em vinguis ab perons ni ab peres, Oller Reny. 8. (Com es veu per aquests exemples, però usat com a substantiu sol esser conseqüència d'haver l'interlocutor emprat però com a conjunció adversativa; però també s'usa sense aquesta circumstància, en frases com: «El Director ha examinat l'assumpte i no hi ha trobat cap però»).
    Refr.
—a) «El però nunca madura»: significa que les objeccions fetes per sistema no solen esser acceptables (Val.). Es tracta d'un joc de paraules entre però i peró (derivat de pera, nom de fruita).—b) «Darrera un però, no hi ha res de bo»: es diu també per indicar la ineficàcia o la dolentia de l'oposició sistemàtlca (Men.).
    Fon.:
pəɾɔ́ (or., bal.); peɾɔ́ (occ.); pɾɔ́ (or., en el llenguatge rústic); péɾo (val.); póɾo (val., en el llenguatge rústic).
    Var. ort.
ant.: per ho (Per ho, si jo pogés parlar ab vós, doc. a. 1390, ap. RLR, vi, 373).
    Var. form.:
emperò.
    Etim.:
del llatí per hŏc, ‘per això’.

PERO
Nom propi d'home, forma castellana, equivalent a Pere. Apareix la forma Pero en molts de documents catalans antics, sobretot cròniques, referint-se principalment a personatges aragonesos. Pero Lopis adalil, Muntaner Cròn., c. 216. Mossenyer Pero Jordan Durriez, Pere IV, Crón. 266. Resposta den pero perez notari, Trobes V. Maria [123]. Don Pero Massa, Tomic Hist. 242.

1. PERÓ m.
Pera de casta molt petita (Vall d'Àneu).

2. PERÓ
Vent de peró: el vent contrari al que fa posar les veles en creu (Cadaqués, ap. BDC, ii, 93).