Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  plor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLOR m.
Acció de plorar; cast. lloro, llanto. Mos ulls fossen en plor, Llull Gentil 297. Aquell dia fo de plor e de dolor, Muntaner Crón., c. 33. No pogué esser induhida per los plors, crits e sospirs de les persones que li estaven entorn, Metge Somni iv. Cridau aquelles que acostumen conuidar a plor, Villena Vita Chr., c. 218. Fa el darrer plor amb les belles Hespèrides que moren, Atlàntida v. Amb ulls humits de plor, Alcover Poem. Bíbl. 19. Arrancar el plor: començar a plorar. Perdre el plor o No poder tornar el plor: no poder expirar l'aire absorbit en plorar, com fan sovint els infants petits. Any de plor: el primer any de viudesa de la dona. Attès que lo any del plor és ja passat, doc. a. 1557 (arx. de Montblanc). E dins lo any del plor, en aquells béns en totas cosas a la sua vida necessàrias sia proveida, Const. Cat. 354. El mot plor s'usa molt en plural: Dementre consideraua en esta manera, sos ulls foren en làgremes e en plors, Llull Gentil 5. Oint-hi plors i xiscles, Atlàntida i. Rompé en plors, Víct. Cat., Ombr. 40. D'aquesta freqüència d'ús de plor en plural ha vingut l'ús vulgar de plors com a singular, i fins i tot la grafia plos com a singular: Dolor e plos, Spill 4834; Ab plos e ab làgramas, Graal 18. «Quin plos més fort fa aquest infant!»a) per ext., Udol de ca (Men.); cast. aullido.
    Refr.
—a) «El plor de l'hereu, rialla dissimulada».—b) «No hi ha cap casament sense flors, ni cap mort sense plors».—c) «Any de figues flors, any de plors».
    Fon.:
plɔ́ (or., occ.); plɔ̞́ɾ (val.); plɔ̞́ (mall., men.); pló (Gironès, Empordà); plú (Ross.).
    Etim.:
derivat postverbal de plorar.