Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ponent
veure  2. ponent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PONENT m. i f.
Funcionari, membre d'una corporació, magistrat, etc., encarregat de formular dictamen o informe sobre determinats assumptes; cast. ponente.
    Fon.:
punén (Barc.); ponént (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí ponĕnte, part. pres. de ponĕre, ‘posar’.

2. PONENT
|| 1. adj. (Sol) que es pon; cast. poniente. En un puig que és de sol ponent, Pere IV, Cròn. 40. Cauran romputs, tremolen a cada sol ponent, Atlàntida iv. La flama que el sol ponent envia, Ruiz Poes. 43. El sol ponent, que escampa tan bella poesia, Salvà Poes. 28. a) m. Posta de sol. Les banderes canten damunt l'or del ponent, Barceló Poes. 27.
|| 2. Punt de l'horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis; cast. poniente, occidente. La cara d'En Pere qui està girada a ponent, Llull Cont. 335, 2. Lo món entorn, tot, d'orient fins a ponent, Spill 11059.
|| 3. Banda del dit punt de l'horitzó; terres, regió de la banda de ponent; cast. poniente, oeste. Sobre los sarraïns qui són a ponent, Llull Blanq. 81, 5. Exiren de la ciutat de dues parts, de ponent e de llevant, Desclot Cròn., c. 39. Era una nau que era partida de ponent e anaua en Alexandria, Tirant, c. 86.
|| 4. Vent que ve de la dita banda; cast. poniente. Ponent: Zephirus, favonius, Pou Thes. 216. Féu tant de vent ponent, Entrev. Eyv. 50. Que toca un poch de ponent, Penya Poes. 92. Bufà més que un ponent, Guinot Capolls 29.
    Refr.
—a) «Any de ponent, any dolent»; «Vent de ponent, vent dolent»; «De ponent, ni vent ni gent»; «Vent de ponent, vent de la fam»; «Vent ponent, fa fugir tota sa gent» (Men.); «Amb vent ponent, no troba redossa sa gent» (Men.); «El ponent, va deixar morir sa mare de talent»; «De ponent, ni aigua ni vent»: tots aquests refranys indiquen la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.—b) «Ponent la mou, i llevant la plou»: significa que el ponent sol portar la tronada i el llevant la sol resoldre en pluja.—c) «Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada» (BDC, xviii, 289).—d) «Sol en rogent, vent al ponent» (Altea).—e) «Ponent, l'aigua freda i el vi calent» (val.).—f) «El vent de ponent, si triga, no ment»; «Calçada a ponent, si tarda no ment».—g) «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga).
    Fon.:
punén (pir-or., or., eiv.); ponén (occ., Cast., Alcoi); ponént (Val., mall.); punént (men.).
    Intens.
(del || 4): ponentàs, ponentarro, ponentet, ponentó, ponentot, ponentí, ponentada.
    Etim.:
del llatí ponĕnte (sōle), ‘que es pon’.