Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. plomar
veure  2. plomar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLOMAR v. tr.
Posar plom; guarnir de plom; segellar amb plom; cast. plomar. Un drap... fet y aparellat en aquesta ciutat y plomat en la dita ciutat ab lo plom del General, doc. a. 1514 (Capmany Mem. ii, 330).

2. PLOMAR v.
|| 1. intr. Posar ploma; començar a treure plomes un ocell; cast. emplumecer. Olora mata fresca | i tomba l'oreneta a mig plomar, Sagarra Comte 172.
|| 2. intr. o refl. Perdre les plomes per a mudar-les (Mall., Men.); cast. mudar, pelechar.
|| 3. intr. Perdre les fulles una olivera o un altre arbre (Mall.).
|| 4. tr. Llevar les plomes a un ocell; cast. desplumar. Calderes ab aygua posen sobre aquelles e gallines e altres volateries plomen, Ordin. Palat. 42. Costaren torts que fiu aparellar..., i tem costaren de plomar dos sous, doc. a. 1395 (BSAL, ii, 108). Aprés plomar-los-has tots saluant la coha, Flos medic. 197 vo. A manera de ocha plumada, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 2. Plomant la viram y amanint la minestra arribaríem a mitja nit, Pons Auca 214.
|| 5. tr. Llevar la clovella o pell d'una fruita (Manacor, St. Llorenç des C., Artà); cast. pelar, mondar, descascarar. Preneu codonys y netejar-los-heu dels grans..., sens plumarlos, Agustí Secr. 57.
|| 6. tr. Prendre hàbilment; desposseir del seus béns algú; cast. pelar, descañonar, birlar. Mas dels hòmens qui no fan àls | sinó entendre en malvestats, | can la gent veu que són plomats | e condemnats a cruzel mort, Metge Somni 93. Plomar a algú, llevar los béns a algú, Lacavalleria Gazoph. Abusant de la ratxada, els deixava ben plomats, Espriu Cançons 58.
|| 7. tr. Tirar a l'aigua plomes llargues, adherides a un suret que s'enfonsa mitjançant un escandall, de manera que arribin ben endins d'una pesquera i treguin al peix les ganes de picar perquè es veu enganyat repetidament; és una acció d'enveja o de venjança entre pescadors (Mall.). «No vagis a tal pesquera, que està plomada».
    Refr.

—«Agafa'l, i llavores ja el plomaràs»: es diu referint-se a una persona que conta com a pròpia o posseïda per ell una cosa que encara no té gens segura (Mall.).
    Fon.:
plumá (or., men., eiv.); plomá (occ., mall.); plomáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de ploma.