Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  permanent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERMANENT adj.
Que es manté en el mateix estat, sense anar-se'n ni canviar; que no és provisori; cast. permanente. En les coses temporals... no és vera e permanent amor, Canals Arra 127. Que guanyen del cel los goigs permanents, Passi cobles 5. Ell te farà una casa permanenta, Alcover Poem. Bibl. 57. a) Ondulació permanent, o substantivat, Permanent, f.: ondulació dels cabells que dura molt de temps. «Fer-se la permanent».
|| 2. (vulgarisme) Present, amb la seva vertadera presència o figura (Tortosa). «Allí va estar permanent sense menejar-se en tota la tarda». «Mira el retrato del teu amic, que permanent està!»
    Fon.:
pəɾmənén (Barc.); peɾmanént (Val.); pəɾmənént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí permanente, mat. sign. || 1.