Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perfecció
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

PERFECCIÓ f.
|| 1. ant. Realització, compliment d'una acció. Havem feta donar mort al infant per moltes e grans traycions e desheretaments que'ns havia fets, tractats e procurats, los quals no ha Déu volgut que sien venguts a perfecció, doc. a. 1363 (Est. Univ. xix, 38). Tracten e meten en obra que aquella cosa no venga a bona perfecció, Metge Somni iii. Venir a mala perfecció: acabar malament, esser destruït. Van-ne a cent míllia diables e lurs cases e fills vénen finalment a mala perfecció, Collació (Col. Bof. xiii, 383).
|| 2. Qualitat de perfecte; cosa perfecta; cast. perfección. Hauer en si bonea, granea,... amor e perfecció, Llull Gentil 14. En altra manera li tolria hom sa perfectió, Pere IV, Cròn. 19.
|| 3. pl. Qualitats excel·lents; cast. perfecciones. De virtut e de les altres perfeccions que són en Déu, Llull Felix, pt. i, c. 2. Les virtuts són alguns ornaments e perfeccions de la ànima, Egidi Romà, ll. i, pt. 2.a
|| 4. pl. (en llenguatge molt vulgar) Faccions; configuració i línies generals de la cara (Mall.). «Aquesta jove té unes perfeccions molt ben posades».
    Fon.:
pəɾfəksió (Barc.); peɾfeksió (Val.); pəɾfəʦió (Palma).
    Etim.:
del llatí perfectiōne, mat. sign. || || 1, 2, 3. En l'accepció || 4, és una deformació de faccions per analogia de perfecció.