Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. perol
veure  2. perol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. PEROL m.
|| 1. Recipient d'aram o d'altre metall, de forma aproximadament hemisfèrica, que serveix per a tenir-hi aigua o altre líquid que calgui coure al foc (pir-or., or., occ., bal.); cast. caldero, perol. Unum pastreny, unum perol, doc. a. 1307 (RLR, iv, 377). Hun perol per bollir peix, d'aram ab dues ançes de ferre pla, Inv. Pr. Viana 161. Hun perol chich e hun altre gran, doc. a. 1465 (BDC, xxiv, 125). Lo parol o caldera: Hic lebes, Pou Thes. Puer. 31. Tres perols de coure ab ses anses, Inv. Bertran. Dels cremadells sempre en penjava un perol o altre, Massó Croq. 177. En general, en el Principat el perol és sinònim de caldera, i té una gran ansa diametral o dues anses laterals; hi ha llocs on el perol té quatre anses (Pla d'Urgell); a les Balears el perol és més petit que la caldera i sol tenir un mànec llarg. El perol és un atuell que, a part de la cuina, s'empra en diferents oficis, com en l'adoberia, en la indústria surera i en l'elaboració de l'oli. A Mallorca els confiters anomenen perol una gran caldera sense anses, ajustada a una foganya, i dins la qual remenen amb un rem de fusta el sucre en fusió.
|| 2. Poal o altre recipient de metall que en les embarcacions s'empra per a treure aigua; cast. balde.
|| 3. Olla, recipient de terrissa, ventrut, amb dues anses, que serveix per a coure el menjar (Tortosa i País Valencià); a València el perol és més petit que l'olla; cast. olla, puchero. a) A Mallorca els ollers distingeixen una varietat d'olles que s'anomenen olles perols, que tenen set litres de capacitat (Pòrtol).
|| 4. Greixonera gran i fonda (Mall., Eiv.); cast. cazuela. a) Greixonera perol: varietat de greixonera que té tres litres de cabuda (Pórtol).
|| 5. Costelles i carn magra de porc que es conserven en olles o gerretes (Benassal, Llucena). Dia del perol: el dia que fregeixen el llom i les llonganisses. Parodiant una cançó religiosa, els de Llucena han tret aquesta: «Tres dies n'hi ha en el any | que lluïxen més que el sol: | matar el cerdo i traure el cup, | i el dia de fer el perol». Carn de perol: la carn cuita per a fer botifarres (St. Hilari SC, ap. Griera Tr.).
|| 6. fig. Persona xerraire (Plana de Vic, Montseny). «Calla, perol!»: es diu a un que xerra massa.
|| 7. Fer perols: passar el temps parlant sense necessitat o de coses insubstancials (Mall.).
    Loc.
—a) Esser sord com un perol: esser molt sord.—b) Emportar-se perol: sortir enganyat o en mala situació (val.); cast. salir chasqueado.—c) Portar o Aguantar el perol: haver de suportar llargues visites o converses, o esperar molt de temps fastidiant-se (val.).
    Refr.
—a) «Qui cou amb perol, és pobre o li dol»: es diu perquè dins el perol no hi cap gaire cosa (Súria, ap. Griera Tr.).—b) «Cadascú té un perol, i el regira quan vol» (Morella); «Tot lo món té un perol, i se'l minja quan vol» (Benassal): significa que cadascú a casa seva fa el que vol.—c) «Qui no té samal ni perol, fa pas la bugada quan vol»: vol dir que per a portar avant les empreses cal tenir els elements i mitjans necessaris (Ross.).—d) «La panna sempre vol mascarar el perol»: es diu referint-se als envejosos, o als que retreuen als altres els defectes que ells mateixos tenen (Ross.).
    Fon.:
pəɾɔ́ɫ (pir-or., or.); peɾɔ́ɫ, paɾɔ́ɫ (occ.); peɾɔ̞́ɫ (val.); pəɾɔ̞́ɫ (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: perolàs, perolarro.—b) Dim.: perolet, peroletxo, peroleu, perolic, perolí, peroliu, peroló.—c) Pejor.: perolot.
    Var. form.
ant.: peyrol (Fenollar Regles 123).
    Etim.:
del llatí vg. *pariŏlu, dim. del cèltic *parĭum (cf. REW 6246).

2. PEROL m.
Trosset de fil del suro fins a l'ham (Balaguer, segons nota de Pere Barnils).