Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rastell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

RASTELL m.
|| 1. Rampí amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues o l'herba de terra (Conflent, Vallespir, Gir., Guilleries, La Selva, Pla del Llobregat, Ll.); cast. rastrillo. L'agrícola consira aradre, rella e bou, e càuec e restell e podadora, Llull Arbre Sc. i, 213. Un restell de ferre ab son mànech de fusta, Inv. Grau. Per córrer a la batalla, | tot és hu, llança o rastell, Picó Engl. 22.
|| 2. Rascle per a remoure la terra i arreplegar fullaca (Vinaròs, Llucena); cast. rastro.
|| 3. Eina de corder, consistent en una peça de fusta vertical que a la part superior en porta una altra d'horitzontal encreuada i armada de puntes, entre les quals es fan passar i es mantenen destriats els cordills mentres es fa la corda (or., occ., val., bal.). La cogalosa! poch deu pendra la philosa ni lo rastell, Coll. Dames 933. a) En els aparells llegidors usats en el picatge de cartrons jacquard, llistó de fusta treballat formant dents, en cada una de les quals es col·loquen tantes cordes de les de l'aparell com nombre de fils té cada una de les grans divisions o casetes del dibuix que s'ha de picar (Pons Ind. text.).
|| 4. ant. Pinta de pentinar lli, cànem, etc. Un restell o pintes de pentinar lli, doc. a. 1490 (arx. Curia Fumada de Vic). Rastell o pinta de pues de ferro: Pecten ex radiis ferreis, Pou Thes. Puer. 200.
|| 5. Paleta de ferro, generalment de forma triangular o d'arc de cercle, posada a un extrem de l'agullada i que serveix al llaurador per a netejar la rella de l'arada (or., occ., val., bal.); cast. abéstola, arrejada, gavilán. Un restell de aguyllada, doc. a. 1426 (Vegueria Vall de Ribes).
|| 6. Tall pla que, en el sentit del mànec, tenen certes eines com l'aixada, el magall, etc., a l'extrem del ferro oposat a la punta o pala (val., mall.); cast. hacha.
|| 7. Rampill de la dalla (Morella).
|| 8. Bastiment de dues barres horitzontals unides per moltes barretes perpendiculars, col·locat a la paret, tot al llarg de la menjadora del bestiar, per a posar-hi l'herba que els animals han de menjar, evitant-se que l'escampin o malmetin (pir-or., or., occ.); cast. percha. La menjadora o rastell no deu esser molt alt, Agustí Secr. 165.
|| 9. Escorredor de plats (Garrotxa, Lluçanès, Pla de Bages, Ribagorça, Urgell); cast. escurreplatos.
|| 10. Post o branca amb compartiments fets amb brocs o branquillons, que es penja dins el rebost o la cuina i serveix per a tenir-hi els pans col·locats verticalment o de caire (Ripollès, Pla de Bages). Després porten els pans a la post del pa, o al rastell del pa, mobles que solen tenir al rebost o al celler, Scriptorium, juny 1925.
|| 11. Embarrat de fusta o de ferro que s'alça o s'abaixa sobre el portal d'una fortalesa o castell per donar pas o impedir-lo; cast. rastrillo. Era aquell restell de aquells qui són posats en les muralles per dubte d'escala, Curial, iii, 104. Per llenyam per fer lo rastell del carrer de la Mar, doc. a. 1553 (Hist. Sóller, ii, 163).
|| 12. Paret de pedra seca, feta d'algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per a deturar l'aigua que baixa pels costers i evitar que s'endugui la terra (Balaguer, Pla d'Urgell).
|| 13. Dintell de la porta fet de pedres petites (Camp de Tarr.).
|| 14. Filera de pedres col·locades de cantell i sobressortint de la terra (val.). Rastell d'era: la filera de pedres que marquen el circuit de l'era (Vinaròs). Rastell de l'empedrat: filera de pedres que forma la vora de l'empedrat o acera (Cast., Val., Sueca, Pego, Sanet); cast. bordillo. Seguir per los rastells de les aceres, Pascual Tirado (BSCC, ii, 223).
|| 15. Empedrat de pissarra; terreny pissarrós fort (Cadaqués, Valls).
|| 16. Canet d'una arma de foc de pedra foguera; cast. gatillo. En les armes de foch ne surt de la pedra foguera ab el cop del rastell, doc. segle XVIII (Aguiló Dicc.).
|| 17. Peça de pany de tancadura que correspon a la forma de les dents de la clau en el tall que a vegades tenen al mig de la dent (Labèrnia-S. Dicc.); cast. rastrillo.
|| 18. Rengle de garbes, d'un gruix que sol esser de tres garbes, cobert amb elles mateixes de manera que escupi la pluja (Hospitalet, St. Joan Despí).
|| 19. Rengle, conjunt de coses posades una al costat de l'altra (Solsona); cast. hilera, fila. «Quin rastell de bromes hi ha a ponent!» (Aguiló Dicc.).
|| 20. Conjunt de coses posades una sobre l'altra (Vic); cast. montón. Feya servir a totes dues mans de prempses sobre un rastell de papers d'estrassa, Genís Julita 61.
|| 21. De rastell: de cantell, no horitzontal (Maestrat, Men.); cast. de canto. «Poseu les pedres de rastell» (Benassal). «Catalina, tu m'enroques | i em fas anar de rastell; | m'has enviat un ramell | tot carregat de bajoques» (cançó pop. Men.).
|| 22. De rastell: de pla, horitzontalment (segons Mestre Voc. Tort.).
|| 23. Al rastell del sol: al lloc o a l'hora en què el sol cau més de ple (Calasseit, i Labèrnia-S. Dicc.); cast. al resistero.
    Fon.:
rəstéʎ (pir-or., or., bal.); rastéʎ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: rastellàs, rastellarro.—b) Dim.: rastellet, rastelletxo, rastelleu, rastellí, rastelliu, rastelló.—c) Pejor.: rastellot.
    Sinòn.:
— || 1, rascle, rampill;— || 2, rascle;— || 6, escarpell;— || 9, plater, escorredor, escorredora;— || 19, rastellera, rengle, renglera, tiringa.
    Etim.:
pres del llatí rastĕllu, mat. sign. |||| 1, 2.