Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  raó
veure  2. raó
veure  3. raó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RAÓ f.: cast. razón.
|| 1. Facultat de discórrer per la intel·ligència, de discernir la veritat. Rahó se entén en dos maneres: la una és açò per què hom és home, e l'altra és la semblança de la realitat la qual lo enteniment pren en si matex com entén alguna cosa, Llull Am. 396. Notòria és a tot hom qui de rahó vulla usar, Metge Somni iii. Veig que la ira t'a leuat lo seny e la rahó, Tirant, c. 332. Car may per rahó amor se regí, Proc. Olives 334. Lo delit... pel motiu de la passió | li enfosqueix tant la rahó | que no'l jaquex clar dicernir, Ausiàs March cxxviii. Ús de raó: capacitat per a discórrer. Perdre la raó: perdre la facultat de discórrer.
|| 2. Concordança de l'enteniment amb la realitat o amb la bondat (sobretot moral o de justícia) d'una cosa. Dir raó: parlar acordadament amb la veritat. Sènyer, jo dich rahó, car tro ara érets brau e aspre com leó e ara sots tornat suau con anyell, Eximplis, i, 314. Tenir raó: pensar acordadament amb la veritat o amb la justícia. Per ara lo primer és cobrar-los.—Teniu molta de rahó, Penya Mos. iii, 17. La mare no volia callar... I el pare escoltava i aprovava, fins que... se li va girar d'esquena, tot dient...:—Tens raó, Antònia, tens raó, Ruyra Parada 17. Donar la raó a algú: concedir o reconèixer que parla o pensa d'acord amb la veritat, amb la justícia. Tenir la raó d'algú: (ant.) mantenir que aquest tal parla o obra conforme a la veritat, a la justícia. No'ns en poguem auenir per tal quar no i auie qui tengés la mia raó, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17).Amb raó: amb fonament, concordadament amb la veritat. Sense raó: sense concordança amb la veritat o la justícia. Del rey de França... que enantàs contra'l Temple sens rahó, doc. a. 1307 (Miret Templers 369). Que merex lo jutge que mata alguna persona sens rahó, Eximplis, i, 171. A gran sens rahó: (ant.) amb gran desacord amb la justícia o la veritat. Los monges... hagueren molt gran despler per les grans e moltes injúries e desplaers que fets li havien a gran sens rahó, Eximplis, i, 29. Gran sens rahó és aquesta qu'un ladre mate a altre ladre, Eximplis, i, 85. Esser de raó o Esser raó: esser conforme a la veritat o a la justícia. Dix... que pus lo voler s'esforsa de tot son poder a amar, que raó era que entràs adorar e contemplar so que ama, Llull Cont. 328, 20. Rahó és que qui part vol hauer del guany, que part deia hauer de la pèrdua, Consolat, c. 239. Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí's deuia fer, Tirant, c. 70. Ell no demana sinó lo que és de rahó, Lacavalleria Gazoph. Ja és de raó!: exclamació amb què s'accepta sense reserves allò que un altre diu (Mall., Men.); cast. claro!, desde luego! Posar en raó: assossegar els qui disputen o es barallen, de manera que cadascun accepti allò que hi ha de just en les pretensions de l'adversari. Posar-se a la raó o a coses de raó, o Venir a la raó: avenir-se a admetre en tot o en part allò que l'adversari sostenia; deixar de barallar-se o de disputar. Estar a la raó: voler entendre la veritat o reconèixer la justícia d'una cosa. Obrar contra raó: obrar en desacord amb la veritat o la justícia. Fer fer la raó: obligar a posar-se a la raó, a obeir, a sotmetre's al qui té autoritat. Estar carregat de raó: pensar o obrar amb completa conformitat amb la veritat o la justícia.
