Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  qualque
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUALQUE adj. indef.
|| 1. ant. (escrit també qual que, i pl. qualsque) Qualsevol; cast. cualquiera. Tota hora que la potència racional afigur ni destriu ni jutge en qual que cosa se sia, Llull Cont. 43, 6. En qual que loc hom sia ni en qual que estament hom sia, tota ora és a home necessària cosa membrar en vós, Llull Cont. 161, 20. Qualque senyor hages, ab que bon sia, no hages vergonya d'eyl a seruir, Llull Mil Prov. 394. Mès en lesta a un sant hom que de dos bisbats prenés la un, qualque mils li plagués, Llull Felix, pt. x, c. 11. Tot troçel e tota carga de qualque aver se sia, dóna de pasatge sis diners, Reua Perp. 1284. Sol que ella li leu aquella roba, meta-la en qualque loch ell se volrà, Consolat, c. 186. Qualsque couinences sobre la libertat sien feytes..., són fermes per tots temps, Cost. Tort. II, iii, 2. D'açò haja a fer prometença... qualque daraçaner qui ara e per temps sia, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 153). No pot hauer sinó honor en qualque loch que vage, Curial, i, 18.
|| 2. Algun; cast. algún. Sempre que yo haga hagut hun fill o huna filla de qualque muller, Desclot Cròn., c. 2. Pensà's que lo dit infant En Jaume digués açò per qualque moviment, Pere IV, Cròn. 32. Si has dita qualque paraula contra la sua reverència, Eximenis Conf. 8. Ab que venga qualque dia, bé'n seré content, Metge Somni i. A mi també, qualque beuratge... me haguera fet, Spill 1639. Podeu-li temprar la sua talent | ab qualque beuenda, Proc. Olives 1304. Es de lley anar-se'n daxo-daxo amb qualque companyó antich, Maura Aygof. 51. Par que demanin qualque cosa, Costa Poes. 36. Deixa-la encara a casa qualque temps, Alcover Poem. Bíbl. 40. Guanyaràs qualque dobler, Riber Sol ixent 14. a) En general, qualque en el sentit de ‘algun’ s'usa només en singular, com s'ha vist per tots els exemples que acabam de donar; però al Rosselló s'usa la forma de plural calques (=qualques), i esporàdicament es troba usat qualques per algun escriptor: Maldement a qualques jovenots else caiga tort, Alcover Cont. 65.—b) Qualque s'usa sempre com a adjectiu i precedint al nom. Mai no l'hem sentit ni vist usat com a pronom, o sia, no acompanyat del substantiu al qual determina. Ens sembla dubtosa l'existència d'expressions com aquesta que porta el diccionari Aguiló: «Tens moltes flors? Dóna-me'n qualques».
|| 3. ant. (pl. qualsque) Aproximadament, més o menys; cast. unos, cosa de. Lo dit vent no'ns mès sinó qualque XL o L milles dins mar, Pere IV, Cròn. 132. Ixqueren dels de València qualsque CC hòmens, ibid. 286. Feriren vers ells e hagueren-ne qualsque vint, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 375). Una bacia... hon ha qualque tres puyerons de li, doc. a. 1410 (Alós Inv. 15). Lahor de li en una portadora qualques [sic] tres pugeres, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). Han mort qualsque cent LXXX hòmens, Tirant, c. 148. En aprés caualcau-lo per la vila qualque mige hora de nit, Flos medic. 23.
    Loc.

Qualque cosa és sobrassada (Mallorca); Qualque cosa són clovelles de fava (Men.): es diu irònicament quan algú promet o suposa que hi ha «qualque cosa» d'una manera vaga i amb poca seguretat.
    Var. dial.:
calque (En calque die, Leuda Puigc. 1288; Tens pas calques carquinyolis per aquí, Cerdà Angeleta 321); colque.
    Fon.:
kwáɫkə (mall.); kɔ́ɫkə (men.); káɫkə (ross.).
    Etim.:
del llatí quale quod, mat. sign. ||1.