Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ranc
veure  2. ranc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. RANC, RANCA adj.
Coix; que camina malament o tort (or., occ., val.); cast. renco, cojo, derrengado. Con se diu alcun home és blanch o negre, malaute o ranch, Llull Gatz. 339. Era llejament ranca, car del taló se dava en l'anca, Metge Fort. 70. Negre forment no dóna blancha pasta | ne l'ase ranch és animal corrent, Ausiàs March vi. Son company... anava un xic corb i ranc, Oller Febre, i, 14. Vós qui sou encimbellada | damunt del món eixut i ranc, Carner Ofrena 25. La bèstia havia quedat ranca de la caiguda, Espriu Lab. 130. «Aquest home té una cama ranca».
Ranc: llin. existent a Barcelona i València.
    Fon.:
ráŋ (or.); ráŋk (val.); ráŋko (Tortosa, val.).
    Etim.:
del fràncic rank, mat. sign. (Rev. Fil. Hisp. vi, 156).

2. RANC m.:
V. rang.