|| 3. Acte de discórrer per l'enteniment en cerca o en demostració de la veritat. Que'ns en sie feita justícia... salues totes mes raons e mes excepcions, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Mellor cosa és a les gents que creen en la trinitat de Déu, que si la entenien per rahons necessàries, Llull Felix, pt. i, c. 4. No m'havets provat a mon juhí per rahons necessàries, sinó ab persuasions mesclades ab fe, Metge Somni i. Apagar la fredes rahons volgueren, Costa Poes. 58. Haver raó d'una cosa: dedicar-hi atenció, considerar-la, parlar-ne (Mall.). Sa Caxa de Ahorros mos ha enviada sa seua última Memòria; n'haurem rahó amb tot espay un altre dia, Roq. 12. Fer raons: fer observacions, manifestar opinió o reflexions. Rahons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa, Tirant, c. 4. En açò no'm façau rahons, que no les vos admetria, Tirant, c. 420. Dues sirventes qui guarden | no gosen fer-ne raons, Costa Agre terra 104. No admetre o No escoltar raons, o No entendre's de raons: no voler escoltar o seguir les consideracions, els consells, els arguments d'algú. Raons foradades, o de peu de banc, o del pont de Lleida: raons inconsistents, que no proven, que no són vàlides.
|| 4. Consideració que indueix a una creença, que la confirma o que mou a una determinació; allò que explica o justifica una cosa; causa d'una acció. «He fet això per diverses raons». «Tinc raons poderoses per a anar-me'n». «Tenim raons per a creure que tot acabarà bé». «No fem el viatge per raons d'economia». Per totes estes raons inclinà's a entrar en orde de matrimoni, Llull Blanq. 1. Tinguen rahó, | avinentea hi sahó | d'aprofitar-se'n, Somni J. Joan 17. Quina rahó teniu vós de seguir aquest parer?, Lacavalleria Gazoph. Donar raó d'una cosa: donar-ne motiu. Lo partir-me de ta casa no'm dol, e sí fa lo llunyar-me de ta persona, la qual he amada e am de tot mon cor, hauent-me'n tu donada rahó, Curial, i, 12. Per raó de: a) Per causa de. Són a mi obligades per raó de fermanza que féreu, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Tot mercader paga a son hoste reua dreta per raó de peliceria, Reua Perp. 1284.—b) (ant.) Per tal de, per a (indicant finalitat). Punyaren molt en abraçar-nos per raó de retenir a nós, Jaume I, Cròn. 109. Encara anants per rahó de menjar en palau e d'aquí tornan, sia tengut d'anar e vaja ab hun porter a la cuyna, Ordin. Palat. 12.
|| 5. Notícia explicativa d'un fet, d'un compte. Demanar raó: demanar explicacions d'una cosa. Donar (i ant. retre) raó: donar informació d'un fet, d'una conducta, d'un compte. Que'ls maiorals del ayn passat reten compte et rahó en presència d'alcuns prohòmens, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Serà solàs meu en lo die del temorós juhi en lo qual he a retre rahó de les culpes e negligències mies, Canals Carta, c. 74. No ten solament has a donar compte e rahó a nostre Senyor Déus de la tua ànima, Eximplis, i, 6. Si altra vegada se atrevia a semblant maldat, ne donaria rahó a son marit, doc. a. 1666 (Aguiló Dicc.). Els traginers hagueren de donar raó al germà d'en Quimet d'aquella contrarietat, Bertrana Herois 32. Prendre raó d'una cosa: prendre'n nota, informació atenta. Donar raó a algú, a alguna cosa: donar-hi l'abast, esser suficient per a treure's del davant algú, alguna cosa. Cauallers virtuosos ab ànimo sforçat teniu en lo vostre Imperi qui basten al present dar rahó als enemions, Tirant, c. 223. Com aquells tres veren sa porcella rostida, ja hi estan abordats..., y no se donaven raó a ses barres, Alcover Rond. ii, 295. a) ant. Compte, liquidació. Fet e reebut lo compte, tot ço qui hi sobrarà de rahó sia donat per amor de Déu en obres piadoses, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 238). Quatre fardes dos costals de cera que rebí per la dita nau, qui són de la rahó veya, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 216). Segell de la raó: (ant.) marca que es posava per indicar conformitat amb un compte, inventari, liquidació, etc. Fas testimoni en les coses dessús contengudes e posí lo segell de la rahó, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 184).—b) Raó social: la firma que adopta una casa de comerç par a les cartes, lletres, valors, etc., i que és el nom amb què l'entitat es coneix i designa públicament.
