Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pou
veure  2. pou
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. POU m.: cast. pozo.
|| 1. Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena. En la mar ha més aigua que no ha en un pou tan solament, Llull Cont. 285, 6. Dix-nos que aquí hauia un puig... e que hi hauia un pou d'aygua dolç; e quan él hi fo una uegada, los seus mariners ne tragueren aygua, Jaume I, Cròn. 58. Los espitals ho saben, e'ls pous hont molts infants són gitats, Metge Somni iii. Ompli en lo pou simbòlich la blanca cantarella, Llorente Versos 106. Pou artesià: el que deixa sortir l'aigua cap amunt per la pressió procedent d'un dipòsit natural més elevat. Pou de rodes: sènia (Gandesa). Pou de la sènia: el senial o cavitat dins la qual roden els catúfols per treure aigua (Peníscola, Ribera del Xúquer). imatge  imatge  Pou de torn: pou del qual es treu l'aigua per la combinació de dues corrioles la corda de les quals es va enrotllant i desenrotllant horitzontalment a una roda o torn exterior, que es fa rodar per l'impuls d'una bístia enganxada al bago (V. l'article bago). (Men.). Pou de manxa: poalanca (Gandesa).
|| 2. per ext., Cavitat molt profunda practicada en la terra per a algun fi que no sigui el de trobar aigua. a) Pou de petroli: el practicat per a trobar dipòsits naturals de petroli.—b) Pou de mina: la cavitat practicada en sentit vertical per a entrar a una mina o sortir-ne.—c) Pou de neu: cavitat destinada a amagatzemar-hi la neu o gel natural extret de les geleres de muntanya (Cat., Mall.).—d) Pou dels ossos: l'ossera (Pego).—e) Pou mort, o pou negre, o pou sec, o pou cego: cavitat destinada a fer-hi anar les aigües residuals.—f) fig. Dipòsit de diners que es va formant en certs jocs de cartes (Tortosa).
|| 3. Paratge d'un riu on hi ha més fondària d'aigua.
|| 4. nàut. a) Part de la bodega que correspon verticalment a cada escotilla.—b) Distància o fondària que hi ha des del cantell de la borda a la coberta superior, en les embarcacions que no tenen combés.—c) Dipòsit format en les barques de pescar, per a conservar-hi els peixos vius.
|| 5. fig. Persona o cosa que abunda molt de tal o tal qualitat. Pou de ciència: persona molt sabuda. Un pou sense fons de grans ladrocinis, Passi cobles 38. Teòlegs que dintre l'orde de Sant Bernat són pous de saviesa, Verdaguer Flors Mar. 96. Un pou de diners: una gran quantitat de diners.
    Loc.
—a) Com si hagi caigut dins un pou: es diu d'una cosa o persona de la qual s'ha perdut tota notícia i no se sap per on para.—b) Caure al pou: tenir una gran desgràcia o passar grans dificultats.—c) Tirar-se dins un pou: fer un acte de desesperació (Mall., Men.).—d) Fer un pou: estar dues o més persones parlant llarga estona a peu dret en un mateix lloc.
Pou: llin. existent a Girona, Lleida, el País Valencià i les Balears.
    Fon.:
pów és la pronúncia més general en els dialectes oriental, occidental, valencià i baleàric; però existeix la pronúncia pɔ́w a moltes localitats; la tenim comprovada a Perpinyà, Oleta, Illa del Tec, Arles, Cotlliure, Andorra, La Seu d'U., Sort, Boi, Vilaller, Torre de Cabdella, Pobla de S., Organyà, Oliana, Balaguer, Fraga, Bell-lloc d'Urgell, Mequinensa, Calasseit, Benassal, Val., Torís, Llanera, Moixent, Crevillent, Biar, El Pinós, Vall de Gallinera, Felanitx, Son Servera, Es Llombards i Alguer.
    Intens.:
—a) Augm.: pouàs, pouarro.—b) Dim.: pouet, pouetxo, pouel·lo, poueu, pouiu.—c) Pejor.: pouot.
    Etim.:
del llatí pŭtĕu, mat. sign. || 1.

2. POU f. (dial. ross.),
Por; cast. miedo. Pour: Forcht, Voc. cat.-alem. 1502 (imprès a Perpinyà). Meitat pou, meitat alegria, Saisset Fables 10.
    Fon.:
pów (Perpinyà, Fontpedrosa, Angostrina, Cornellà de C., Arles, Prada, Prats de M.).