Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  roent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROENT adj.
|| 1. Calent fins a esdevenir lluminós; cast. candente. Un tros de teula roenta, Agustí Secr. 105. El ferro que treia roent de la fornal, Pous Empord. 106. Una puntada roent de cigarreta, Carner Bonh. 107.
|| 2. hiperb., Extremadament calent, que bull, que crema (or., occ., val.); cast. ardiente. A les olles han posat oli, i quan aquest està roent, s'hi sofregixen uns alls, Salvador FB 12.
|| 3. Lluminós de color vermellós molt viu, com si estigués encès; cast. encendido. Regalims d'or... que dels ruents cingles baixassen a les planes, Atlàntida i. Ab la rohenta resplendor dels fochs, Pons Auca 97. S'adorm el núvol que era roent suara, Riba Joc 71.
    Loc.

S'agafaria a un ferro roent: es diu d'un desesperat, que faria qualsevol cosa dolorosa o perillosa per tal de salvar-se.
    Var. form.
dial.: rosent.
    Fon.:
ruén (or., occ., Cast.); ruént (Val., Al., bal.); rozén (Fraga, Maestrat, Morella).
    Var. form.
ant.: rovent (La cima roventa, Febrer Inf. ix, 36).
    Etim.:
del llatí rŭbĕnte, mat. sign. La forma rosent sembla haver-se produït per ultracorrecció imitadora de casos de doble forma com rosella roella, rabosa raboa.