Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ras
veure  2. ras
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAS, RASA adj. i adv.
I. adj.
|| 1. Tallat arran; pelat curt; cast. raso, rasurado. Lo fort Samsó | ne fon ligat | orb, encegat, | ab lo cap ras, Spill 7933. Pus rase porte la natura que lo palmell, Coll. Dames 108. En çerta casa d'un home de corona rasa, Somni J. Joan 358. Colrats, fornits y àgils, vestits de rasa pell, Costa Trad. 171. Ovella rasa, bestiar ras: ovella o bestiar de llana curta (Mall.). a) ant. Desgastat per l'ús, que ha perdut el pèl; cast. raído. De XI dotzenes de pergamins de cabrit rases, doc. a. 1367 (Rubió Docs. cult. ii, 156). Perque lo temps és ja molt vell | qu'és l'àbit ras, Ausiàs March, cxxvii. Dieu que'l drap vell la gent no'l desdenya, | puix que sia fi, ab tot sia ras, Proc. Olives 1626. Un breviari de pergamí ja molt ras, ab cubertes vermelles, doc. a. 1486 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 217).
|| 2. ant. Esborrat, fet desaparèixer; cast. borrado. Lo diable girà totes les cartes del libre, e no'l poch trobar, mas bé trobà que era ras d'allí on era stat scrit lo dit pecat, Eximplis, i, 80. Los teus pecats | rasos damnats | seran delits, Spill 12651. Ras de seny: (ant.) mancat de seny. Hi ha senyors de nau o de leny qui són rasos de seny, Consolat, c. 250.
|| 3. Ple fins a la vora superior, sense arribar a fer curull; cast. lleno hasta los bordes. De estol dad de iemre donna sester | d'espelta ras, doc. segle XI (Miret Doc. 14). Fa una pugera corent, e altra rasa, de blatz de parades, doc. a. 1283 (RLR, iv, 58). Que pach... per eyminada estimada, mig cartó d'ordi ras, doc. a. 1310 (RLR, x, 64). Els aljubs y els safereigs rasos d'aigua, Rosselló Many. 175. «La mesura va rasa»: es diu quan una mesura és plena sense curull, per haver-hi passat la rasadora. Beure's un got ras de vi, d'aigua, etc. A ras: ple sense curull. Lo Grèmit dixava barcelles de gra a ras, i a la cullita les tornava a caramull, Moreira Folkl. 482. a) fig. Lo temps... gros de desitjs y glòrias, ras d'ànsias y perills, Blanch Poes. 1. El cos tot masegat, el cor ras d'amargor, Berga MT 123.
|| 4. De superfície plana, llisa, sense eminències notables; cast. raso. «El vent ho ha deixat tot ras». «La pedregada va deixar ras el pesolar». Desconeguda | haguí la casa, | tant la viu rasa | e desrobada, Spill 1080. Camp ras: camp sense arbres ni redossos. Ell los faria altra volta guardar en mig de un camp ras, doc. a. 1576 (Hist. Sóller, i, 950). Trobaràs una garriga molt rasa y llavò un comellar molt fondo, Alcover Rond. i, 130. Pla Guillem s'estén majestuós, immens, ras, en aquelles alçàries, Massó Croq. 102. Vaixell ras: es diu del vaixell que té l'obra morta baixa i poc rellevada. Soldat ras: soldat d'ínfima classe, que no té cap grau ni distinció. Cel ras: cel llis, molt clar, sense núvols. Sa nit se presenta clara amb un cel ras y sense alè d'oratge, Ignor. 41. Estar ras: estar el cel serè, molt llis, sense cap núvol. La processó va anar a Mitj Camí, estant tot ras al sortir, Moreira Folkl. «El cel està ras com un ull de peix» (Gandesa, Tortosa, País Valencià). Cel ras: sostre llis, sense bigues visibles; cast. cielo raso. Mar rasa: plena mar, sense cap lloc on arrecerar-se. Taula rasa: post o làmina llisa, sense res escrit o dibuixat. Quan naxem, la nostra ànima és axí com a taula rasa en què res no ha pintat, Eximenis II Reg., c. 10. Missa rasa: missa baixa o resada, sense solemnitat. Al ras: a camp ras, sense sopluig o recés. «Avui haurem de dormir al ras». Aleshores resolem passar la nit al ras, Massó Croq. 195.
