Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rama
veure  2. rama
veure  3. rama
veure  4. rama
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. RAMA f.
|| 1. Conjunt de branques d'un arbre, sobretot les més primes o allunyades de la soca; cast. ramaje. Que tothom qui tayl rama en ço d'altre, que pach de ban per cascuna vegada XII dinés, doc. a. 1393 (BABL, xii, 194). Aquest arbre posa molta rama, Lacavalleria Gazoph. Sols veu un bosch altíssim d'espessa rama, Costa Agre terra 39. Més especialment: a) Conjunt de branques d'arbres ja tallades, amb les seves fulles, per a cobrir alguna construcció, per a cremar en el forn, per a alimentar el bestiar, etc.; cast. ramaje, ramiza, hornija (la del forn), ramón (la del bestiar). Fiu fer moltes cases de taules e d'estores e de rama, Muntaner Cròn., c. 252. Faem apparellar una grua e molta lenya e rama per combatre, Pere IV, Cròn. 196. Cahien en los pous qui eren cuberts de rama, Tirant, c. 24. Habitaven en balmes e cabanes e quoves e barraques de rama, Sentències Morals, segle XV (Col. Bof. xiii, 278). S'ajocà vora la llar, prengué un braçat de rama, Pous Nosa 142.
|| 2. Cadascuna de les branques d'un arbre, sobretot les més allunyades de la soca i que porten més fulles (occ., Camp de Tarr., val.); cast. rama. D'aquels arbres rames ne rayus ne altres coses ne deuen esser remogudes ne toltes ne tallades, Cost. Tort. III, xi, 21. Axí com caye, tingué's a una rama de hun arbre, Sermons SVF, ii, 145. Les rames ornau de fruyt, fulles, flors, Passi cobles 149. Sobre aquesta flaca rama | tot hom fa sos tempraments, Ausiàs March cxxviii. Guarde't tu qui ten alt vols pujar, que no caygues ab les rames, Eximplis, i, 40. Aclarir les rames massa espesses de un arbre, Lacavalleria Gazoph. a) Botja o enramada dels cucs de seda (val.). Traure de rama: treure els capolls de la botja.—b) Caçar amb la rama: caçar perdius portant un home una rama fullosa enlairada, amb la qual es cobreix i va seguint la perdiu a poc a poc fins que la té al seu abast i li pot donar un cop de pala (Valls).
|| 3. fig. Nissaga, línia d'ascendents; cast. rama. Y d'aquesta noble rama | ella no era es derrer goix, Penya Poes. 214. En el sigle XVI la rama de què procedeix habitava ja en la vall d'Alaró, Rosselló Many. 193.
|| 4. A rama de sol: quan el sol està a punt de pondre's (Empordà).
    Loc.
—a) Tallar rama: enraonar molt, xerrar.—b) Haver-hi molt que traure de rama: haver-hi molta cosa per explicar (val.). Encara no sabs de la missa la mitat a causa que y ha molt que traure de rama, Rond. de R. Val. 59. (Al·ludeix a l'operació de traure de rama els capells de seda).—c) Esser com qui tallar rama: esser una cosa molt fàcil, que no troba entrebancs (Mall.). Al punt fonch com qui tayar rama, Aguiló Rond. de R. 3.
    Refr.
—a) «Foc de rama, foc de flama» (Segarra, Urgell).—b) «Rama de capçal, talla més que cap destral»: significa que les converses de marit i muller en estar colgats són de gran eficàcia, sobretot perquè la dona convenç fàcilment l'home (Empordà).
    Fon.:
rámə (or., bal.); rámɛ (Urgell, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ráma (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
ramassa, rameta, ramota.
    Etim.:
del llatí rama, mat. sign. ||1, pl. de ramum ‘branca’.

2. RAMA f. tipogr.
Marc rectangular de ferro dins el qual s'acolla el motlle en la premsa d'imprimir; cast. rama.
    Etim.:
de l'alemany Rahmen, ‘marc’.

3. RAMA f. ant.
Raima. Caxa de paper en què aja XVI rames, doc. publicat per Alart (citat ap. Aguiló Dicc.).

4. RAMA
Llin. existent a Barcelona i València.