Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  punxar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNXAR v. tr.: cast. punzar, pinchar.
|| 1. Ferir amb punxa. Ella 'n la sgleya... ab una agulla | totes punchava | e barallava, Spill 3987. Perque ja no punchen los seus esperons, Proc. Olives 1196. Los fan punxar la carn entorn de la ungla, Agustí Secr. 168. Aqueix bras se li adormia ferint y punxant moros, Vilanova Obres, xi, 208. a) intr. o absol. Ortigues... tant les que punxen com les que no punxen, Agustí Secr. 124. I com t'esqueixa el cor aquesta espina | qui punxa, tot just neix, Colom Tres tar. 46.
|| 2. especialment: a) Fer entrar una barra dins el cup ple de verema perquè es barregi bé el vi i la brisa (Urgell, Priorat, Gandesa). Lo cup aont s'elabora el vi s'ha de punxar en lluna vella, Serra Calend. folk. 20.—b) Punxar la bóta: fer un forat a la bóta per treure'n vi. «Punxem, Marieta, punxem, | punxem de la bóta i beurem» (rescobla de l'Urgell, ap. Dicc. Dansa 396).—c) Començar a sortir la barba a un jove. La barba li comensa de punxar, Lacavalleria Gazoph.—d) Punxar foc: calar foc (val.). Un personatge amb una torxa li punxa foc a l'encenall de la foguera, Valor Rond. ii, 12.—e) Punxar de fora: bufar un corrent de vent fort des de mar enfora en direcció a la costa (Roses).—f) Descobrir un poc les cartes del joc per conèixer-les per l'aspecte; cast. brujulear.g) Puntejar molt intensament en certs balls de punta i taló exagerats (Alós de Balaguer, ap. Dicc. Dansa).
|| 3. fig. a) Atacar a algú un dolor viu i de poca durada. «Quan tinc migranya, me punxen els polsos».—b) Deixar-se sentir interiorment donant aflicció o irritació a l'ànim.
|| 4. fig. Estimular, incitar fort a fer alguna cosa. Los sperons... signifiquen que lo cualler deu punxar lo poble per fer-lo virtuós, Tirant, c. 35. Tant puncharen los de açí als xativenchs per fer-los lançar lo virrey, Antiq. 24.
    Refr.

—«Tant punxen el bou, que ve que es mou»: significa que a força d'importunar algú, per bo que sia, arriben a irritar-lo.
    Fon.:
puɲʃá (or., bal.); puɲʧá (occ.); puɲʧáɾ (val.).
    Sinòn.:
punxir, punyir.
    Etim.:
del llatí pŭnctiare, mat. sign. || 1.