|| 6. pl. Coses que es van dient en una conversa. Estar a raons o Estar amb raons o Practicar de raons (ant.): enraonar, conversar. Posar algú en raons: moure-li conversa, interpelar-lo per enraonar. Prendre's a raons: posar-se a conversar. Gastar raons: parlar molt i difusament. No ficar-se en raons: no admetre conversa, no voler parlar amb algú o d'alguna cosa. Fer passar algú amb raons: entretenir-lo parlant, sobretot amb excuses o evasives. Sent Anthoni comensà a parlar amb lo ballester de moltes rahons, tant que lo ballester se anujaua, Eximplis, i, 8. Dexa les rahons de les dames, Tirant, c. 72. Phelip era tan vergonyós... que escassament gosaua parlar, e com ella lo posaua en rahons e ell a algunes no y sabia respondre, Tirant, c. 86. Lo duch se pres a rahons ab la senyora del castell e ab la viuda reposada, recitant-los les batalles que hauia hagudes, Tirant, c. 145. Ella conegué que la emperadriu staua a rahons ab Ipòlit demanant-li del mal de Tirant, Tirant, c. 233. Hey comparegué un homo... que li gastà semblants rahons:—L'amo'n Bartomeu, salut. ¿No'm conexeu?..., Penya Mos. iii, 184.
|| 7. ant. Parlament, acte d'enraonar, de dir coses. Don Ferrando començà la raó e dix així Jaume I, Cròn. 33.
|| 8. pl. Coses que es diuen discutint, disputant, posant malvolença o baralles; baralla de paraules. Tenir raons amb algú: tenir-hi discussió, disputes. Haver-hi raons: haver-hi discussió, paraules de desacord, de baralla. Cercar o Moure raons: provocar discussions o baralles. «Jo donaria metzines | o set anys de sessions | a aquell qui porta raons | entre fadrins i fadrines» (cançó pop. Mall.). És ella la que busca rahons a tothom, Vilanova Obres, xi, 45. Els qui el dardell llansaren, mouen raons, Orlandis Poes. 26. Vet aquí un ham, Temme: si te l'empasses, no te'l desclavaràs sense raons, Ruyra Pinya, ii, 182. Fora més raons, o Les raons se sien acabades: es diu per donar per acabada una discussió, per indicar que cal posar-se d'acord o no parlar més de la qüestió.
|| 9. matem. Relació entre dues quantitats; quocient d'una quantitat (dita antecedent) dividida per una altra (dita conseqüent). Raó aritmètica: resultat de la comparació de dues quantitats, en què es considera en quant excedeix l'una a l'altra. Raó geomètrica: resultat de la comparació entre dues quantitats, en què es considera quantes vegades una d'elles conté l'altra. Estar una cosa en raó directa d'una altra: estar amb ella en tal relació que, quan l'una augmenta o disminueix, l'altra també augmenta o disminueix. Estar una cosa en raó inversa de l'altra: estar amb ella en tal relació que, quan una augmenta, l'altra disminueix, i quan la primera disminueix, la segona augmenta. A raó de...: en la relació quantitativa de... No romandrà que nós no us donem part a raó de XXX cauallers, Jaume I, Cròn. 97. Prenen sal... en les salines a rahó de sis sòlidos huyt diners lo cafiç e en la conqua a raó de set sòlidos huyt diners lo cafiç, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84). Contada la civada a raó sis sous migera, doc. a. 1546 (Alós Inv. 66). Fou feta scarada del navagar carregar et descarragar lo pontó a rahó de una lliura XV sous la pontonada, doc. a. 1478 (Ardits, iii, 3).