II. m.
|| 1. Extensió plana en una serra, sense arbres; cast. raso. El pastor... baixava del ras a proveir de pa i d'amaniment, Pous JF 50. Quan hi portes trenta anys... trepitjant la gleva, passant rasos i tarteres, Lluís Rec. 66.
|| 2. Pati descobert; porció descoberta del corral (val.); cast. patio. A Déu faria sacriffici | qui cremàs | aquests canonges en un ras, Coll. Dames 298.
|| 3. El pla del nivell que ateny una cosa; cast. ras. El ras de terra: el nivell del terreny. Ciutat demolida a ras de terra: Solo aequata urbs, Lacavalleria Gazoph. Les mates i arbustos del ras de terra, Pla SB 329. Al ras: a bell ull, en conjunt, sense comptar detalladament. «La collita, mirada aixi, al ras, és bona» (Granollers).
III. adv.
|| 1. Arran, a poca altura de terra; cast. a ras de tierra. «L'avió ha passat ras».
|| 2. De pressa, a gran velocitat (Solsona, Segarra); cast. deprisa. «Noi, ves a buscar el martell i torna ras!»«Ves-hi ras, que és tard!»
|| 3. Tot ras, o Clar i ras: clarament, sense eufemismes ni dissimuls; clar i llampant (Tortosa, País Valencià). Que els tres m'han dit tot ras | que si doncs vós açò no declarats, | que en breu de temps me faran dur al vas, Jordi de St. Jordi, ii. Los sis damunt dits... digueren-los clar y ras... que primer morrien tots en el campanar, Antiq. 35. El notari... l'amenaçaren... dient-li clar y ras... que anara aparellant latet, Rond. de R. Val. 84. Puc dir clar i ras que no et conec, Casp Proses 97. De ras en ras: (ant.) sense contemplacions. Li scriuria de ras en ras que no li vengués en sa terra, doc. a. 1398 (Puig Pedro de L. 463). Que a negun hom ne a neguna dona qui en la dita pena cahuts seran no fluxeran..., ans los exequtaran de ras en ras, doc. a. 1433 (BSAL, ii, 255).
Ras: nom freqüent en la toponímia catalana, com Es Ras (terme de Felanitx, Mall.), El Ras d'Asmet (Conflent), El Ras de Clivillers (Ripollès), El Ras de la Quillana (Conflent), El Ras d'En Cijó (Berguedà), Els Rasos d'Alp (a les valls altes del Llierca), Els Rasos del Saücar (Conflent), Els Rasos de Peguera (Berguedà), Els Rasos de Tubau (Berguedà), Els Rasos de Repàs (entre el riu Fluvià i el pla de Begudà), El Ras Mosquer (Vallespir).
Ras: llin. existent a Albons, Banyoles, Olot, Reus, La Canonja, etc.
    Fon.:
rás (en tots els dialectes).
    Etim.:
del llatí rasum, supí de radĕre, ‘raure’.

2. RAS (ant. escrit també raç). m.
Drap de ras o Drap ras: tela de seda lluenta; cast. raso. Panno qui vocantur rasses, doc. segle XIII (RLR, iv, 367). Pessa de drap de Ras, Reua Perp. 1284. Draps de ras e altres coses qui són en la guarda roba, Inv. Anfós V, 175. Era posat un bancal de drap ras, doc. a. 1436 (Ardits, i, 337). De raç cortines, Spill 4802. Moltes barques cubertes de drap de seda e de brocat e de drap raç, Tirant, c. 48. Manà que emparamentassen totes les sales de draps de raç, Tirant, c. 223. Un drap de ras usat que dihen de la trompeta, Inv. Exarch 1517. Tres draps de ras de empaliar lo altar major, doc. a. 1626 (BSAL, vii, 325). Un pendó, una bandera blanca, de ras, altíssima, Salvador FB 30.
    Var.
ant.: raaç (Una recambra... molt ben empaliada de draps de raaç, Curial, i, 24).
    Etim.:
de Arras, nom d'una ciutat del nord de França.