    Loc.
—a) Vessar a algú la raó per damunt el cap (o per damunt les espatlles), o Saltar-li la raó pel cap: esser evident que té tota la raó, que pensa o parla conforme a veritat. Li salta la raó per lo cap a la tia Bajuana—, digué entonces la mare de Eufracieta, Rond. de R. Val. 45.—b) La raó del pont de Lleida: paga i passa (També es diu: La raó del pont de Lleida, que fan pagar perquè sí): es diu al·ludint a algú que dóna arguments inconsistents o motius insuficients.
    Refr.
—a) «Amb sa raó, perden»: significa que sovint el qui té raó perd el plet (Men.).—b) «La raó, que valgui per un negre» (o «per un moro»); «La raó, per qui la té»: vol dir que cal reconèixer la raó en quisvulla que la tingui, sense fer accepció de persones ni atendre a influències o subornaments.—c) «La raó no vol força»: significa que davant l'evidència de la raó no valen resistències.—d) «Qui no coneix la raó, és perquè no vol»: es diu per aquells qui s'obstinen a no manifestar que l'adversari té raó.—e) «Qui té raó, que s'afaiti»: es diu irònicament quan algú presumeix excessivament de tenir raó (Men.). Aquesta frase és un joc de paraules entre raó i raor (ganivet per a afaitar).—f) «Els diners i les raons, són per a les ocasions»; «Qui no vol tenir raons, prevé les ocasions».—g) «De les raons d'uns, altres ne viuen»: significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants.—h) «Qui més crida, té raó»; «Qui té raó, vol cridar»: vol dir que parlant fort en les discussions es dóna la impressió de tenir raó.—i) «La millor raó, és la del bastó» (Cat.); «La millor raó, el trabuc» (Val.): significa que en certes qüestions no hi ha altra solució possible que la imposició violenta.—j) «Moltes (o «llargues») raons escurcen la nit»: vol dir que les discussions fan perdre molt de temps i lleven el descans.—l) «Raó de sobres, raó de pobres»: indica que l'excés d'argumentació treu eficàcia al raonament.—m) «Raons fan raons»; «Les raons són com les cireres»: significa que una discussió en provoca una altra, i que en començar a barallar-se no es pot preveure fins quan durarà la baralla.—n) «Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó»: indica que sovint les persones mancades de recursos o d'influència són condemnades encara que tinguin la raó.
    Fon.:
rəó (or., bal.); raó (occ., val., alg.); raɣó (occ., molt vulgar); rəú (Ross.); rəɣó (or. molt vulgar); rəzú (Capcir); rəvó (mall. molt vulgar).
    Var. form.
ant.: razon (doc. a. 1237, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 27; Capit. Llorens 1211); razó (doc. a. 1237, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 27); raon (doc. a. 1265, ap. Soldevila PG 148; doc. a. 1397, ap. RLR, vi, 380); raysó per provençalisme (Llull Cav. 34, Turmeda Amon.); radó per ultracorrecció (Hom. Org. 7).
    Etim.:
del llatí ratiōne, mat. sign.

2. RAÓ topon.
Vilanova de Raó: poblet situat entre Perpinyà i Elna.
    Etim.:
del nom personal germ. Radone. Ho confirmen les formes del topònim documentades en l'alta edat mitjana: «in villa nova quam vocant Radoni» (a. 932), «villa nova vel Radoni» (a. 1001), «villa nova Radoni» (a. 1015). En documents més tardans ja es veuen llatinitzacions falses que relacionen el topònim Raó amb el substantiu raó (< ratione): «villa nova de Ratione» (docs. del segle XIII i XIV, ap. Rev. Cat. ii, 100).

3. RAÓ m.:
V. raor.